Monthly Archives: Juny de 2013

Tot esperant la nostra ànima

És innegable la qualitat literària de les obres de Plató. Tant poden ser llegides en clau filosòfica, com en clau literària. Una prova d’això és El banquet (El simposi o El convit, depenent de la traducció). No entrarem en detalls per a no explicar el complicat joc narratiu que Aristocles d’Atenes utilitzà, però sí que ens agradaria mostrar quelcom, que sota el nostre punt de vista ha quedat oblidat en aquesta obra.

kottabos

Sòcrates, el protagonista de l’obra i amic de Plató, de cop hi volta s’atura just abans d’arribar a la casa d’Agató, lloc on se celebrarà el banquet. Així és que Sòcrates mana al seu acompanyant Aristodem que vagi fent, que vagi passant, que ell vindrà després. Quan Aristodem arriba a la casa d’Agató, aquest darrere se sorprèn de què Sòcrates no vingui amb Aristodem, i envia un esclau a buscar a Sòcrates.

[L’esclau diu:] —Aquest Sòcrates pel qual demaneu s’ha quedat plantat al vestíbul de la casa dels veïns i, per bé que el crido, no vol entrar aquí.

[Aristodem diu:] —[…] Ans deixeu-lo estar, car aquest és un dels costums que té: a vegades s’aparta i es queda plantat en qualsevol lloc que es trobi.[1]

Continue reading Tot esperant la nostra ànima

Anuncis

«Modernitat i mediocritat» de Josep-M. Terricabras

Publicat a l'”ARA”, 15/06/2013

 Zygmunt Bauman. Modernitat i mediocritat

L’any passat va fer cent anys del naixement del gironí Josep M. Corredor. El calendari ens ha donat l’oportunitat de tornar als seus escrits, no solament a les seves famoses Converses amb Pau Casals, sinó també a alguns dels seus esplèndids articles, aplegats sota el títol Contra la valoració de la mediocritat. Certament, un intel·lectual com ell havia de condemnar la mediocritat. Però, tants anys després, no tinc cap dubte que la mediocritat es continua trobant còmoda entre nosaltres, fins i tot justificada per alguns moderns que ho accepten pràcticament tot i que aplaudeixen (s’aplaudeixen) sovint i fort.

Aquesta setmana, hem tingut la sort de poder seguir les lliçons de Zygmunt Bauman a la Càtedra Ferrater Mora de la UdG. És ell qui ha fet l’esplèndida troballa de la metàfora de la modernitat líquida per referir-se a la nostra època. Certament, és líquid tot allò que no pot aguantar la mateixa forma gaire estona, tot allò que pots fer canviar de forma sense gaire esforç. En el passat —un passat no gaire llunyà—, la societat, l’escola, l’empresa, la família, l’art o l’ètica eren sòlids, i mostraven la seva solidesa precisament perquè canviaven poc i ho feien amb dificultat.

Continue reading «Modernitat i mediocritat» de Josep-M. Terricabras

«No hi ha poema superior al Càntic dels Càntics»

Publicat a “LA CONTRA” de la Vanguardia, 03/06/2013

Joan Ferrer, filòleg semític, hebraista i biblista

Tinc 53 anys. Vaig néixer a Calella i visc a Pineda. Sóc doctor en Filologia Semítica i degà de la facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Estic casat i tinc tres fills, l’Anna (27), en Joan (25) i en Pau (23). Sóc d’esquerres. Sóc cristià i un seguidor apassionat de Jesús.

Fruits saborosos

Arriba amb barret, com un Indiana Jones dels textos bíblics hebreus. Va ajudar a Joan Coromines a culminar el seu Onomasticon Cataloniae, i ara s’ha unit al poeta Narcís Comadira per regalar-nos l’última, més fidel i més reeixida versió al català del Càntic dels Càntics de Salomó (Fragmenta), en hebreu Xi ha-Xirim (“el millor dels poemes”), un dels llibres sapiencials de l’Antic Testament, generat per la tradició jueva i assumit per la Bíblia cristiana. No sabem res de l’autor d’aquest poema que canta la glòria dels cossos (“Que el meu amor penetri al seu jardí i en mengi els fruits saborosos”), un dels poemes més sublims i sensuals de tots els temps.

Foto: Àlex Garcia

Continue reading «No hi ha poema superior al Càntic dels Càntics»

Summary of “The idea of a Social Contract” from The Elements of Moral Philosophy by James Rachels

An explanation (in catalan) about "The idea of a Social Contract" from 
The Elements of Moral Philosophy by James Rachels.

Continue reading Summary of “The idea of a Social Contract” from The Elements of Moral Philosophy by James Rachels

De l’estètica de la brossa i l’amor

#12 Can (The Waste Management Series) by Vicent Skoglund

Necessitem alienar-nos més del nostre món de vida, de la nostra, per així dir-ho, naturalesa espontània. Hem d’esdevenir més artificials. Hem de desenvolupar, crec, un materialisme abstracte molt més terrorífic, una espècie d’univers matemàtic on no hi hagi res. Només fórmules, formes tècniques, etc. I la complicació serà trobar la poesia, l’espiritualitat, en aquesta dimensió… recrear —si no la bellesa— aleshores la dimensió estètica en coses, en això, en les mateixes escombraries. Aquest és el veritable amor del món. Perquè, què és l’amor? L’amor no és idealització. Tot amant veritable sap que si realment estimes una dona o a un home, no l’idealitzes. Amor significa que acceptes una persona amb tots els seus defectes, estupideses, trets fastigosos. I tanmateix, la persona està feta per a tu. Tota vida que fa que viure la vida valgui la pena. Només veus perfecció en la imperfecció mateixa. I així és com hem d’aprendre a estimar el món.

Slavoj Zizek

Traducció de l’anglès d’Àlex Agustí Polis (2013).

Dins d'Astra Taylor (editor). Examined Life: Excursions with Contemporary Thinkers. New York: The New Press, 2009. 166.