Monthly Archives: Abril de 2012

Bandarrisme! de Banda Bandarra

Sota aquest títol, Bandarrisme!, s’amaga l’òpera prima, disc compacte del grup gironí Banda Bandarra. En el seu myspace es defineixen com a: Grup jove d’ska i punk-rock selvatà”. Però els Bandarres són molt més que un grup jove, són joves promeses del panorama musical català.

Actualment Banda Bandarra està formada per:

  • Damià Domingo (cantant)
  • Sergi Rossell (guitarra)
  • Pau Antúnez (trompeta)
  • Marc Martorell (saxo alt)
  • Pau Feixas (trombó)
  • Mateu Jaume (baix)
  • Martí Amargant (teclats)
  • Ernest Morell (bateria)

Banda Bandarra s’ha decidit a gravar les seves cançons en els prestigiosos estudis de gravació Estudis Ground, localitzats a Cornellà de Terri, per on han passat grups com Obrint Pas o The Pepper Pots. Fruit d’aquest intens treball n’és el resultat del seu primer CD, Bandarrisme!

El copyright del disc a prendre pel sac

El que més sorprèn d’aquesta obra és el tipus de llicència Creative Commons en que s’acull. La política de distribució d’aquesta banda és fantàstica: Decidits a que els temps estan canviant han volgut regalar el seu primer treball. Aquesta peça es pot descarregar gratuïtament a través del seu web: http://www.bandabandarra.cat.

De totes maneres els més tradicional no us heu d’espantar, ja que els bandarres saben que no a tothom li semblarà bé aquesta opció, per això també ofereixen el seu primer disc en format digipack, a un preu simbòlic de 5€ (que podreu adquirir en els seus concerts), assequible per a totes les butxaques, fins i tot pels que hem d’estalviar per ser pobres. Continue reading Bandarrisme! de Banda Bandarra

Sant Jordi 2012

Us desitjo que passeu un agradable dia de Sant Jordi! I si pot ser amb la millor companyia possible: una rosa, bona literatura i una persona estimada. Ah, i també aprofito per felicitar a tots els Jordis!

Què us han regalat gaires llibres? El vostre cavaller us ha regalat la rosa? O tot i voler una rosa també voldrieu un llibre?

Si vols participar pots deixar testimoni dels llibres que t’hagin regalat en els comentaris.

El meu Sant Jordi 2012

Adquisicions meves

Regal de ma mare

Regal de la xicota

Èdip rei de Sòfocles

Èdip rei de Sòfocles és un clàssic de la literatura occidental. I és un clàssic perquè representa un llibre de primera classe. Se’l defineix com una tragèdia del coneixement. Qui més qui menys ja sap alguna cosa sobre Èdip, ens sona la teoria de Freud sobre el complex d’Èdip.

  • Títol original: Οἰδίπους Τύραννος
  • Títol traduït: Èdip rei
  • Autor: Sòfocles
  • Any de publicació: 2000
  • Llengua original: grec antic (430 aC)
  • Traducció: català (Joan Castellanos Vila)
  • Editorial: La Magrana
  • Col·lecció: Butxaca
  • Pàgines: 112
  • ISBN: 978-84-7410-913-9

Escric aquesta entrada després de llegir l’obra i d’entrendre-la millor gràcies a l’explicació en el cicle de conferències de #ClàssicsModerns al CaixaForum Girona impartit per Laura Borràs, professora de literatura comparada a la Universitat de Barcelona.

El treatre s’inicia in media res (en mig de la història)

La història d’Èdip rei s’inicia després de que aquest arribi a Tebes i aconsegueixi respondre la pregunta de l’Esfinx (ésser que assetjava la ciutat). L’Esfinx (meitat lleó, meitat humà) pregunta a Èdip, príncep de Corint, “quin animal camina amb quatre potes al matí; amb dues, al migdia, i amb tres, al vespre?“. Èdip va respondre: “L’home, al matí, és a dir, quan es un nadó, camina de quatre grapes. Al migdia, a la meitat de la seva vida, camina sobre dues cames. Finalment, al vespre, quan es gran, camina amb un bastó”. L’Esfinx es va esfumar i va accedir a Tebes on el van nomenar rei per la seva astúcia i es va casar amb la vidua reina Iocasta. Fins aquí la història és molt maca, però hem de saber que Èdip fugia del seu destí des de Corint perquè l’oracle li havia dit que mataria al seu pare i es casaria amb la seva mare.

