Èdip rei de Sòfocles

Èdip rei de Sòfocles és un clàssic de la literatura occidental. I és un clàssic perquè representa un llibre de primera classe. Se’l defineix com una tragèdia del coneixement. Qui més qui menys ja sap alguna cosa sobre Èdip, ens sona la teoria de Freud sobre el complex d’Èdip.

  • Títol original: Οἰδίπους Τύραννος
  • Títol traduït: Èdip rei
  • Autor: Sòfocles
  • Any de publicació: 2000
  • Llengua original: grec antic (430 aC)
  • Traducció: català (Joan Castellanos Vila)
  • Editorial: La Magrana
  • Col·lecció: Butxaca
  • Pàgines: 112
  • ISBN: 978-84-7410-913-9

Escric aquesta entrada després de llegir l’obra i d’entrendre-la millor gràcies a l’explicació en el cicle de conferències de #ClàssicsModerns al CaixaForum Girona impartit per Laura Borràs, professora de literatura comparada a la Universitat de Barcelona.

El treatre s’inicia in media res (en mig de la història)

La història d’Èdip rei s’inicia després de que aquest arribi a Tebes i aconsegueixi respondre la pregunta de l’Esfinx (ésser que assetjava la ciutat). L’Esfinx (meitat lleó, meitat humà) pregunta a Èdip, príncep de Corint, “quin animal camina amb quatre potes al matí; amb dues, al migdia, i amb tres, al vespre?“. Èdip va respondre: “L’home, al matí, és a dir, quan es un nadó, camina de quatre grapes. Al migdia, a la meitat de la seva vida, camina sobre dues cames. Finalment, al vespre, quan es gran, camina amb un bastó”. L’Esfinx es va esfumar i va accedir a Tebes on el van nomenar rei per la seva astúcia i es va casar amb la vidua reina Iocasta. Fins aquí la història és molt maca, però hem de saber que Èdip fugia del seu destí des de Corint perquè l’oracle li havia dit que mataria al seu pare i es casaria amb la seva mare.

Inicis de l’obra

El relat de Sòfocles s’inicia quan una gran peste asola la ciutat de Tebes, i aquesta gran peste és vista com la fúria dels Déus. Creont, cunyat d’Èdip, arriba de visitar l’oracle de Delfos i explica que s’ha de purificar la mort de Laios, l’anterior rei. I afegeix la següent frase:

El que és buscat pot ser trobat, però se’ns escapa allò que passem per alt.

Fins aquell moment no s’havia buscat a l’assassí de Laois, l’anterior rei de Tebes i ara els Déus demanaven venjança per curar a la ciutat de la malaltia que pateix.

Triangle d’oracles i un endeví

L’oracle representa una formulació de caràcter simbòlic per desxifrar un missatge, per tant, d’actuar a partir d’unes informacions. En la història és parla de l’oracle de Delfos, en que els Déus hi apareixen a través de la sacerdotissa, la Pítia.

En aquesta tragèdia hi ha un joc de tres oracles, o millor dit, tres situacions o intervencions d’oracles, que utilitzaré per relatar l’explicació del mite. Hi també s’hi afegeix l’endeví Tirèsies.

  • Oracle 1: És l’oracle que he esmentat a l’inici, quan Èdip és rei. És al que se li demana que ajudi a l’alliberament de la pesta.
  • Oracle 2: És l’oracle anterior a que Èdip sigui rei de Tebes. Èdip quan és a Corint pregunta a l’oracle si és cert que el seu pare i la seva mare (els reis de Corint) és cert que no són els seus pares i aquest li respon que ell és el més malaït de tots els éssers humans i que matarà a son pare i cometrà incest amb la seva mare. Èdip fuig esperitat direcció contrària a Corint cap a Tebes. En un carrer estret es troba a Laios amb els seus servents i per una disputa absurda els mata a tots, àdhuc el propi Laois. N’hi ha un que aconsegueix fugir, que curiosament serà el mateix que va donar a Èdip a un pastor.
  • Oracle 3: És anterior al naixement d’Èdip. Laois i Iocasta volen descendència, però l’oracle els diu que si tenen un fill aquest matarà al seu pare i incestarà a la seva mare. Decideixen provar-ho, per si per casualitat tenen una nena, però neix Èdip. De manera que el donen un servent perquè el mati. Abans però per transportar-lo li perforen els turmells, d’aquí prové el nom d’Èdip (Oι̉δίπoυς, Oidípous) peus inflats. El servent no es veu en cor de matar-lo i el dóna a un pastor que passeja pel mont Citaró. Aquest últim l’entrega al rei i la reina de Corint, ja que no tenen fills.

