Divina Comèdia (Infern) de Dante Alighieri

La Divina Comèdia és una odissea. Un viatge que portarà a Dante a l’infern (i a altres indrets inhòspits) tenebrós. He llegit la traducció, fantàstica per cert, del professor Joan F. Mira que va ser condecorada amb el premi Nacional de Traducció del Ministeri de Cultura, el de la Crítica Serra d’Or i la Medalla d’Or de la Ciutat de Florència.

La traducció

És una versió molt interessant, perquè la penúltima traducció en català va ser duta a terme el 1933 per Josep Maria de Sagarra. Aquesta nova, i darrera, versió (del 2000), que no desmereix ni molt menys la de l’escriptor barceloní, intenta apropar l’obra al gran públic, o si més no, ajudar a aquells no tan erudits en el cap de la literatura a comprendre millor els versos del poeta italià, perquè compte amb notes als peus de pàgines i breus explicacions a l’inici de cada capítol que et faciliten la comprensió. Una versió molt recomanable per endisar-se de cap als mons dantescos.

  • Títol original: [Divina] Commedia. (Inferno)
  • Títol traduït: Divina Comèdia (Infern)
  • Autor: Dante Alighieri
  • Any de publicació: 2000
  • Llengua original: italià (s. XIV)
  • Traducció: català en vers lliure (Joan F. Mira)
  • Editorial: labutxaca
  • Col·lecció: clàssics
  • Pàgines: 432
  • ISBN: 978-84-9930-058-0

Per què llegir a Dante?

  • Cristians: perquè gran part de l’ètica que hi trobem està barrejada amb el pensament cristià. I hi ha una concepció de la mort plenament cristiana.
  • Musulmans: perquè comparteixen un mateix Déu amb els cristians (religions abrahàmiques)
  • Jueus: perquè comparteixen un mateix Déu amb els musulmans (religions abrahàmiques)
  • Ateus: perquè es passen el dia parlant de Déu tot i negar-ne l’existència. Ja posats que intentin entendre la concepció teològica d’un poeta del segle XIV.
  • Agnòstics: perquè potser no podrem comprendre mai a Déu o saber ni tan sols si realment existeix però un viatge a un lloc calorós i paradisíac com l’infern tempta molt, oi?
  • Filòsofs: perquè si t’interessen els coneixements aquest viatge tracta sobre: teologia, poesia, pensament cristià, sant Anselm, sant Tomàs d’Aquino, l’Ètica d’Aristòtil…
  • Ciutadans d’un planeta anomenat Terra: perquè per moltes pàgines d’economia que llegeixis mai comprendràs el món fins que no hagis llegit la Divina Comèdia de Dante (Ramon Gener).

Per què es diu “Divina Comèdia”, la Divina Comèdia?

Dante la va titular Commedia, perquè es tractava d’una història fabulada, no pas d’un poema líric, ni d’una tragèdia, sinó d’una narració. Llavors per què en diem la Divina Comèdia? La resposta la devem a Boccaccio qui va afegir-hi l’adjectiu al títol perquè quedés clara la intenció del viatge de l’autor.

La politica dantesca

La comèdia també és una eina per insultar els partidaris polítics contraris a Dante. O per mostrar les discrepàncies polítiques del mateix poeta. A la Itàlia dels s. XII i XIII trobem dos grups polítics enfrontats: els güelfs a favor del Papat i els gibel·lins a favor del Sacre Imperi Romà.

Així, Dante que era güelf blanc (els güelfs tenien dues faccions: blancs i negres), cita en ella a: Filippo Argenti, un güelf negre que figura en el cinquè cercle, a Farinata degli Uberti (un gibel·lí) i Cavalcante de’ Cavalcanti (güelf), tots dos al cercle dels heretges, i també quan tracta la simonia (vuitè cercle) té paraules per als papes Bonifaci VIII i Climent V. També es tracten afers polítics al Cant XXXII, entre els traidors al partit polític i a la pàtria.