Continue reading Èdip rei de Sòfocles

De qué hablo cuando hablo de correr de Haruki Murakami

Apasionante relato sobre la vida de corredor de Haruki Murakami. Dice el propio Murakami que consideremos este libro como sus memorias, lo prefiere a que lo llamemos una autobiografia. El autor japonés empezó a correr en el año 1982 cuando tenía 33 años, hasta la fecha de escritura del libro (2005) lleva 23 años corriendo.

  • Título original: 走ることについて語るときに僕の語ること
  • Título traducido: De qué hablo cuando hablo de correr
  • Autor: Haruki Murakami
  • Año de publicación: 2011
  • Lengua original: japonés (2007)
  • Traducción: castellano (Francisco Barberán Pelegrín)
  • Editorial: Tusquets Editores
  • Colección: MAXI 003/9
  • Páginas: 232
  • ISBN: 978-84-8383-593-7

Correr maratones es parecido a escribir novelas, […] porque no hay victorias ni derrotas. Lo más importante es si lo escrito alcanzo o no los parámatros que uno mismo se ha fijado, y frente a eso no hay excusas […] es imposible engañarse a uno mismo.

Para Murakami escribir y correr son dos términos que van de la mano, y es que según su experiencia para escribir novelas necesitas una gran fortaleza física, mucho mayor de lo que piensa la mayoría de la gente.

Como corredor he experimentado muchas de las sensaciones que experimentó el Murakami corredor de antaño: Los cambios en la forma física, el espíritu de autosuperación, la mente en blanco cuando corres, los músculos tensos, etc. Me encanta la siguiente definición que plantea Murakami sobre correr, que a mi modo de entender este ejercicio es la misma:

[…] si hay un contricantes al que debes vencer en una carrera de larga distancia, ése no es otro que el tú de ayer.

Hay hechos muy interesantes sobre publicaciones de sus obras, o la narración de como en una ocasión entrevistó a John Irving corriendo por Central Park. Pero lo que más gracia me ha hecho es descubrir que Aomame, el personaje femenino de 1Q84, está basado en una entrenadora personal que tuvo el propio Murakami. Una entrenador de su gimnasio en Tokio que le ayudaba a estirar la musculatura.

Continue reading De qué hablo cuando hablo de correr de Haruki Murakami

El verano de Kikujiro de Takeshi Kitano

Vi esta pel·lícula por primera vez, con catorce años en el Cine Truffaut de Girona, en una excursión escolar. Me encantó, pero ahora sé que cada vez que la veo me gusta más, incluso más que la primera vez. Es un film tierno hasta la medula. Una obra maestra. Un viaje fantástico hacia el alma i el amor humano, una búsqueda de la felicitat. Una vuelta por la diversión que ofrecen las vacaciones estivales. Un acercamiento a unos valores que se están perdiendo. Además, cabe destacar, la banda sonora compuesta por Joe Hisaishi. Es simplemente fantástic. La canción Summer hace de conductor durante todo el relato de Kitano.

SINOPSIS: La película gira entorno al verano de Masao, un escolar japonés que vive con su abuela, y quiero encontrarse con su mare que ha migrado a otra ciudad en busca de trabajo. En su intento de huir se encuentra con una amiga de su abuela. Será el marido de ésta quien acompañará al niño a buscar a su madre, en un trepidante viaje en búsqueda del amor.

La palabra que mejor describe al director Takeshi Kitano es polifacético. Empezó haciendo humor con un duo cómico de monólogos llamado Two Beat (junto con Kiyoshi Kaneko). Este es el motivo de que a veces firme como Beat Kitano.

Continue reading El verano de Kikujiro de Takeshi Kitano