Mites i llegendes sobre l’aprenentatge en la conducció

Crec que a vegades, l’honor de les persones o l’ego, o la mateixa publicitat enganyosa, o el boca orella, o qui sap quins factors fan que ens creguem un cuento chino sobre la DGT, autoescoles i els examinadors. Per això he decidit escriure aquesta entrada perquè la gent no en parla de les seves experiències a l’autoescola, o simplement les oblida o les desitja esborrar, i això serà com el meu memoràndum.

Després de suspendre el primer examen pràctic el meu oncle em va explicar que ell hi havia hagut d’anar cinc vegades i que no per això s’és pitjor conductor, un amic sempre recalca que a la setena va anar la vencuda. I per això crec que són important les experiències de les persones, en aquest i en qualsevol àmbit.

Abans de treure’m el carnet de conduir (el permís de cotxe, vaja, el “B”) mai m’havia sentit ni fascinat ni atret per la conducció, de fet ara tampoc m’hi sento, però vaig comprendre que tot i que per a mi no és una necessitat, en un futur ho podria ser. Per això em vaig apuntar a una filial que havien obert nova al meu barri. Vaig pensar: “Ja és hora de treure’m el carnet”.

La teòrica

Primer s’estudia la teòrica, ho volia fer ràpid, perquè em semblava una part molt feixuga, per això se’n diu teòrica i no pràctica (que són les nocions que acostumen a atretenir més). Vaig fer un curset teòric de dues setmanes, molt intensiu, per les tardes tres horetes diàries. I el resultat va ser bo. Vaig aprovar l’examen teòric amb 0 errors (en pots fer un màxim de 3 per ser apte). El sistema era fàcil, a classe el professor explicava quatre coses importants i feiem testos, i a casa t’havies de connectar al web de l’autoescola i fer més testos (crec que en total vaig fer prop de 100 testos, entre casa i classe). Recomano fer alguns testos de la pàgina web de la DGT abans de l’examen, perquè són les mateixes preguntes que et poden sortir a l’examen.

Les pràctiques

El segon pas és començar les pràctiques. Cadascú té el seu ritme. N’hi ha que amb 8 ja estan preparats, però pel que comentaven a l’autoescola és que la mitjana seria d’unes 25 pràctiques (entre 20 i 30 pràctiques), si no has tocat un cotxe mai. Si ja has fet algunes pràctiques i vols pujar a examen, deixat aconsellar però recorda que qui paga mana, de manera que si tu estàs plenament convençut de fer l’examen no s’hi podran negar (a no ser que en el contracte s’estableixi un mínim de pràctiques per a fer l’examen).

Mètodes pedagògics a les autoescoles

En les classes de teoria

Fins i tot i ha d’haver un grau de capteriment pedagògic, perquè a l’autoescola hi ha gent molt diversa. Alguns tindran estudis superiors, d’altres no, alguns seran comunitaris i d’altres provindran de països que potser ara ja ni existeixen. Per tant portar un ritme adient per a tothom és molt complicat… què fas quan algú et pregunta: ¿Qué es una pendiente ascendente? o ¿qué significa “penetrar en el túnel”? ¿Dones definicions de la RAE? (quin remei!)

A vegades pot resultar molt complicat a propar un realitat que per a hom és el dia a dia, amb un vocabulari tècnic a algú que amb prou feines sap llegir o escriure. A aquí rau la dificultat, en transmetre els coneixements jurídics, mecànics, físics, etc. amb un llenguatge assequible per a tots els presents que reben les classes. I de la mateixa manera que com passa amb el trànsit, mirar de deixar fluir la classe, sense moltes retencions mitjançant preguntes que generin caravana.

En les pràctiques

Crec que necessites un bon professor en qualsevol faceta de la vida. El primer professor que vaig tenir podia ser molt bon conductor, i segur que per a algú devia haver estat bon professor i de ben segur que ho tornarà a ser. Però per a mi no. I ara m’explico: a vegades ensenyar i ensenyar amb pedagògia és molt diferent. Tu pots ensenyar com es fa quelcom, i aquest ensenyar pot ser que equivalgui a mostrar, de manera que això no implica que l’altre ho hagi de saber fer; o tu pots ensenyar, per tal que l’altre adquireixi el coneixement. Doncs bé, el problema que es presentava és que sempre havia ensenyat d’una manera que a mi no em transmetia res. S’ha de trobar el mètode i el professor adient per a cadascú. A mi, per exemple, que se’m intenti explicar una cosa quan estic molt nerviós o extremadament concentrat no em serveix de res, o fins i tot quan tinc por (perquè, ¿qui no s’ha cagat la primera vegada què ha posat el cotxe a 110km/h.?) Doncs en aquest moment si se’m explica alguna cosa no la retindré perquè estaré més pendent de totes les altres coses.

