Philippe van Parijs i la veritable llibertat

Els dies 13 i 14 de març de 2018, l’acadèmic belga Philippe van Parijs ha visitat la ciutat de Barcelona. Hi ha fet dues conferències, la primera a la Universitat Autònoma de Barcelona i la segona a la Universitat de Barcelona. En totes dues ha presentat el seu tema estrella: la renda bàsica universal. Aprofitem aquest article per resseguir la seva trajectòria, així com introduir les seves idees, idees que provenen dels segles passats però que malauradament per culpa de la incipient crisi econòmic encara s’han vist més reforçades. Són pensaments sobre la necessitat social d’introduir una renda bàsica incondicional per tal de millorar les condicions de vida de tothom.

van parijs foto alex agusti
Van Parijs durant la darrera conferència a Barcelona

Qui és Philippe van Parijs?

Aquest autor de nom francès i cognom neerlandès és una de les figures més interessants de l’actual panorama de la filosofia política. Les seves recerques s’han centrat —deixant de banda la renda bàsica universal, de què tractarem en breu— en l’àmbit de la justícia lingüística en què Van Parijs ha defensat que la manera més fàcil i eficient que tenim els europeus de comunicar-nos entre nosaltres és emprar la llengua anglesa.

Van Parijs és doctor en Filosofia i també en Ciències socials. Actualment és professor de la Facultat de Ciències econòmiques, socials i polítiques de la Universitat Catòlica de Louvain (UCL), universitat en què dirigeix la càtedra Hoover d’ètica econòmica i social des de la seva creació l’any 1991. Entre les seves publicacions més destacades s’hi trobat Real freedom for all: what (if anything) can justify capitalism? (1997) en què proposa l’atribució de la renda bàsica estatal com a l’única opció que fa possible una societat justa perquè tothom opta per la llibertat de poder-se dedicar a allò que vol.

La recent publicació del seu nou llibre Basic income: a radical proposal for a free society and a sane economy (2017), co-escrit amb Yannick Vanderborght, —que ja es troba disponible en castellà titulat Ingreso básico: Una propuesta radical para una sociedad libre y una economía sensata (2018)— ha sigut l’excusa perfecta perquè el belga arribés a la capital catalana on hi ha pregonat la bona nova de les seves teories econòmiques i socials.

Van Parijs, que pertany al grup de filòsofs analítics anomenat “grup de setembre” —grup que comptava amb personalitats tan il·lustres com Jon Elster i G.A. Cohen— va explorar el marxisme sense els seus “-ismes”, sense la seva metafísica, donant-li un tracte empíric. La seva investigació s’ha centrat en entendre el marxisme sense l’obscuritat terminològica i conceptual del mestre de Marx, Hegel. De fet, tal i com ha explicat aquest autor en la seva visita a Barcelona, va ser la seva formació comunista la que va fer que arribés fins als plantejaments sobre la renda bàsica. Així, el 1983 publica juntament amb Robert van der Veen A capitalist road to communism en què es presenta una teoria socioeconòmica que anomena universal grant (‘ingrés universal’) que constitueix la base dels seus desenvolupaments futurs.

Què és la renda bàsica universal?  

No és una idea nova, algunes figures influents de l’economia i la política tals com Karl Marx i Charles Fourier n’han parlat. Tot i que l’etiqueta de pare intel·lectual se la va endur Thomas Paine que aborda aquesta qüestió en The rights of man (1792) i Agrarian justice (1795). En l’actualitat, la renda bàsica universal/incondicional —que també ha rebut diferents denominacions, tals com bons de l’estat, dividend nacional, dividend social, salari del ciutadà, ingrés del ciutadà o subvenció universal— és un ingrés que prové de l’Estat amb caràcter universal/incondicional perquè els ciutadans d’un país, tots ells, amb independència de si treballen o no, de les seves propietats, o d’altres factors econòmics el percebrien. També és bàsic perquè la seva quantia no és tan elevada com un salari laboral, és per això que alguns autors han dit que és bàsic perquè permet cobrir les despeses de les necessitats bàsiques.

Més concretament, la idea que esbossen Van Parijs i Van deer Veen en els anys vuitanta és una redistridució més justa —tal i com volia el comunisme ortodox marxista, amb la repartició de la plusvàlua entre els treballadors!— però sense necessitat d’arribar a les fases dictatorials d’apropiació dels mitjans de producció, sinó més aviat aprofitant les estructures econòmiques utilitàries que el capitalisme ens brinda. En definitiva; amb la repartició de la plusvàlua sense socialitzar els mitjans de producció, aquests autors volen compensar la precarietat laboral. A més, perquè sigui econòmicament viable caldria augmentar els impostos sobre el treball. Tot i que al final la percepció total de diners sumant el salari i la renda bàsica hauria de ser major per tothom.

Aquesta idea, emperò, no només és una idea dels neo-Marxistes i de la gent d’esquerres en general, Milton Friedman, liberal nord-americà i premi Nobel d’economia, també va postular quelcom semblant quan va presentar la renda negativa en què volia que se subvencionessin les rendes més baixes del seu país. De fet, als Estats Units, abans de l’arribada al poder de Ronald Regan, es van fer experiments socials atorgant rendes bàsiques a alguns ciutadans. En l’actualitat, és precisament un estat nord-americà, Alaska, el que aplica la renda bàsica entre els seus conciutadans. Les explotacions petrolíferes d’Alaska van enriquir tant les arques de l’Estat, que va decidir quedar-se amb la meitat dels guanys creant un fons i repartir l’altra meitat entre tots els seus ciutadans en forma de renda bàsica anual.

