Monthly Archives: Desembre de 2012

Carta als meus estudiants de filosofia, de Marina Garcés

Hi ha tantes coses a dir i a pensar sobre les actuals transformacions de la universitat, que no sé per on començar. Així que he decidit fer-ho pel més concret i pel més urgent: vosaltres. Vosaltres que seieu davant meu cada dimarts i cada dijous a dos quarts de quatre, mentre la vostra ciutat sembla tranquil·la i fa la migdiada.

Per què veniu? M’ho pregunto cada cop que us veig arribar, un darrere l’altre, i seure silenciosament, sempre al mateix lloc sense que ningú us hagi demanat de fer-ho: ni tornar, ni seure al mateix lloc. El ritual es repeteix cada dia. Entrar a la classe escalonadament, pujar persianes, obrir finestres, enrotllar la pantalla que cobreix la pissarra, i intercanviar dos o tres comentaris fins que jo arranco a parlar. Us explico coses d’Orient, intento posar els prejudicis de la filosofia potes enlaire, obro vies de fuga cap als impensats i us ofereixo camins de retorn que ja no siguin els mateixos, ni nosaltres tampoc. Proposo debats, lectures en grup, seminaris a partir de les vostres recerques. Em seguiu, feu tot el que us dic: escoltar, anotar, comentar les lectures, discutir en els debats. Presentareu un treball el dia que toca. Suposo que d’això es tracta i que això és el que cal fer, assignatura a assignatura, a través de l’horari que dóna ritme a la setmana i forma a la vostra vida d’estudiants. No ha estat sempre així?

Continue reading Carta als meus estudiants de filosofia, de Marina Garcés

El Hòbbit, un viatge frustrat

N’hi ha que es neguen a seguir el corrent

Patrick Rothfuss, existós novel·lista de fantasia i mons mítics de qui no he llegit mai res, ha escrit un comentari al seu perfil de facebook que sembla que donarà per parlar i per reflexionar sobre la literatura i el cinema:

No. No tinc cap mena d’interès en veure el nou Hòbbit.

Sí, ho dic seriosament. Si volgués veure una trilogia amb massa CGI, que fes de la meva infantesa un munt de merda; aniria a veure, una altra vegada, la primera pel·lícula. Tanmateix, podria encastar la meva cigala amb la porta del cotxe. No m’importa massa tot plegat.

Sé que se *suposa* que hauria de voler veure-la. És per això que s’han utilitzat cinquanta milions de dòlars en màrqueting. Se suposa que has de voler tot aquest tipus de coses. De totes maneres, continuo sense voler beure Bud Light, escoltar Justin Bieber, o conduir un Toyota Highlander. I molt menys vull veure “El Hòbbit”.

Sí, sóc molt conscient que sóc un rondinaire. Sóc un complet i maleït rondinaire. Sóc també un Luddista, un contradictori, i un iconoclasta.

Ara surt del meu jardí i emporta’t el teu maleït monopatí volador amb tu.

Escrit  per P.R. el dia de l’estrena d'”El Hòbbit” (14/12/12)
Traducció de l’anglès d’Àlex Agustí

Continue reading El Hòbbit, un viatge frustrat

El poema La gaia ciència de Friedrich Nietzsche

Preàmbul

He estat pensant durant unes quantes setmanes en aquest poema de Nietzsche. L’he llegit en alemany; l’he llegit en català; i encara a dia d’avui no sé si n’he tret l’entrellat, però puc estar satisfet d’haver-ho intentat, tot i que ja aviso que pot ser que no sigui la interpretació correcte, o que l’hagi sobreinterpretat perdent de vista el referent. Voldria, però, que abans de la lectura es tingués en consideració que la crítica nietzschiana no és contra els llibres, almenys contra aquells que són transmissors de coneixements i que ens ajuden a la reflexió, sinó més aviat a un conjunt d’elements culturals que ens estan fent agafar uns hàbits que ens priven de viure amb vitalisme. És, en certa mesura, una crítica contra tot allò que ens oprimeix: el pensament dogmàtic, el port (pel mariner que estima el mar), i alhora una manera d’estendre la vitalitat i l’espontaneïtat a travessant l’horitzó marí. Cal entendre que en aquest sentit els llibres no són espontanis, i la poesia que hi ha en els llibres encara menys (tot i que suposo que el fet de recitar-la permet que temporalment sigui alliberada). Continuant amb la tendència del vitalisme, també crec que abans de començar amb l’anàlisi del poema cal deixar clar que la composició de Nietzsche no només és una crítica als llibres i, fins i tot una interpretació del reafirmació del pensament de platònic sobre la impressió dels pensaments en llibres. És també vitalisme. Per això crec que es tracta d’un reafirmament de l’esperit dionisíac, de la vitalitat, en una línia força semblant al fragment d’Ecce Homo: «Llegir un llibre de bon matí, a trenc d’alba, en ple vigor, a l’aurora de la pròpia força – ho trobo viciós».

Continue reading El poema La gaia ciència de Friedrich Nietzsche