La lògica al País de les Meravelles

Alícia al País de les Meravelles de Lewis Carroll és, per a molts, un relat infantil sobre una nena petita que descobreix un paratge curiós i molt fantàstic, ple d’imaginació. De totes maneres, en aquesta entrada no comentaré tant la vessant satírica (que hi és molt present) o literària de l’obra que també és fantàstica (vegi’s l’exemple que el Liró utilitza en el seu argument: ho fa parlant de dormir). Sinó que tractaré, tal i com indica el títol, la lògica que hi ha en els diàlegs d’aquesta novel·leta.

BARRETER: —¿Per què un corb s’assembla a un escriptori?
ALÍCIA: —Em sembla que aquesta la puc endevinar.
LLEBRE DE MARÇ: —¿Vols dir que et penses que pots trobar la resposta adequada?
ALÍCIA: —Exactament.
LLEBRE DE MARÇ: —Doncs, aleshores, hauries de «dir el que penses».
ALÍCIA: — Ja ho faig. Almenys… Almenys «penso el que dic», què vol dir el mateix, no?
BARRETER: —De cap manera. Amb aquest argument podries dir que «veig el que menjo» és el mateix que dir «menjo el que veig».
LLEBRE DE MARÇ: —I igualment podries dir que «m’agrada el que em donen» és el mateix que dir «em donen el que m’agrada».
LIRÓ: —I igualment podries dir que «respiro quan dormo» és el mateix que dir «dormo quan respiro».

Alícia al País de les Meravelles, traducció al català de Salvador Oliva Llinàs, Editorial Empúries

La lògica hi és molt present al País de les Meravelles, potser fins i tot més present o més intel·ligible que a la nostra terra. I és que Lewis Carroll, el sobrenom de Charles Lutwidge Dodgson, un sacerdot anglicà que era un gran expert en lògica. Per això no us ha d’estranyar que tota la seva obra estigui impregnada de pensaments i de lògica. A continuació passaré a explicar, quin és l’error en lògica que comet, l’Alícia al pensar-se que és igual invertir els termes.

Sobre les fal·làcies

He publicat la descripció sobre les fal·làcies que es troba a Filòpolis, el portal de filosofia de Llorenç Vallmajó, també l’explicació de la fal·làcia del conseqüent. Crec que amb aquestes explicacions s’entendrà molt bé la lògica de wonderland.

  • Les fal·làcies no formals són raonaments en els quals el que aporten les premisses no és adequat per a justificar la conclusió a la que es vol arribar. Es vol convèncer no aportant bones raons sinó apel·lant a elements no pertinents o, fins i tot, irracionals.
  • Les fal·làcies formals són raonaments no vàlids però que sovint s’accepten per la seva semblança amb formes vàlides de raonament o inferència. Es dóna un error que passa inadvertit.

La fal·làcia formal del conseqüent

L’Alícia comet aquesta fal·làcia i són els seus companys folls els que ens expliquen, per mitjà d’exemples, que partint d’un condicional (si p, aleshores q) i afirmant-se el segon o conseqüent, es conclou p, que és el primer o l’antecedent.

[(p ® q) Ù q ] ® p

Si dormo (p), respiro (q)
respiro (q)
aleshores dormo (p)

I per tant, es determina que és un argument fal·laç, però que té semblança l’argument vàlid o regla d’inferència, i que rep el nom de modus ponens o afirmació de l’antecedent. Cal recordar, per a no cometre errors de lògica, que p és a q, però que no necessariament té perquè q ser a p.

Anuncis

About - Àlex Agustí Polis -

Àlex Agustí Polis (Girona, 1991) Sóc blocaire, lletraferit, japonòfil empedernit i cinèfil encuriosit. Eclècticament esportista corredor i excel·lent gourmet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s