Cant I

La gran aventura dantesca comença el 1300 (quan Dante té trenta cinc anys). Desperta en un bosc i intenta sortir-ne, però tres bèsties li barren el pas: la pantera (luxúria), el lleó (supèrbia) i la lloba (enveja). Es trobarà amb un guia, que no és altre que el poeta més vanagloriat pel mateix Dante, Virgili (representat com el guia de la raó humana), qui va donar vida a l’obra literària protagonitzada per Eneas. El seu guia i mentor el conduirà pels inferns i el purgatori.

Cant II

Dante compara el viatge que està apunt d’emprendre, amb el seu mestre, amb els viatges a l’Infern de dos il·lustres personatges: Eneas (herois pagans) i sant Pau (cristià). Aquí apareix Beatriu (enviada directament per la Mare de Déu perquè convenci a Virgili de guià a Dante), que no queda clar si, és una dona amb carn i ossos o una representació de la fe en el cristianisme.

Cant III

Aquí comença el viatge quan tots dos: mestre i alumne es troben a les portes de l’infern. Han de creuar el riu Aqueront, però el barquer no vol duu a Dante (que ell no està destinat a l’infern), així que Dante caurà en un son profund i al despertar es trobarà al primer cercle de l’infern.

Allí eren tot sospirs i plors i clams
ressonant per un aire sense estrelles:
al principi, sentit-los, vaig plorar.
Llengües diverses i parlars horribles
paraules de dolor, accents i ràbia
veus altes, ronques i soroll de mans
formaven un tumult, giravoltant
sempre, en un aire sense llum ni temps,
com l’arena quan s’arrombolla el vent.

Cant III (22-30)
Divina Comèdia (Infern), traducció de Joan F. Mira

Cant IV

El primer cercle de l’abisme, on en els llimbs trobarem, entre d’altres a: Sòcrates, Plató, Ovidi, Eneas, Homer, Horaci, tots ells tenen en comú que no van ser batejats, per tant no poden anar al Paradís, de totes maneres el seu pecat és el menor, perquè no tenen culpa d’haver nascut abans de Crist.

Cant V

Apareix Minos, el dimoni-jutge de l’infern que determina on van les ànimes. Per mostrar el veredicte s’enrotlla la cua al voltant del cos tantes vegades com cercles ha de baixar el condemnat. És el guardià dels que es troben al cercle dels luxuriosos (segon cercle). En aquest cercle apareixen Paolo i Francesca de Rímini (coneguts per una història d’amor molt famosa a Florència, entre 1283 i 1286).

Cant VI

El tercer cercle està protegit pel ca Cerber, que n’és el guardià. Té tres goles i el ventre inflat perquè es troba al cercle del goluts. Com a representat a pareix Ciaccio, un personatge florentí molt donat a la bona virtut.

Llavors li vaig dir “Mestre, aquests turments
augmentaran després del gran judici
seran menors o cremaran igual?
I ell a mi: “Torna a la teva ciència”
que diu que, com més perfecte és la cosa
més sent el bé, i per tant el dolor
Tot i que aquesta gent maleïda
mai no serà de veritat perfecta,
el que els espera és més, i no menys.

Cant VI (103-111)
Divina Comèdia (Infern), traducció de Joan F. Mira

Cant VII

Arriben els nostres herois al cercle dels pròdigs i dels avars. Un dualisme en tractar la riquesa. El guardià d’aquest estadi és Pluto: una fusió de dos personatges, Pluto fill de Saturn i Déu dels inferns i Plutus, fill de Ceres i Déu de les riqueses.

Cant VIII

Arribem a l’infern profund on Flegiàs és el barquer dels iracunds. I el representat escollit d’aquest grup és Filippo Argarti, un florentí benestant del grup polític contrari al de Dante. El poeta el menysprea, i Virgili en justifica el menyspreu. Hi ha una porta que quedarà tancada i hauran d’esperar fins que per a algú la obrin…

Els enemics varen tancar la porta
al nas del meu senyor, que es quedà fora
i es girà cap a mi, amb passos lents.
Amb els ulls cap a terra, i amb el front
sense altivesa, deia sospirant:
“Qui m’ha tancat la casa del dolor!”
I a mi em digué: “Tu no t’has d’espantar
si jo m’irrite: venceré la prova
per molt que dins preparen la defensa.
No és nova aquesta arrogància seua;
ja la usaren en porta menys secreta,
que encara ara es troba sense pany:

damunt vas veure una inscripció morta.
I baixant el pendent des d’allà dalt,
ja ve passant pels cercles sense escorta,

algú per qui han d’obrir la ciutat. 

