Ressenya de Sobre la llibertat de J.S. Mill

9788493858773Fitxa tècnica

  • Autor: John Stuart Mill
  • Títol: Sobre la llibertat (1859)
  • Ciutat: Girona
  • Editorial: Edicions de la ela geminada
  • Col·lecció: Quadrívium
  • Número de la col·lecció: 6
  • Any de publicació: 2012
  • Nombre de pàgines: 187 p.

Contextualització de l’autor i el text

John Stuart Mill (Londres, 1806 – Avinyó, 1873). Probablement Mill és l’autor liberal més influent de la història. Va destacar com a economista, però alhora se’l considera un filòsof brillant. A l’edat de cinc anys ja estava instruït en el llatí i el grec antic, i als nou posseïa un enorme nivell de matemàtiques; va ser un experiment educatiu del seu pare, James Mill, que el va convertir en tot un erudit, a canvi, però, va desenvolupar greus problemes de personalitat. Cal destacar que no es va casar fins després de vint-i-un anys d’amistat amb Harriet Taylor, a qui considerà una gran intel·lectual i a qui dedica l’obra que tractarem.

La formulació de les seves teories arriba en un moment de màxima importància a l’Anglaterra del s. XIX. Ens trobem en l’Era Victoriana, que està acompanyada de la Revolució Industrial. En aquest moment de la història es planteja un tema molt interessant i alhora controvertit: Els salaris dels nens i les dones són ínfims, i aquests dos col·lectius tenen poca o cap llibertat, per això el plantejament de la llibertat individual de Mill és molt trencador. També resulta curiós que una dècada abans de la publicació de Sobre la llibertat, aparegués la primera edició del Manifest comunista d’Engels i de Marx. És una època, doncs, en què la mà invisible de Smith i el fantasma del marxisme assolaran les contrades d’una Europa en transició i canvis, on ja s’ha aniquila definitivament l’Ancien Régime. És, per tant, un moment de formulació i expansió de dues teories irreconciliables, totes dues sobre la concepció del paper que ha de jugar l’Estat.

Resum de l’obra

Capítol 1. Introducció

A l’inici del capítol, Stuart Mill ens determina el tema sobre el que versarà el seu assaig: ens parla de la llibertat, entesa aquesta no com a liberty of the will (lliure albir) sinó com llibertat social o civil (social or civil liberty).

Se’ns exposa que en un primer estadi aquesta llibertat tenia un adversari, l’autoritarisme: La llibertat suposava una protecció contra les normes tiràniques. S’obtenen en aquest moment, les llibertats i els drets; en un segon estadi, la llibertat juga el paper, no de limitar el poder dels qui governen, sinó de la formació de l’autogovern popular, és a dir, que els representants poden ser revocats si hi ha prou consens; per últim, en el tercer estadi, la llibertat configura l’autogovern popular amb fonaments jurídics que  protegeixen les minories. El govern es limita legalment per a no infringir els drets dels ciutadans. De totes maneres, encara no es tracta d’una llibertat individual.

La manca d’un principi general que determini la legitimitat o la il·legitimitat de la coerció estatal és el que durà a Mill a establir el seu one very simple principle. Establint com a únic principi per coartar la llibertat aliena (de forma col·lectiva o individual), la protecció de la resta (§9, p. 39). És un principi utilitarista, en el sentit que intenta promoure el màxim bé, per al màxim nombre de persones. Aquesta doctrina només podrà ser aplicada en les societats i persones, que tal i com es va formular a l’Enlightenment (Siècle des Lumières) hagin adquirit la majoria d’edat.

Capítol 2. Sobre la llibertat de pensament i de discussió

No s’ha de silenciar cap opinió; atès que aquesta podria ser vertadera. I negar les opinions ens faria pretendre que som infal·libles.

Tot i que una opinió silenciada pugui ser errònia, no vol dir que parcialment no pugui ser certa (ni que estiguem legitimats per silenciar-la). A més, Mill també, ens explica que és necessari una col·lisió d’opinions contràries per arribar a la veritat (ho planteja en termes de la dialèctica socràtica) i que tota la veritat que no és qüestionada tindrà poca vida com a veritat.

