Tot esperant la nostra ànima

És innegable la qualitat literària de les obres de Plató. Tant poden ser llegides en clau filosòfica, com en clau literària. Una prova d’això és El banquet (El simposi o El convit, depenent de la traducció). No entrarem en detalls per a no explicar el complicat joc narratiu que Aristocles d’Atenes utilitzà, però sí que ens agradaria mostrar quelcom, que sota el nostre punt de vista ha quedat oblidat en aquesta obra.

kottabos

Sòcrates, el protagonista de l’obra i amic de Plató, de cop hi volta s’atura just abans d’arribar a la casa d’Agató, lloc on se celebrarà el banquet. Així és que Sòcrates mana al seu acompanyant Aristodem que vagi fent, que vagi passant, que ell vindrà després. Quan Aristodem arriba a la casa d’Agató, aquest darrere se sorprèn de què Sòcrates no vingui amb Aristodem, i envia un esclau a buscar a Sòcrates.

[L’esclau diu:] —Aquest Sòcrates pel qual demaneu s’ha quedat plantat al vestíbul de la casa dels veïns i, per bé que el crido, no vol entrar aquí.

[Aristodem diu:] —[…] Ans deixeu-lo estar, car aquest és un dels costums que té: a vegades s’aparta i es queda plantat en qualsevol lloc que es trobi.[1]

Però ¿per què s’atura Sòcrates? ¿Per què sense motiu aparent s’atura? Probablement això constitueixi una pregunta filòsofica, i no pretenem respondre-la, però sí, aportar una línia de pensament que podria ser afí a la motivació de Sòcrates d’aturar-se.

En una entrevista a «La Contra» de La Vanguardia, el filòsof, sociòleg i historiador de les religions, Frédéric Lenoir, explica la següent història sobre uns aborígenes australians:

Un etnòleg convivia amb una tribu per estudiar-ne el comportament. En una de les llargues caminades va observar que la tribu de tant en tant s’aturava sense cap motiu aparent. […] I li van dir que esperaven la seva ànima. Perquè les ànimes s’aturaven pel camí per mirar, sentir, notar alguna cosa que el cos no havia captat. Les ànimes es paraven de vegades durant una hora. Calia esperar-les. [2]

Així doncs, en realitat, Sòcrates podria no està mal plantat com un estaquirot, sinó que podria estar esperant la seva ànima. També és cert, que potser aquesta no seria la terminologia més adient, però realment què més dóna si en diem esperar la nostra ànima o θαυμαζειν [thautzein] (admiració, contemplació, mai en un sentit estètic), si el sentit de tots dos conceptes és el mateix. En definitiva, és la significació de la que parlava Plató quan deia que «la primera virtut del filòsof és admirar-se».

[1] PLATÓ. El banquet. 1ª ed. Col·lecció Educació 62, 57. Barcelona: Educaula, 2010. 73-76. [174d-175c] (Traducció de Joan Leita).

[1] SANCHÍS, Ima. “La Contra: Frédéric Lenoir”. La Vanguardia. 13/06/13. Última pàgina.

Anuncis

About - Àlex Agustí Polis -

Àlex Agustí Polis (Girona, 1991) Sóc blocaire, lletraferit, japonòfil empedernit i cinèfil encuriosit. Eclècticament esportista corredor i excel·lent gourmet.

2 pensaments sobre “Tot esperant la nostra ànima

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s