Cant VIII (115-130)
Divina Comèdia (Infern), traducció de Joan F. Mira

Cant IX

Apareixen les fúries, les Erínies (Megua, Alecto, Tísifon) amb cabells fets de serps que invoquen a Medusa, símbol en un sentit moral, l’enduriment de l’esperit del pecadors. Aconsegueixen entrar gràcies a un enviat per qui obren la porta: que podria ser ¿Sant Miquel?.

Aquells que tingueu sa l’enteniment,
observeu la doctrina que s’amaga
sota el vel d’aquests versos tant estranys

Cant IX (61-63)
Divina Comèdia (Infern), traducció de Joan F. Mira

Es tracta del cercle d’aquells que van ser condemnats perquè foren heretges…

I jo: “Mestre, qui és aquella gent
que, des dels cofres on són sepultats,
es fan sentir amb gemecs de dolor?”
I ell a mi: “Són els heresiarques
i els seus sequaços, de totes les sectes:
més plenes del que creus en són les tombes.

Cant IX (124-129)
Divina Comèdia (Infern), traducció de Joan F. Mira

Cant X

Continuem tractant el tema dels heretges i també trobem els adversaris polítics de Dante en aquest cant, en forma de seguidors d’Epicur: Farinata degli Uberti i Guido Cavalcanti. Explica que quan arribi el judici final, a la vall de Josafat, els heretges quedaran tancats eternament en les seves tombes. Dante, però no ha de patir per aquest judici, perquè té el coneixement diví, a través de la figura de Beatriu que dóna sentit al seu viatge i a tot el camí de la seva vida. (No sabem si és llum celestial o una dona).

Cant XI

Els pecats que surten en aquest cant són sodomia i usura. A més Virgili ens fa una aportació doctrinal, determina l’infern mitjançant una concepció aristotèlica cristianitzada de la seva ètica (a través de la versió de sant Tomàs). És a dir, que Déu castiga amb major o menor gravetat segons la qualitat pròpia dels pecats mateixos, segons les condicions negatives dels humans. A partir d’aquest cercle els pecats són més greus: engany, traïció i violència. També cal destacar els dos tipus d’amors per a Dante: a) amor natural = amor dels humans com a tals (proïsme) b) amor afegit = l’amor de parentiu, veïnatge.

Cant XII

El Minotaure és el guardià del cercle dels violents: meitat home i meitat bèstia se li escau. A més també hi trobem tres centaures que configuren l’imaginari dantesc: Quiró, Nessus, Folus, tots ells representacions de la violència.

Cant XIII

Arribem al cercle dels suïcides, on trobem a les Harpies que habiten el bosc dels suïcides. Es tracta d’un bosc tenebrós. Els homes que s’han manllevat la vida s’han transformat en els arbres del bosc. [És molt curiós perquè això em fa pensar en l’actualitat japonesa, i creixent augment dels suïcidis penjant-se en els arbres dels boscos japonesos]. El representat escollit aquí és Pier della Vigna un jurista que es va arruïnar i es va llevar la vida. En aquest cercle també hi ha els pròdigs, ja que per a Dante un dilapidador del capital és un suïcida de la fortuna.

Qui s’ha desfet voluntàriament de la vida no podrà “revestir-se’n”:

Creix la tija, esdevé planta silvestre
i, menjant-se les fulles, les Harpies
li obren dolors i, al dolor, finestres.
També vindrem per les nostres despulles,
com les altres, i no ens en vestirem,
perquè no és just tenir el que hom es lleva.
Perquè aquest trist bosc s’arrossegaran,
i els nostres cossos quedaran penjats
de les espines de l’odiada ombra. 

Cant XIII (100-108)
Divina Comèdia (Infern), traducció de Joan F. Mira

Cant XIV

Continuem al mateix cercle, el setè, i trobem els violents contra l’art natural: usurers; i els violents contra natura: els sodomites (homosexuals).

Cant XV

Entre la filiera dels sodomites Dante reconeix al seu amic i mestre, Brunetto Latini amb qui manté una conversa.