Per molt que creguem haver trobat una veritat absoluta cal recordar que aquesta és provisional. A més, els dogmes, que precisament per aquest motiu s’han vist afeblits, estan esdevenint mers enunciats formals.

¿Hauria de ser la llibertat d’expressió justa i temperada? Evidentment. Però malauradament sempre hi ha qui empra unes arts poc desitjables, que en cap cas, incumbeix, a la llei, de restringir els vituperis. Per tant, l’únic que podem fer es condemnar (públicament) aquests fets, per tal d’honorar aquells que s’ho mereixen.

 Capítol 3. Sobre la individualitat com un dels elements dels benestar

La llibertat de l’individu s’ha de limitar, perquè aquesta no perjudiqui els altres. L’objectiu principal del capítol és subratllar l’alt valor de la individualitat i esclarir perquè la llibertat és justificada.

Mill alaba les doctrines individualistes de von Humboldt, tot explicant que la llibertat absoluta (complete liberty) és essencial per al desenvolupament. I també perquè cal que cadascú segueixi els seu camí, fugint de convencionalismes, i amb llibertat de pensament.

La imposició de normes és necessària per a protegir els més dèbils i deixar que es desenvolupin. Tot i que s’acabi forçant els individus a desenvolupar sentiments i capacitats de bona voluntat; això és un bé necessari per a tots. L’economista anglès també ens dirà que no tothom valora l’autorealització i que hi ha certs problemes. De totes maneres, també exposa quatre propostes amb les que pal·liar aquesta inconvenient:

  1. La necessitat de millorar costums i pràctiques: així els genis poden obrir els ulls a la massa del poble i crear costums originals.
  2. Governs més efectius: els genis haurien de guiar el poble, però mai imposar-se; simplement treure els governs de la seva mediocritat.
  3. Diversitat vs. Uniformitat: Si és clar que no som diferents tampoc té cap sentit que ens vulguin igualar. I és per aquest motiu que Mill critica als elements homogeneïtzadors, com podrien ser-ne el Cristianisme.
  4. Prevenció social de l’estacionament: Hem d’anar en compte de no caure en el que Mill anomena despotism of costum, atès que això produiria un estancament tot i donar-se el requisit de la llibertat en una societat.

Capítol 4. Sobre els límits a l’autoritat de la societat sobre l’individu

Mill matisa quins són els límits de coerció legítima. Per a ell tothom que gaudeixi de la protecció social té el deure de seguir una certa línia de conducta vers els altres:

  1. No s’han d’injuriar els interessos dels altres.
  2. Cadascú s’ha de fer càrrec de les seves tasques i sacrificis, per tal de defensar la societat d’injúries.
  3. No només no s’ha de ferir els altres vulnerant drets constitucionals, és a dir, si es fereix algú perquè no se’l té en consideració això és reprovable mitjançant l’opinió pública.

Així doncs, per l’anglès podríem dir que el principi de què cadascú s’ocupi dels seus afers impera. També ens relata que l’únic fonament sostenible per condemnar [la prohibició] seria que la societat no ha d’inferir en els gustos personals i els assumptes individuals (§16, p. 138). Dóna alguns exemples d’interferències il·legítimes: Citem per esclarir el tema la prohibició de begudes fermentades als EEUU. John Stuart Mill ens diu que aquesta prohibició de l’ús de begudes espirituoses, mitjançant la prohibició de la venda, afecta tant al comprador com al venedor. Tots dos es veuen privats de drets socials i no és una mesura que accepti.

 Capítol 5. Aplicacions

S’inicia el darrer capítol amb dues màximes mil·lianes:

  1. L’individu no és responsable de les seves accions (en front de la societat) si i només si, aquestes, el concerneixen només a ell.
  2. En les accions que danyen els altres l’individu ha de retre comptes.

