El “segon naixement” i l’infantament espiritual de Mircea Eliade

El budisme i les filosofies gregues antiques tenen molts elements en comú. La distància que separa, o que es creu que separa, Buda i Sòcrates, és irrisoria (es parla d’aproximadament d’una dècada). Així doncs, tots dos personatge van ser coetanis: L’un a l’Atenes de la filosofia, l’altre al Nepal del bramanisme. Però, què més pot unir aquest dos pensador que han marcat un abans i un després en l’història del pensament?

El “segon naixement” i l’infantament espiritual de Mircea Eliade

[…]

L’escenari iniciàtic, és a dir, la mort a la condició profana seguida del re-naixement al món sagrat, al món dels déus, representa també un paper considerable en les religions evolucionades. Un exemple cèlebre és el del sacrifici indi, la finalitat del qual és obtenir, després de la mort, el cel, l’estada amb els déus o la qualitat de déu (devatma). En altres paraules, hom es forja, pel sacrifici, una condició sobrehumana, un resultat que podem homologar al de les iniciacions arcaiques. Ara bé, qui sacrifica ha d’haver estat prèviament consagrat pels sacerdots, i aquesta consagració (dîkshâ) comporta un simbolisme iniciàtic d’estructura obstètrica; en sentit estricte, la dîkshâ transforma ritualment qui sacrifica en embrió i el fa néixer per segona vegada.

El textos insisteixen detalladament en el sistema d’homologació gràcies al qual el sacrificant experimenta un regressus ad uterum, seguit d’un nou naixement. Vet aquí, per exemple, el que en diu l’Aitarey-Brâhmana (I,3): “Els sacerdots transformen en embrió aquell a qui consagren (dîkshâ). L’aspergeixen amb aigua: l’aigua és la llavor viril […]. El fan entrar en el cobert especial: el cobert especial és la matriu del qui fa la dîkshâ; d’aquesta manera el fan entrar en la matriu que li convé. El cobreixen amb un vestit; el vestit és l’amni […]. Per damunt li posen una pell d’antílop negra; el cori està, efectivament, per damunt de l’amni […]. Té els punys tancats; i efectivament, l’embrió té els punys tancats quan neix. […] Es treu la pell d’antílop per entrar en el bany; és per això que els embrions arriben al món despullats del cori. Conserva el seu vestit per entrar-hi, i és per això que l’infant neix recobert amb l’amni.”

El coneixement sagrat i, per extensió, la saviesa, es conceben com el fruit d’una iniciació, i és significatiu trobar el simbolisme obstètric vinculat al despertar de la consciència suprema, tant a l’antiga Índia com a Grècia. No és casualitat que Sòcrates es comparés amb una llevadora: ajudava l’home a néixer a la consciència de si, infantava l’”home nou”. Trobem el mateix simbolisme en la tradició budista: el monjo abandonava el seu cognom i esdevenia un “fill de Buda” (sakya-putto), perquè havia “nascut sant entre els sants” (ariya). Com deia Kassapa tot parlant de si mateix: “Fill natural del Benaurat, nascut de la seva boca, nascut del dhamma (la doctrina), afaiçonat pel dhamma”, etc. (Samyutta Nikâya, II, 221).

Aquest naixement iniciàtic implicava la mort a l’existència profana. L’esquema s’ha conservat tant en l’hinduisme com en el budisme. El yogui “mor a aquesta vida” per renéixer a un altre mode de ser: el que està representat per l’alliberament. Buda ensenya la via i els mitjans de morir a la condició humana profana, és a dir, a l’esclavatge i a la ignorància, per renéixer a la llibertat, a la beatitud i l’incondicionat del nirvâna. La terminologia índia del renaixement iniciàtic recorda de vegades el simbolisme arcaic del “nou cos” que obté el neòfit gràcies a la iniciació. Buda mateix ho proclama: “He mostrat als meus deixebles els mitjans pels quals poden crear, tot partint d’aquest cos (constituït pels quatre elements, corruptible), un altre cos de substància intel·lectual i dotat de facultats transcendental (abhinindriyam).”

El simbolisme del segon naixement o de l’infantament com a accés a l’espiritualitat ha estat reprès pel judaisme alexandrí i pel cristianisme. Filó utilitza molt sovint el tema de l’infantament a propòsit del naixement a una vida superior a la vida de l’esperit (cf., per exemple, Abraham, XX, 99). Per la seva banda, sant Pau parla de “fill espiritual”, dels fills que ha procreat per la fe. “A tu, Titus, fill veritable en la fe que tenim en comú.” (Tt I, 4). “Et faig una súplica a favor d’Onèsim, el meu fill, que he engendrat en al fe estant a la presó.” (Flm I, 10).

No val la pena insistir en les diferència entre els “fills” que “engendrava” sant Pau “en la fe” i el “fills de Buda”, o els que “infantava” Sòcrates, o entre els “nounats” de les iniciacions primitives. Les diferències són evidents. Era la força mateixa del ritu el que “matava” i “ressuscitava” el neòfit en les societats arcaiques, de la mateixa manera que la força del ritu transformava en “embrió” el sacrificant hindú.

En canvi, Buda “engendrava” per la seva “boca”, és a dir, per la comunicació de la seva doctrina (dhamma); era gràcies al coneixement suprem revelat pel dhamma que el deixeble naixia a una nova vida, susceptible de portar-lo fins al llindar del Nirvâna. Sòcrates, per la seva banda, pretenia no fer altra cosa que l’ofici de llevadora: ajudava a “parir” l’home veritable que cadascú portava en el més profund de si mateix. Per sant Pau la situació és diferent: engendrava “fills espirituals” per la fe, és a dir, gràcies a un misteri fundat per Crist mateix.

D’una religió a l’altra, d’una gnosi o d’una saviesa a una altra, el tema immemorial del segon naixement s’enriqueix de nous valors, que canvien de vegades radicalment el contingut de l’experiència. Roman, tanmateix, un element comú, una invariant, que hom podria definir de la manera següent: l’accés a la vida espiritual comporta sempre la mort a la condició profana, seguida d’un nou naixement.

ELIADE, Mircea. El sagrat i el profà. Fragmenta Editorial: 2012. 221-224.(Traducció del francès de Julia Argemí).
Anuncis

About - Àlex Agustí Polis -

Àlex Agustí Polis (Girona, 1991) Sóc blocaire, lletraferit, japonòfil empedernit i cinèfil encuriosit. Eclècticament esportista corredor i excel·lent gourmet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s