Cant XVI

Altre cop ens trobem amb el cercle dels violents. Dante manté una conversa amb tres guerrers florentins. Acte seguit, per ordre de Virgili, llança una corda per un pujarà una bèstia.

Cant XVII

La bèstia que puja és el Gerió, guardià del nivell dels avars, i que serà qui els porti fins els nivells inferiors.

Vaig trobar el meu guia, ja pujat
a la gropa de l’animal feroç,
i em va dir: “Ara has de ser fort i ardit:
això és la nostra escala per baixar.
Munta davant: jo vull anar al mig
perquè no puga fer-te mal la cua.”
Com està aquell que sent els escalfreds
de les quartanes, ja amb les ungles blanques,
i tremola només de mirar l’ombra,
així em vaig posar jo quan digué això;
però vaig tindre por de la vergonya,
que dóna força a qui té bon senyor.
Vaig seure sobre els muscles monstruosos;
i volia dir, però no trobava
la meua veu: “Abraça’m, per favor!”
I ell, que altres vegades m’ajudà
en altres tràngols, només vaig muntar
em rodejà i em sostingué amb els braços;
i va dir: “Gerió, comença a moure’t:
fes voltes amples, baixa a poc a poc,
pensa quina és la càrrega que portes”.

Com un petit vaixell que ix del port
vogant enrere, així es movia ell;
i quan veié que ja podia girar,
on abans era el pit portà la cua,
l’estengué, la mogué com una anguila,
i anava recollint l’aire amb les potes.
La por de Faetó no crec que fóra
més gran quan va deixar caure les regnes
i es cremà el cel, tal com encara es veure;
ni el pobre Ícar, en sentir l’esquena
sense plomes quan es calfà la cera,
i crida el pare: “Vas per mal camí!”,
que la meua quan vaig veure que estava
rodejat d’aire per tots els costats
i res no veia fora de la bèstia.
Ella anava nadant molt lentament,
baixava fent roda, i jo no ho sentia
sinó pel vent que em venia a la cara.
Jo escoltava a mà dreta la cascada
que allà baixa feia un retruny horrible,
i, per mirar avall, vaig traure el cap.
Encara vaig tenir més por de caure,
perquè vaig veure focs i sentir planys,
i estrenyia les cames, tremolant.
Vaig veure ja el que abans no havia vist:
que baixàvem voltant, entre grans penes
que de tots els cantons se’ns acostaven.
Com el falcó que ha volat molta estona,
que, sense veure ni reclam ni ocell,
fa dir al falconer: “Ai, que ja cau!”,
i cansat baixa al lloc des d’on pujà
tan àgilment, fa cent voltes, i es posa
lluny del seu amo, irat i desdenyós;

així ens deixà Gerió al fons del forat,
al peu mateix d’una escarpada bretxa;
i, en sentir que ens havia descarregat,

va volar com, de l’arc, vola una fletxa. 

Cant XVII (79-136)
Divina Comèdia (Infern), traducció de Joan F. Mira

Cant XVIII

Gràcies a Gerió arriben al vuitè cercle. Es trobem amb Jasó que representa els seductors i alcavots del primer fossat o vall, i que es fuetejat pel dimonis. I també amb la llagoteria i adulació del segon fossat.

Cant XIX

Després arriben al cercle dels simoníacs (fossat tercer del vuitè cercle), reservat als pontífex romans. Dante creu que si fossin pobres no haguessin prostituït la santa institució.

L’avarícia vostra entristeix el món,
i exalta els vils mentre trepitja els bons 

Cant XIX (104-105)
Divina Comèdia (Infern), traducció de Joan F. Mira

I mostra la seva opinió citant a Constantí, que fou el primer emperador a donar terres als càrrecs eclesiàstics, i per tant també poder.

Ah, Constantí, de quants mals va ser mare
no la teva conversió, sinó el dot
que el primer papa ric rebé de tu! 

Cant XIX (115-117)
Divina Comèdia (Infern), traducció de Joan F. Mira

Cant XX

Mags i vidents, endevins i bruixes tots ells pertanyen al fossat quart del vuitè cercle. Tots aquells que han conegut el futur amb les males arts. Caminen amb el capgirat (deformació de la imatge humana) i les llàgrimes els cauen per les espatlles. La representant del grup és Marto, la filla de l’endeví Tebà, Tirèsies (que surt al relat d’Èpid rei de Sòfocles).

