Monthly Archives: gener de 2013

De sobte, Etgar Keret!

Etgar Keret és un escriptor israelià que últimament està de moda a l’Estat d’ençà de la publicació del seu últim llibre De sobte truquen a la porta (Proa, 2013) i De repente llaman a la puerta, (Siruela, 2013). La versió catalana traduïda, a partir de l’anglesa, és fruit d’Albert Torrescasana, mentre que la castellana, en una traducció directa de l’hebreu, és d’Ana María Bejarano. Destacar de l’autor un estil molt sorprenent i original i una temàtica molt concreta i, alhora, ambigüa: la vida contemporània. Ha fet furor al seu país, i sobretot a les xarxes socials. Els seus relats tenen la peculitat de ser breus, però alhora concissos. M’he decidit a traduir un article curiós sobre la seva manera de concebre el procés de l’escriptura.

10 regles per a escriptors:
No ben bé normes, més aviat veritats ocultes

L’Etgar ens envia aquestes 10 normes per a escriptors, tot i que no es tracten de normes de debò. No són coses que algú hagi explicat mai sobre l’escriptura. Són com les seves històries —res del que sols escoltar ni tampoc les típiques lliçons. Després, no podràs parar de pensar sobre elles.

1. Assegura’t que gaudeixes escrivint. Als escriptors sempre els agrada dir com de complicat n’és el procés i com pateixen per culpa d’això. Menteixen. A la gent no li agrada admetre que viuen del que els apassiona. Escriure és la via cap a viure una altra vida. Moltes altres vides. Les vides d’incomptables persones les quals mai has vist, però que són completament tu. Cada instant que t’asseus i mires una pàgina i intentes —encara que no ho aconsegueixis— donar gràcies per l’oportunitat d’expandir l’abast de la teva vida. És divertit. És meravellós. És dandi. I no ho expliquis a ningú d’una altra manera.

Continue reading De sobte, Etgar Keret!

Les 10 regles dels estudiants de filosofia

En la carta de la professora Marina Garcés se’ns presentaven les regles que Sor (o sister) Corita, va penjar a l’Escola d’Art de l’Immaculate Heart College.

De manera que jo també vull escriure les meves regles, així com aquesta monja als seixanta va crear una sèrie de regles per a l’Escola d’Art de l’Immaculate Heart College. I ho faré per als estudiants de filosofia de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, tot i que moltes d’aquestes normes són extrapolable a altres estudis, o si es vol a la vida mateixa. Cal considerar que, ben bé, no en diria normes o regles, sinó més aviat una espècie de principis (però ni molt menys màximes) que a mi m’ajuden a guiar la meva vida i que marquen com entenc la filosofia. De totes maneres, deixo oberta la porta a aquell qui vulgui plantejar-ne d’altres…

REGLA 1: Recorda que les classes comencen quan acaben.
REGLA 2: Tingues present que només hi ha filosofia abans i després de les classes.
REGLA 3: Fes (i fes-te) preguntes.
REGLA 4: Sigues modest com la filosofia.[1]
REGLA 5: Riu.
REGLA 6: Camina.
REGLA 7: Rellegeix.
REGLA 8: Reaprèn a contemplar.
REGLA 9: Sigues conscient…[2]
REGLA 10: 世界を理解するために言語を学ぶ。[3]

I tu, t’animes a proposar unes normes pels estudiants, o pel teu col·lectiu concret d’estudiants?

Uns quants aforismes d’Oscar Wilde

Al 1894, Oscar Wilde (1854-1900) publica dues col·leccions d’aforismes curtes: Unes poques màximes per a la instrucció dels sobre-educats al diari Saturday Review i Frases i filosofies per a l’ús dels joves, a la revista estudiantil d’Oxford, The Chameleon.

Oscar Wilde, 1882

A intervals enginyós, intel·lectual, contraintuitiu i obtús, les col·leccions van ser vistes per molts com un emblema de l’estil de Wilde, i incomptables col·leccions d’aforismes wildians han estat, d’ençà, publicats.

(Resum de Carl Manchester)

Continue reading Uns quants aforismes d’Oscar Wilde

Es poden llegir 100 llibres en un any?

Suposo que el màxim interès d’aquesta entrada serà si realment he complert el repte del 100 llibres. La realitat és que per a mi sí que he complert el meu objectiu, que bàsicament era llegir, però molt més important poder reflexionar amb allò llegir. Que fes ressenyes o comentaris dels llibres era per recordar aquelles coses que m’havien interessat, interessat, que no vol dir agradat, eh!

Finalment he llegit 88 meravelles, algunes millors que d’altres, però és clar que tot el que he llegit m’ha aportat alguna cosa, fins i tot aquelles obres que no m’han agradat m’ha ensenyat quelcom. Una experiència molt recomanable: Llegir i pensar. A més també he après el valor de la lectura, i que no m’haig d’obsessionar per aquests aspectes, i que encara que sigui un bibliòfil no deixen de ser llibres; és a dir, que no hem d’oblidar que tot i el món que ens brinden els llibres hi ha un món real allà fora que ens espera diàriament.

I ara ja per acabar de contestar la pregunta del títol: no en tinc ni idea, també és veritat que jo he tret del temps d’on bonament he pogut, sóc estudiant humanista, i això traduït al llenguatge col·loquial significa que no cardo ni brot. Però ja queda palès que el que importa no és la quantitat sinó la qualitat i experimentar, que en definitiva és viure. Per últim m’agradaria donar les gràcies a tots aquells que m’heu acompanyat, que m’heu donat ànims, que m’heu preguntat, que m’heu recomenat llibres i també als que us heu rigut de mi.