Els set samurais d’Akira Kurosawa

Els set samurais (七人の侍) és una pel·lícula creada pel famosíssim guionista i director de cinema japonès, Akira Kurosawa. Va ser estrenada l’any 1954 i va rebre dues nominacions als premis Oscar del 1957 a la millor direcció artística i al millor vestuari. I guanyador del Lleó de plata al festival de Venècia.

Poster promocional original de la pel·lícula, pertany a la promoció que es fa fer al Japó del film.

Aquest llargmetratge és el primer que utilitza dues tècniques de filmació, que avui dia són molt comunes, però que van suposar una innovació en aquell moment: la de múltiples càmeres per a rodar plans curts, mitjans i llargs simultàniament en escenes d’acció; i el ja típic stop-motion (també anomenat pseudocàmera lenta), en que les imatges són gravades a alta velocitat per a ser reproducides de forma ralentizada.

A més a més es tracta de l’obra que va servir d’inspiració per al western Els set magnífics. 100% recomenable l’escena final de la pel·lícula (des de la lluita fins a l’enterrament).

SINOPSILa història se situa a voltat del segle XVI, durant el període de guerres civils. Un poblet de camperols pateix periòdicament els atacs d’un grup de quaranta bandits que els roben les collites. Farts i desesperats pels assetjaments decideixen buscar una solució. El patriarca del poble, l’ancià més venerat els hi proposa de contractar a quatre samurais perquè els protegissin tal i com havia vist que ho va fer un poble quan ell era jove. Alguns membres s’hauran de desplaçar a la ciutat per tal de trobar guerrers que estiguin disposat a ajudar-los a canvi de l’única cosa que els poden oferir a canvi: aliments.

Els set samurais

Toshirō Mifune interpreta Kikuchiyo

Takashi Shimura interpreta Kanbei Shimada

Daisuke Kato interpreta Shichirôji

Isao Kimura interpreta Katsushirô Okamoto

És el més jove del grup. Intenta aprendre a ser un bon samurai, tot i que encara li falta experiència. Protagonista d’una història d’amor.

Minuro Chiaki interpreta Heihachi Hayashida

Membre més alegre del grup, i potser l’únic a qui les guerres no l’han apagat el bon humor. No té molta experiència, abans era llenyataire.

Seiji Miyaguchi interpreta Kyûzô

Mestre a l’art de matar amb l’espasa. El seu únic objectiu a la vida és perfeccionar el seu estil de combat i les seves habilitats samurai, és per aquest motiu que accepta unir-se al grup.

Yoshio Inaba interpreta Gorobei Katayama

Samurai experimentat de caràcter afable. Podria sortir de gairebé qualsevol problema gràcies al seu enginy.

 

La filosofia del guerrer

El film de Kurosawa conclou amb una frase lapidària per part de Kanbei, el més experimentat del samurais que diu:

Hem tornat a sobreviure; hem tornat a perdre.

I és que hi ha una impregnació del bushido i de l’art de la guerra de Sun Tzu i també del taoisme. I és que qualsevol batalla ha de ser vista com una derrota, perquè les batalles que es guanyen són aquelles que no s’arriben a lliurar-se.

La pel·lícula finalitza amb aquest plà. I és realment una genialitat perquè no se’n fa una epopeia de les morts. Simplement mostra el que deixa la guerra. Sense pena ni glòria, ni imatges de megalomania. Mostra als samurais combatents vius com fins i tot lamentant-se de la seva vida tot reflexionant i pensant: què els depararà el futur o si aquella batalla ha tingut algun sentit…

Anuncis

About Àlex Agustí

Àlex Agustí (Girona, 1991) Sóc blocaire, lletraferit, japonòfil empedernit i cinèfil encuriosit. Eclècticament esportista corredor i excel·lent gourmet.

3 thoughts on “Els set samurais d’Akira Kurosawa

  1. Una vegada vaig poder llegir una mena de reportatge en el que demanaven als millors directors de cinema, uns per ser els millors per la crítica i altres per ser els preferits del públic en general. El que més sortia era Kurosawa, curiosament.

    Han aparegut també molts mites que han creat la llegenda de l'”emperador”, tal que avui dia es diu que a l’hora de filmar Rashömon va ordenar construir un temple japonès només per aquesta pel·lícula (que potser només apareix en el 10% de la pel·lícula), ja que havia recorregut gran part del Japó intentant trobar el temple perfecte i no el trobava enlloc.

    1. I la pluja de Rashômon va ser feta amb una mesura perfecte de tinta negre combinava amb aigua per tal que es veiés en les escenes més il·luminades. Un crack, vaja!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s