Ací, la pietat viu quan és ben morta,
qui és més criminal que aquell que sent
compassió pels que Déu ha jutjat? 

Cant XX (28-30)
Divina Comèdia (Infern), traducció de Joan F. Mira

Cant XXI

Traficants, estafadors, baraters són les “joies” que es troben en una fossa plena de pega bullent, a la cinquena fossa. A més també se’ns presenten alguns dimonis, els Malabrache. Mostro alguns exemples de tortura que executen els diables:

Llavors li van clavar més de cent ganxos,
dient: “Ací has de ballar cobert,
i ara, si pots, trafica d’amagat.”
Van fer com els cuiners que, als ajudants,
els manen enfonsar dins la caldera,
amb els garfis, la carn perquè no sure.

Cant XXI (52-57)
Divina Comèdia (Infern), traducció de Joan F. Mira

Cant XXII

Aquí coneixen un navarrès que enganya als diables que l’estan torturant (els mateixos que segueixen als nostres protagonistes, els Malabraques) capbussant-se. De manera que el viatge continua després de passar pel cercle dels malversadors o dels qui enganyen. [Clarament continuem al fossat cinquè]

Cant XXIII

Dante té por dels Malabraques (Malabrache), els dimonis alats que els persegueixen i que havien aconseguit evitar al darrer cant. Els eviten i se’n adonen que són al cercle dels hipòcrites perquè Catalano i Loderingo han de dur “capes color d’or [que] són de plom”. És la representació de la falsedat. També es presenta al poble jueu (en especial els caps dels fariseus) com a falsos i responsables de la mort de Crist (fossa sisena, la dels hipòcrites).

Cant XXIV

A Dante li costa seguir el camí, però ja es troben al vuitè cercle, el Malebolge (i a la setè fossat). El representant és un del partit dels Negres de Pistoia, que va ser lladre de relíquies religioses.

Cant XXV

Continuem al fossat setè per a presenciar una metamorfosi entre una serp i un home. Segons Dante la seva descripció és molt millor a les d’Ovidi.

Cant XXVI

El fossat vuitè té la representació d’Ulisses. Les ànimes dels morts d’aquesta vall situada al vuitè cercle es troben envoltades de flames. Ulisses representa l’enginy humà, però també l’engany (d’Aquil·les, la invenció del cavall de Troia, etc.). El poeta Dante ens explica que Ulisses (cal recordar que Dante no havia llegit l’Odissea, perquè no s’havia trobat tota l’obra al s. XIV) no tornà a Ítaca amb Penèlope sinó que va continuar vagant cercant coneixement.

Cant XXVII

Continuem al fossat vuitè i ara és una altra flama la que pren la paraula i explica la seva història, es tracta de Guido do Montefeltro, que se sincera amb Dante pensant que ell és també un condemnat falsari.

Cant XXVIII

Ens trobem a la penúltima vall o fossat, el novè del vuitè cercle abismal. Sortiran personatges amb membres amputats. És el cant més dur de l’Infern, tot ells per ser la nota discordant de les societats. Són els qui tallen, els qui fracturen a la societat, i per tant és lògic que hagin el càstig de tenir els seus cossos destrossats. Dante es troba amb un  Mahoma demacrat i un trobador decapitat que va sembra la discòrdia entre el rei Enric II i el seu fill, anomenat Bertran de Born.

Vaig fer rebels entre ells el fill i el pare;
Aquitrofel no va sembrar més odi
entre Absaló i David, amb males arts.

Per separar dos d’una sang, és just
que jo porte el cervell tallat, ai las,
del seu principi, que és en aquest bust.

I en mi es compleix la llei del contrapàs*. 

Cant XXI (136-142)
Divina Comèdia (Infern), traducció de Joan F. Mira

*El professor Mira afegeix que per contrapàs hem d’entendre una correspondència entre la mala acció i el càstig.