L’endeví Tirèsies: Es nega a dir a Èdip que ell és l’assassí. I Èdip li recrimina la falta de consideració i altruisme, hem d’entrendre què Èdip ha fet fora l’Esfinx, és molt altruista. Les paraules del rei cap a l’endeví són les següents:

Salva’t a tu, salva’m a mi, salva a la ciutat

Finalment deixa anar que l’assassí es troba entre nosaltres, tot i que sap que no pot salvar a tothom. Després de l’insistència d’Èdip, Tirèsies l’assenyala amb el dit. A partir de llavors sorgeix el conflicte entre Èdip i Tirèsies i el seu cunyat Creont. Èdip creu que tot allò és un pla magistral de Creont per enderrocar-lo en el poder.

El desenllaç arribarà quan el missatge de Corint li digui a Èdip que el seu pare és mort i que ell haurà de governar Corint. Èdip es nega a tornar a Corint, tot dient que l’oracle va predir que incestaria a sa mare. El missatge explica a Èdip que la reina de Corint no és realment la seva mare, li diu que un pastor el va donar als reis. Després d’interrogar el pastor aquest li diu que va ser un servent qui li va donar a ell. En aquest moment Iocasta se’n adona del que està passant i implora a Èdip que no continui. Si Èdip no hagués volgut conèixe’s, no hagués complert les paraules inscrites al santuari de Delfos gnósei seánton” tot hagués tornat a la normalitat. Quan Èdip marxar a parlar amb el servent Iocasta surt d’escena, sense l’últim moment en que la veurem en vida. Èdip quan se’n adona de tot el que ha fet, quan lliga caps busca a Iocastra que s’ha penjat. Després parla amb els seus fills, que alhora són els seus germans. I finalment es destrossa els ulls per tal de no haver de veure els horrors que ha comès.

El sentit i significat de l’obra

Tragèdia no significa pessimisme, sinó que es cerca una explicació global de l’existència humana (qui som? cap on anem?). I aquesta tragèdia està marcada per un destí omnipresent, que és un element fonamental del poble grec.

Aristòtil descriu aquesta obra com una tragèdia paradigmàtica, com un exemple de com funciona la tragèdia. És doncs, una tragèdia del coneixment. Èdip quan coneix la unió amb la seva mare perd la visió per haver adquirit el coneixment.

En Èdip veiem el valor de la recerca de la pròpia veritat i també la importància de l’adquiriment del coneixement. Finalment Èdip, a pesar del seu coneixement, és desterrat per haver comès l’assassinat de Laios, sol i cec.

Ulls que queden en la tenebra, perquè tenebrós és el meu destí

Hi ha qui apunta també que Èdip podria ser un boc expiatori dels pecats de la societat. Un element purificador.

Un cop acabada la tragèdia entenem perquè és Èdip qui havia de respondre correctament la pregunta de l’Esfinx. Èdip és un ésser transgeneracional: paré, germà… I acaba esdevenimt un asocial, perquè no té una xarxa de parentiu definida.

Anuncis

About - Àlex Agustí Polis -

Àlex Agustí Polis (Girona, 1991) Sóc blocaire, lletraferit, japonòfil empedernit i cinèfil encuriosit. Eclècticament esportista corredor i excel·lent gourmet.

4 pensaments sobre “Èdip rei de Sòfocles

  1. Per un moment m’he emocionat! El meu profe de filosofia es deia Joan Castellano i he vist que la traducció era d’un tal Joan Castellanos!!! Però no, no són la mateixa persona xD

    Em sap greu haver deixat un mica apartat el teu blog! No puc competir en filosofia jajaja

    1. Vés a saber, potser també se li dóna bé el grec antic. Tranquil, no és pas una obligació. Però certament s’agraeix algú que llegeixi i comenti. Em fas sentir més sol en el meu univers. Per cert t’has llegit ja “Homes d’honor”? A mi m’ha agradat i he trobat que algunes mancances que hi havia a en la primera part han estat resoltes, però em continua enganxant més “Se sabrà tot”. Hi ha un trencament molt abrupte de la trama del Liceu.

      PD: Per Sant Jordi caurà “Jo confesso” així que ja et diré el què.
      PD2: Èdip rei, és una lectura molt assequible i si tens un “guió” d’aquest estil encara l’aprecies més.

      1. Que va! Impossible amb Jo confesso! I ara a sobre he començat Los enamoramientos de Javier Marías (segons El País, el millor llibre de 2011) i no el recomano… A veure si me’l trec de sobre aviat.

        No exagero gens si et dic que Jo confesso és dels millors llibres que he llegit a la meva vida. Feia molt de temps que no gaudia tant d’un llibre.

  2. Per cert, amb la idea del blog, al final hem acabat fent una mena de club de lectura tots dos jajaja S’agraeix, feia temps que no llegia a aquest ritme amb l’uni i tot…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s