La concepció antropològica de Pico della Mirandola

Abans de presentar les seves Nou-centes tesis, Giovanni Pico della Mirandola fa fer un pròleg a l’obra, intitulat Discurs sobre la dignitat de l’home. En aquest pròleg, que consisteix en dues parts; primerament, resumeix la seva concepció de l’home, a través de la filosofia i la religió; i en segon lloc, procedeix a nombrar les tesis. El que presentem, en aquesta ocasió, és una síntesi del seu pensament antropo-religiós.

Pico és coneixedor de la tradició judeocristiana i també de les filosofies orientals, així com de tota la producció filosoficoliterària grecollatina, inicia en aquest discurs una recerca per a la dignitat de l’home.

Se’ns presenta a l’home com el més digne d’admirar, però no pels motius tradicionals: que si l’home fa d’intermediari entre les criatures, que si és un intèrpret de la naturalesa, que si ocupa un lloc intermedi entre l’eternitat i l’efímer…

Sinó perquè Déu va decidir no atorgar res de singular a l’home, i per tot això diem que li fou comú tot allò privatiu de cada espècie. Així, creà una obra amb una imatge indefinida i la situà al centre del món. Pico creu que l’home al no estar definit es pot definir a ell mateix, ja sigui degenerant en una bestiola, o bé, regenerant-se en un ésser superior, “si segueixes els criteris del teu esperit”, diu. I és que, per exemple, un dels pares del judaisme, sant Henoc, s’eleva; mentre que, per exemple, per als pitagòrics, els criminals són bèsties.

Precisament com que ens podem modelar em d’anar amb molt de compte perquè el lliure albir que el Pare ens va proporcionar és una arma de doble fil, que ens pot perjudicar, en comptes de salvar-nos. Hem d’aspirar a la cor celestial. Fixem-nos, doncs, en la vida de querubins i serafins i trons. “El serafí s’abrusa amb el foc de l’amor; el querubí brilla amb la resplendor de la intel·ligència; el tron s’alça amb la fermesa del judici. Per tant, per a resplendir com a querubins hem de meditar sobre la funció de Déu; si ens abrusem d’amor pel Creador, flamarem com a serafins; sobre el tron, el jutge just, qui hi ha de més just si no és el Creador? El querubí és l’intermediari entre el floc seràfic i el judici dels trons. Imitant els querubins podem evadir-nos de les passions, i podem començar el coneixement de les coses divines.

Jacob, somia una escala que s’enlaira des de la vall més fonda de la terra fins al capdamunt del cel, i que està dividida en cents de graons. Però per tal de pujar l’escala cal tenir els peus de l’ànima (la capacitat d’alimentar i de menjar, l’estímul dels plaers; mentre que les mans de l’ànima és la iracúndia que lluita per ells. Ens hem de netejar amb la filosofia moral, abans d’emprendre el viatge. Per a Job el que Déu desitja per als homes és “la pau”. Però la pau no és una cosa, natural, sinó que s’obté amb la santíssima teologia. I Moisès ens demana que ens preparem a través de la filosofia per accedir al regne dels cels.

Si ens fixem ens els grecs, eren comunes les frases “no res en excés” (la justa mesura, tractada per la moral) i “coneix-te a tu mateix” (perquè si et coneixes a tu mateix ho pots conèixer tot). Pitàgoras parlava de d’alimentar al gall, tot referint-se a peixar la part divina de la nostra ànima amb el coneixement de les coses divines com si es tractés d’aliment sòlid i d’ambrosia celestial.

Per a Zoroastre, l’ànima té ales i quan les perd es precipita en el cos, però al tornar-li a créixer, s’envolta de nou cap al cel. També parlava de regar les ales amb les aigües de la vida, que no és res més que una metàfora per parlar de rectitud, expiació i pietat.

Anuncis

About - Àlex Agustí Polis -

Àlex Agustí Polis (Girona, 1991) Sóc blocaire, lletraferit, japonòfil empedernit i cinèfil encuriosit. Eclècticament esportista corredor i excel·lent gourmet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s