Monthly Archives: Novembre de 2012

El gos cosmopolita i dos espècimens més, de Raül Garrigasait

Fa un parell de setmanes va ser presentada per Xavier Pla, Oriol Ponsatí-Murlà i el propi autor l’obra El gos cosmopolita i dos espècimens més a la Llibreria 22. Un projecte de Raül Garrigasait que es troba a mig camí entre una novel·la breu i un assaig. L’assaig d’aquest hel·lenista de formació aconsegueix connectar a tres figures històriques (àdhuc mitològiques).

El professor Ponsatí-Murlà ha destacat d’aquests tres espècimens que precisament són això: representacions de rara avis, i com aquests són capaços de connectar tan bé amb el rerefons de la naturalesa humana. Perquè aquests espècimens són en realitat mostres de contradicció i és això el que més els humanitza. També cal destacar el plantejament que tots tres tenen d’un teoria cosmològica de la ciutadania.

A la presentació també s’ha elogiat l’estil irònic, que no humorístic de Garrigasait, amb una frase molt curiosa que cito de memòria: “A la presó el van visitar personatges il·lustres com Pablo Neruda, o Sara Montiel, entre d’altres…“. I se’ns ha explicat que la ironia fina és aquella que et fa riure per dins i finalment et fa esbufegar un somriure per fora.

Continue reading El gos cosmopolita i dos espècimens més, de Raül Garrigasait

Literatura histèrica i eròtica

Avui us delecto amb la traducció d’un article que he trobat molt interessant que té per autor Supervert, el pseudònim d’un escriptor eròtic famós als EUA, i que tracta sobre un curiós experiment que s’oposa a la teoria cartesiana.

El següent escrit pertany a l’autor de novel·la eròtica Supervert.
Traducció directa de l’anglès d’Àlex Agustí.

El fotògraf Clayton Cubitt ha començat una sèrie de vídeos anomenats “Hysterical Literature” (Literatura histèrica) en els quals dones llegeixen un llibre mentre alguna cosa passa sense que veiem què amaga la taula que cobreix les seves cames. Pel primer lliurament, la divina Stoya (reconeguda acrtriu porno americana) va escollir llegir un fragment de Necrophilia Variations mentre era masturbada per un efectiu conspirador, un consolador Hitachi.

El concepte és pura genialitat, una bogeria equivalent als experiments de recerca sexual realitzats als laboratoris MRI que escanegen el cervell en el moment de l’orgasme. Això ens mostra un conflicte —ment contra cos, més o menys— i el dramatisme en la fisonomia de la Stoya. Ella està atenta al llibre, la seva ment presumiblement s’omple amb les paraules, i llavors el seu cos a poc a poc es fa càrrec, buidant la seva ment i forçant la seva cara a transmetre la resta de les seves sensacions corporals. Quant ho pot suportar? El text esdevé un cronòmetre. Et preguntes si aconseguirà arribar fins al final. No ho fa —s’escorre al cap d’un paràgraf curt— i seva estudiada expressió dóna pas a una fascinant combinació d’èxtasi i alegria.

Continue reading Literatura histèrica i eròtica

La culpa tràgica

Judaisme i hel·lenisme

Si abordem el tema del destí, de la destrucció d’un personatge, de la seva davallada des de l’Olimp social al més gran dels Inferns terrenals, hem de parlar de culpa. Perquè la nostra tradició judeocristiana es fonamenta en la culpa. I els personatges grecs dels dramaturgs també volen entendre quines conductes (o pecats) els han tret de la seva còmode i tranquil·la vida a una odissea incerta i fosca. En la tragèdia no passa exactament el mateix que en l’Antic Testament. En el Gènesi la paraula culpa és fonamental per entendre l’esdevenir de l’acció. I posarem, com a aval, simplement dos exemples que creiem són molt il·lustratius:

  1. Després va dir a l’home: —Ja que t’has escoltat la teva dona i has menjat el fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit, la terra serà maleïda per culpa teva: tota la vida passaràs fatigues per treure’n l’aliment.[1]
  2. Llavors Déu va dir a Noè: —He decidit de posar terme a la vida de tots els homes. Per culpa d’ells, la terra és plena de violències; per això vull exterminar-los de la terra.[2]

Continue reading La culpa tràgica