Cant XXIX

Arribat a aquest punt trobem als falsaris i alquimistes (desena vall de les Malebolge o Malesfosses). És a dir, als falsejadors de coses (els de paraula sortiran al proper cant). Dante vol buscar a un cosí que va ser mort, però la gran immensitat de l’infern no li ho permet. El representat del grup és Griffolino, un alquimista, condemnat a la foguera.

Cant XXX

Ha estat un llarg viatge a través del vuitè cercle que en aquest cant es dóna per finalitzat (però no el viatge per l’infer!) Els darrers del vuitè cercle, i del desè fossat. Dante estarà molt atent, i també s’avergonyirà, d’escoltar la disputa entre Sinó (el grec que va convèncer als troians que el cavall de Troia era un regal diví) i un falsificador de monedes.

Cant XXXI

Dante i el seu guia es troben amb dos gegants, que tot i només mostrar-se de mig cos són enormes. Serà Anteu, fill de la Terra, qui els portarà fins als confins de l’infern, al fons del pou infernal.

Cant XXXII

El final de l’infern no és càlid, és glaçat. I Còcit, l’estany de l’infern, està congelat per les baixes temperatures. Els seus habitants són freds i estan maleïts. La distribució d’aquesta “raça” es fa en Caïna: són els traïdors dels propis paterns; i Antenora (prové d’Antenor, guerrer troià que va lliurar el Pal·ladí als grecs), els traïdors a la seva pàtria o al seu partit.

Cant XXXIII

Relat esglaiador de Ugolino della Gherardesca, pisà gibel·lí, que va pactar amb els güelfs de Florència per accedir al poder a Pisa. El 1289 va ser tancat en una torre amb els seus fills per l’arquebisbe Ruggeri degli Ubaldini. Finalment, ell i els seus descendents moriren en aquella torre.

Quan em vaig despertar, abans de l’alba,
vaig sentir els meus fills plorar dormint:
eren amb mi, i em demanaven pa.
Ets ben cruel, si no sents cap dolor
pensant allò que el meu cor pressentia:
si ara no plores, de què sols plorar?
Ja eren desperts, i s’acostava l’hora
en què solien dur-nos l’aliment,
i estaven tots angoixats per un somni;
jo vaig sentir com clavaven la porta
d’aquella horrible torre, i vaig mirar
la cara dels meus fills sense dir res.
Jo no plorava: em vaig fer tot de pedra;
ploraven ells, i el petit Anselmuccio
digué: ‘Pare, què tens?, i com ens mires!’
No li vaig contestar ni vaig plorar
tot aquell dia ni la nit següent,
fins que va eixir un altre sol al món.
Quan van entrar alguns raigs febles dins
de la presó cruel, i vaig percebre
el meu mateix semblant en quatre cares,
em mosseguí les mans de tant dolor;
i ells pensant que ho feia pel desig
de menjar, tots es van alçar de sobte
i van dir: ‘Pare, ens farà molt menys mal
si ens menges a nosaltres: tu ens vestires
aquestes pobres carns, despulla’ns ara.’
Em vaig calamar per no entristir-los més;
no vam parlar aquell dia ni l’altre:
dura terra, ai, per què no et vas obrir?
I quan vam arribar al dia quart,
Gaddo se’m va llançar estès als peus
dient: ‘Pare, com és que no m’ajudes?’
Allí mateix morí; i, com tu veus,
vaig veure jo caure els tres un a un
entre els dies cinquè i sisè; i, ja cec,
m’arrossegava damunt d’ells cridant-los
quan ja eren morts, i això durà dos dies.
Després, la fam pogué més que el dolor”.
Acabà de parlar i, amb els ulls torts,
tornà a clavar les dents al míser crani,
mossegant l’os com el mossega un gos.

Cant XXXIII (37-78)
Divina Comèdia (Infern), traducció de Joan F. Mira

Cant XXXIV

Ens trobem amb Llucifer, l’anvers de Déu. Un dimoni enorme i passiu que està al centre de l’infern. Serà escalant a través del seu pelut cos que els nostres protagonistes podran sortir a l’altre hemisferi i començar l’ascens pel purgatori.

Anuncis

About - Àlex Agustí Polis -

Àlex Agustí Polis (Girona, 1991) Sóc blocaire, lletraferit, japonòfil empedernit i cinèfil encuriosit. Eclècticament esportista corredor i excel·lent gourmet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s