Això em porta a la qüestió que ara esmentaré, el destí (suposo que va ser el destí) va fer que per X motius el professor amb el que havia fet 20 hores no em pogués portar a examen, així que vaig haver de fer algunes pràctiques amb un altre professor, per habituar-me al nou vehicle (que en realitat era el mateix model, però no el mateix cotxe) i a una nova manera de fer del nou professor, donat que m’havia d’examinar amb ell. Va ser llavors quan me’n vaig a donar que hi ha professors amb els que et pots sentir més afí o més tranquil i que n’hi ha d’altres que no. No vol dir que siguin pitjors, ni millors simplement diferents. Els dos professors que he tingut m’han cardat bronques si la he liat en un carril d’acceleració o quan no he frenat si una dona amb mainada anava a travessar per un pas peatonal, però la bronca o el discurs del segon professor potser és més semblant a la meva manera d’expressar-me i de sentir les coses, no sé, em va semblar que el podia entendre millor, i també les coses que explicava; en canvi l’altre discurs em deixava els ànims pel terra, molt desmoralitzador, com pensant que havia fracassat i per culpa d’això has estat a punt de empotrar-te contra un cotxe a l’autovia o d’atropellar a una família…

Amb tot això vull dir que si no et sembla que és l’adient demana de fer les pràctiques amb un altre. Ets tu qui paga i ells t’ofereixen els qui t’ofereixen un servei, oi? I no només això el dia de demà t’has de sentir segur conduint i no pas acomplexat de cap manera, ni traumatizat.

L’examen pràctic

La primera vegada que hi vaig pujar, crec que, vaig pagar la novatada. Va ser un examen fugaç, una ruta que va durar 60″ i no és que demostrés tal habilitat al volant que l’examinador ja en tingués prou amb un minut per valorar la meva gacilitat, sinó que a la primera de canvi, vaig intentar passar un STOP, com si es tractés d’un CEDIU, i a més a més amb la segona marxa posada. Resultat: Falta eliminatòria perquè em vaig saltar l’STOP (fent-lo com un CEDIU); a més a més per acabar-ho de rematar se’m va calar el cotxe.

La meva segona vegada, va ser per els afores de Girona. Em feia respecte la ruta, tant podria ser anar cap a Girona, com per carretera i fer molts de carrils d’acceleració. Finalment vaig fer més aviat una mica de carretera i em va fer anar per algun carreró de barris perifèrics. Fàcil i assequible. Aparcar en línia i sense cap problema. Només un error lleu, que tenia a veure amb arrencar el cotxe.

Algunes preguntes que em vaig fer sobre l’examen pràctic

  • És cert què si se’t cala et suspenen?

Depèn del perill que generis. Si és en un stop o semàfor, segurament no. Però si és en una glorieta, podria ser.

  • Et poden suspendre per anar massa a poc a poc o massa ràpid?

Anar massa ràpid és falta eliminatòria. I si l’examinador considera que no vas prou ràpid et dirà que adequis la teva velocitat a les circumstàncies de la via, si no ho fas et posarà una falta lleu, si la teva velocitat no és anormalment reduida, si ho fos et podria suspendre.

  • Quantes faltes lleus i eliminatòries es poden fer?

7 de lleus, com a màxim. I la falta eliminatòria tal i com indica el seu nom t’elimina a l’acte.

  • Quan haig d’entrar a una glorieta?

En el moment just en que no dificultis el pas a ningú, val més esperar si no ho tens clar.

Sobre els examinadors

Els dos que he tingut em van semblar molt correctes. Tot s’ha de dir que no em van tocar els dos més durs de Girona, però jo per la meva experiència, puc dir que els meus examinadors no són uns cabrons sense ànima. Se’ls veia coherents i fins i tot simpàtics. Pel que m’han explicat hi ha de tot. Tant pot ser que et toqui un examinador que no et compliqui la vida, com un que et suspengui per tornar a mirar a la carretera quan t’introdueixes a la via, al·legant indecisió.

La despesa econòmica

Va ser més gran del que m’esperava. Jo em pensava que em gastaria uns 1200€, com a molt. Però que hi farem, ja vaig veure que amb 10 pràctiques no estava preparat i que amb 15 no em sentia segur del tot. En canvi amb 20 i poques ja ho tenia clar i vaig acabar-ne fent algunes més per conèixer el terreny de l’examen.

  • Pack (exàmens, curs de teòrica i materials, 10 pràctiques) = 1000€
  • 14 pràctiques que vaig fer després = 620€
  • Taxes per al segon examen de cotxe = 60€

Total de la broma = 1700€ (aproximadament)

I a vosaltres com us va anar l’examen? Us va costar més la teòrica o la pràctica? Vau estar satisfets amb l’aprenentatge què us van oferir? La despesa va ser més gran del que us pensaveu?

Anuncis

About - Àlex Agustí Polis -

Àlex Agustí Polis (Girona, 1991) Sóc blocaire, lletraferit, japonòfil empedernit i cinèfil encuriosit. Eclècticament esportista corredor i excel·lent gourmet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s