Cinc moviments sociopolítics que mostren la rellevància actual del moviment de la renda bàsica

En la seva darrera conferència, Van Parijs ha començat a construir la casa per la taula, ha explicat per què en l’actualitat hi ha un crescendo interès per la renda bàsica. Cinc són els factors —més aviat esdeveniments— que han dut la renda bàsica al punt de mira de l’opinió pública els darrers anys.

  • El referèndum de Suïssa

L’any 2008, Daniel Häni i Enno Schmidt —dos entusiastes del projecte que Van Parijs, entre d’altres, defensa— van gravar un film intitulat The basic income – a cultural impulse. L’octubre de 2013, es van fer diferents campanyes per promocionar la iniciativa legislativa per tal que s’establís una renda bàsica incondicional de 2500 francs suïssos per als ciutadans suïssos adults i 625 per als infants. En el sistema federal suís aquesta mena de consultes han de ser votades en tres nivells: (Con)federal, cantonal i ciutadà. Tot i que finalment la proposta va ser tombada a tots tres nivells, va aconseguir un gran impacte en la societat suïssa.

  • L’experiment finès

A partir de 2015, les eleccions al parlament les guanyen el partit dels Verds i el Partit del centre. Això possibilitat que s’iniciï una iniciativa estatal que permet durant dos anys instaura la renda bàsica. De moment ja en porta un en actiu i sembla que amb resultats positius. El projecte consisteix en què 2000 persones sense feina d’edats compreses entre els 25 i els 58 anys mensualment reben 560€ mentre dura l’experiment. Aquests subjectes no s’hi poden negar i tampoc perden aquesta nova paga pel fet de casar-se o trobar feina. De fet, l’Estat no els encoratja a trobar-ne, de feina.

L’experiment no pot provar si aquest model econòmic és sostenible o no per a Finlàndia. De totes maneres, segons Van Parijs, prova una cosa més important, a saber, que amb aquest salari garantit (amb aquesta xarxa de seguretat) els participants se senten menys angoixats per les vicissituds de la vida contemporània, i molts d’ells, de fet, troben feina.

  • La proposta francesa

Després del mandat presidencial de 2017 de François Hollande, el nom del presidenciable Benoît Hamon sobresortia. De totes maneres, finalment el candidat va rebre molt poc suport a les urnes. No obstant això, la seva proposta de renda bàsica va ser molt comentada perquè pretenia oferir gradualment una renda bàsica a França. Primerament, volia que els subsidis d’atur augmentessin als 600€ i que els percebessin, a part dels aturats, també els joves d’entre 18 i 25 anys. Després, s’augmentaria aquest ingrés als 750€ mensuals i es faria universal a cada ciutadà francès. La proposta d’ingrés universal de Hamon va tenir adeptes com l’economista Thomas Piketty que quan la va voler reformular va confondre els ciutadans francesos.

  • Mark Zuckerberg

Zuckerberg, l’ara multimilionari fundador de Facebook, mai va acabar la carrera. Per això, l’any 2017 la universitat de Harvard va decidir homenatjar-lo atorgant-li un títol honorífic. Quan Zuckerberg va pronunciar el seu discurs d’agraïment va citar que caldria explorar idees com la renda bàsica perquè tothom pogués dedicar-se a perseguir les seves idees.

  • El president del parlament mexicà

Ricardo Anaya, el president del parlament mexicà, va sorprendre als mexicans i al món sencer quan va penjar un vídeo al seu canal de Youtube el novembre de 2017 en què defensava a través de deu raons la viabilitat del projecte de l’ingrés bàsic universal:

  1. Redueix la pobresa
  2. Redueix la desigualtat
  3. Elimina la trampa de la pobresa
  4. És un benefici universal
  5. S’elimina l’ús polític dels programes socials
  6. Permet emprendre projectes (Mark Zuckerberg)
  7. Dona accés al crèdit
  8. Estimula el mercat intern (Milton Friedman)
  9. S’enfronta als problemes d’atur
  10. Valora feines que normalment no estan retribuïdes

Van Parijs i la renda bàsica

Després que Van Parijs hagi mostrat que la renda bàsica és una idea important en els darrers anys es pregunta per què tots aquests països i aquestes persones tan diferents s’han sentit atretes per la renda bàsica.

Van Parijs respon la pregunta amb la seva pròpia experiència. Quan va començar a investigar sobre la renda bàsica, tant els moviments d’esquerres com els de drets consideraven que l’atur massiu se solucionava amb creixement econòmic. En aquella època també va experimentar com el bloc soviètic es desintegrava, com l’esperança comunista d’adquirir els mitjans de producció per crear una utopia futura s’esvaïa.

Si en l’actualitat encara tenim problemes d’atur —diu l’acadèmic— és perquè encara confiem que el creixement econòmic els resoldrà. Potser la solució es troba en alguna altra cosa. La proposta de Van Parijs ens podria donar solucions. És una teoria que no desprotegeix a qui posseeix el capital ni les propietats, però en canvi sí que protegeix, en especial, els assalariats més precaris. El conferenciant va comentar que no està interessat en contrarestar la pobresa i la precarietat laboral amb espúries, sinó en dotar a la ciutadania d’un suport, la renda bàsica, que els faciliti la vida, la professionalització, i l’educació.

Finalment, Van Parijs va cloure la conferència indicant que potser la idea de renda bàsica no serà acceptada per tothom. No obstant això, és una idea que no deixa a ningú indiferent; i que un cop n’has sentit a parlar, ja no la pots obviar.

Anuncis

About - Àlex Agustí Polis -

Àlex Agustí Polis (Girona, 1991) Sóc blocaire, lletraferit, japonòfil empedernit i cinèfil encuriosit. Eclècticament esportista corredor i excel·lent gourmet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s