Amb l’exemple de la venda de verí exemplifica les mesures que hauria de prendre el govern: No es pot prohibir perquè hi ha qui l’utilitza amb fins que no són l’homicidi. Per tant, el que s’ha de fer és un preappointed evidence; és a dir, quan es vengui el producte que el comprador s’hagi de registrar, posar una mica més de traves a l’adquisició.

El principi de llibertat no comporta la llibertat a la no llibertat, atès que això seria una paradoxa perquè l’individu al deixar de ser lliure no podria exercir cap dret ni tan sols restablir-se el seu dret a la llibertat.

Els fruits d’un contracte no estan exempts d’obligacions ni deures: així, si en un matrimoni hi ha tercers implicats cal que les parts acompleixin les obligacions. Els pares haurien de garantir el desenvolupament dels seus fills; i si no ho fan, ho hauria de fer l’Estat. També es constata la poca llibertat de les dones, ja que el marit actua en nom seu. L’anglès exposa tres tipus diferents d’ingerències del govern, de les quals fóra millor que el govern se’n mantingués al marge:

  1. Situacions en que els individus desenvolupen millor el paper (creació d’empreses, incentivar l’economia…)
  2. Hi ha activitats que val més que exerceixin els ciutadans (jurats populars, associacions, òrgans municipals)
  3. Mal que es deriva d’incrementar innecessàriament el poder estatal.

Per a Mill un Estat que sobreprotegeix és un Estat que empetiteix als seus ciutadans, perquè al cap i a la fi són els ciutadans els que tiren endavant amb l’Estat.

Comentari

Pensem que avui dia els temes que tractà John Stuart Mill són tan vigents com quan foren escrits. Un tòpic interessant és el del consum d’alcohol, que sobresurt notablement en aquesta obra. I la raó és molt simple: a la seva Anglaterra l’alcoholisme era un veritable problema. El consum de cervesa anglès era el més elevat del globus terraqüi. Per això resulten curioses les mesures proposades per Mill, com ara no prohibir la seva venda, perquè això retallaria notablement les llibertats de les persones. El que si que es pot fer, en casos concrets, és establir sancions o prohibicions per aquells que no toleren l’alcohol; atès que ells mateixos haurien de ser responsables de comportar-se d’acord amb les regles de la societat i no vulnerar els drets dels altres individus. Prenguem aquest exemple i traslladem-los a la nostra època: Mill negaria molt probablement que el consum de drogues s’hagués de prohibir, entès que és una activitat personal de cadascú. Per això creiem que al ser inevitable, val més regularitzar-ho que pas prohibir-ho. Opinem que Mill estaria d’acord amb l’acció seguida pels Països Baixos, ens referim a la de legalitzar el cànnabis, això sí, també amb certes lleis, per a perfilar-ne el seu ús. Tot i que no queda massa clar si l’economista anglès condemna o no la prostitució i els proxenetes, si entenem que és un ofici que es desenvolupa lliurement i que cada individu té els seus gustos i interessos no crec que l’Estat hagi de condemnar i prohibir la prostitució. És una forma més de comerç del sector terciari. A més, Mill no voldria que determinades accions es prohibissin per raons o imperatius que tinguessin a veure amb la moral cristiana, entenent que l’Estat ha de mantenir-se fora d’aquests termes.

 

 

Bibliografia

RIDLEY, Jonathan. Mill on liberty. Routledge philosophy guidebooks. 1ª ed. Londres: Routledge, 1998

GRAY, John i SMITH, G.W. Smith. J.S. Mill On liberty in focus. Routledge philosophers in focus series. 1ª ed. Londres: Routledge, 1991

MIGUEL ÁLVAREZ, Ana de. Cómo leer John Stuart Mill. Guía de lectura Júcar; 16. 1ª. Madrid: Júcar, 1994

MILL, John Stuart. Sobre la llibertat. Materials de filosofia; 6. 1ª ed. València: Universitat de València, 1991

Anuncis

About - Àlex Agustí Polis -

Àlex Agustí Polis (Girona, 1991) Sóc blocaire, lletraferit, japonòfil empedernit i cinèfil encuriosit. Eclècticament esportista corredor i excel·lent gourmet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s