Sou eriçons o guineus?

L’entrada versarà sobre un tema d’un assaig literari força rellevant, L’eriçó i guineu i altres assaigs literaris (Proa, 2000). L’assaig en qüestió és d’Isaiah Berlin, historiador de les idees i politòleg, que tracta un tema que ja havia estat introduït per Arquíloc de Paros, i que també esmenta Erasme de Rotterdam al seu Adagia, la màxima en qüestió fa així:

πόλλ’ οἶδ’ ἀλώπηξ, ἀλλ’ ἐχῖνος ἓν μέγα
Multa novit vulpes, verum echinus unum magnum
La guineu sap moltes coses, però l’eriçó sap una gran cosa

Eriçó
[Hedgehog]
Guineu
 [Fox]
Els qui veuen el món a través d’una lent d’una sola i definida idea Els qui dibuixen una gran varietat d’experiències i pels quals el món no pot ser reduït a una sola idea
Plató Heròdot
Lucreci Aristòtil
Dante Alighieri Desideri Erasme de Rotterdam
Blaise Pascal William Shakespeare
Georg Wilhelm Friedrich Hegel Michel de Montaigne
Fiódor Mikhàilovitx Dostoievski Molière
Friedrich Wilhelm Nietzsche Johann Wolfgang von Goethe
Henrik Johan Ibsen Alexandr Serguèievitx Puixkin
Marcel Proust Honoré de Balzac
Jaume Cabré James Joyce

Hi ha una línia entre els fragments del poeta grec Arquíloc que diu: ‘La guineu sap moltes coses, però l’eriçó en sap una de gran’. Els estudiosos divergeixen sobre la correcta interpretació d’aquestes paraules fosques, que podrien significar, no res més, que la guineu, amb tota la seva astúcia, és vençuda per la defensa de l’eriçó. Però, prenent figuradament les paraules, poden donar un sentit el qual marqui les més profundes diferències que divideixen escriptors i pensadors, i potser, els éssers humans en general. Perquè existeix un gran abisme entre aquells que, per una banda, relacionen cada cosa amb una única visió central, un sistema més o menys coherent o articulat, en termes del qual entenen, pensen i senten –un sol, universal, i organitzador principi que és sols el que dóna significat al que ells són i diuen— i, per altra banda, aquells que persegueixen molts fins, sovint no relacionats i inclús contradictoris, connectats, després de tot, només d’alguna manera de facto, per alguna causa psicològica o fisiològica, no connectats a la moral o als principis estètics. Aquests últims porten unes vides, fent actes i contemplant idees que són centrífugues més que centrípetes; els seu pensament és dispers o difús, es mou en molts de nivells, aprofiten l’essència de la vasta varietat d’experiències i d’objectes pels que ells són ells mateixos, sense, consciència o inconsciència, buscant arreglar-los cap a, o excloure’ls de, alguna cosa inalterable que tot ho abasta, a vegades contradictòria per si mateixa i incompleta, del fanàtic temps, una visió interna unitària. 

L’eriçó i la guineu, un assaig de la visió històrica de Tolstoi,
d’Isaiah Berlin, 
traducció d’Àlex Agustí (2012)

No obstant això, Berlin diu que hi ha un literat el qual no sap destriar en quin grup hauria d’anar. Parla de Lleó Tolstoi, del qui postula que era una guineu natural, però que es creia un eriçó. En tot aquest no patiu que aquest tema dóna molt de si, i ja el tractaré més a fons cap a finals de l’estiu quan hagi acabat amb Guerra i pau.

Anuncis

About - Àlex Agustí Polis -

Àlex Agustí Polis (Girona, 1991) Sóc blocaire, lletraferit, japonòfil empedernit i cinèfil encuriosit. Eclècticament esportista corredor i excel·lent gourmet.

Un pensament sobre “Sou eriçons o guineus?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s