Trucar a l’atzar

Just ahir vaig llegir un dels experiments que Roger-Pol Droit proposa al seu llibre 101 experiencias de filosofía cotidiana. És un llibre d’experiments filosòfics! Sí, sé que pensen que experiments i filosòfics conforma un oxímoron per se. La investigació científica difereix molt d’allò que els pensadors extravagants fan. Però, de debò, recomano la lectura d’aquesta obra. Com anava dient, en el llibre es troba un experiment anomenat “trucar a l’atzar”. En què consisteix això? Molt fàcil: pren el teu telèfon i tecleja un 6 seguit de vuit dígits numerals més (del 0 al 9, s’entén). Espera que l’usuari del número aleatori marcat et contesti. I en cas que ho faci explica-li que li truques des de l’atzar. Presenta’t, cal ser educat, ¿no? I demana-li que ell també ho faci. El que aquest filòsof ens proposa és una prova per entendre com d’aleatòria pot arribar a ser l’amistat. (citar amistat per Aristòtil i els epicuris) Sovint ens sentim isolats, però tot això es pot suplir fàcilment perquè, com deia el d’Estragira (en aquest cas molt encertadament): som animals socials.

101_completes copia

L’anècdota que els vinc a relata té a veure amb aquest experiment sobre el grau social d’hom. I és que resulta que involuntàriament vaig dur a terme aquest experiment que he relatat. En el meu cas no vaig trucar directament des de l’atzar. Em trobava al tren direcció a Barcelona i vaig trucar a un amic amb el qual m’havia de reunir en arribar a la ciutat comtal. Com que sempre parlàvem en castellà no em va sobtar que quan li vaig dir: “¡Hola! ¿Sabes quién soy?”, em contestés: “Pues claro, eres un grandísimo hijodelagranputa. ¿Qué tal, majo?”. Així va ser com va començar la nostra conversa. Una conversa jovial divertida en què durant deu minuts en van estar interpel·lant fins que vaig preguntar al meu amic si avui vindria l’Albert. ¿Albert? ¿Qué Albert? Oye, ¿eres Juanjo? En aquest moment tots dos ens vam quedar sorpresos. I vam intentar quedar bé. Evidentment ni jo era en Juanjo ni ell en David. Vam dir tots dos que les nostres veus s’assemblaven a la dels respectius amics i després de projectar un riure peculiar vam penjar. Ell es va disculpar per l’insult proferit a l’inici de la conversa. I jo vaig estar tot el camí pensant que un desconegut m’havia insultat amb l’amabilitat típica d’un amic de tota la vida.

¿Què m’ha ensenyat, això? Que les trucades a l’atzar són gracioses i em mostren molt dels humans; que si estem isolats en ocasions és perquè no sortim a fora i fem excentricitats com en el cas de la trucada; que cada cop més la comunicació humana funciona per canals que ens deshumanitzen; però sobretot, que si encara recordo aquella conversa serà perquè va significar quelcom més que un error al prémer les tecles.

Anuncis

About Àlex Agustí

Àlex Agustí (Girona, 1991) Sóc blocaire, lletraferit, japonòfil empedernit i cinèfil encuriosit. Eclècticament esportista corredor i excel·lent gourmet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s