La filosofia i l’inici de la ciència

Filosofía

Mite i logos

En l’era de les post-veritats resulta especialment rellevant parlar dels primers cercadors de la Veritat. Em refereixo als filòsofs, als savis que indagaven una explicació diferent de la que la tradició els havia atorgat. Així, els filòsofs cercaven un perquè no-mitològic a les explicacions del món. La mitologia havia dota els humans de tranquil·litat perquè els fenòmens naturals eren producte dels capricis dels déus. I el destí els havia condemnat a un món sense sentit. Això es fa palès sobre tot a la tragèdia de Sòfocles Èdip rei, en què Èdip vol evitar el seu destí a tota costa i tot i així l’acaba acomplint.

Pas del mite al logos

Els filòsofs, però, trenquen amb aquesta idea d’explicar el món a través de les llegendes i els mites. Apliquem la lògica o en grec logos. El logos, que en grec fa referència no només a la raó lògica, sinó també a la paraula i al discurs, s’apodera de les explicacions del món. El logos es fa cerca les causes dels efectes. És en aquest moment en què els experts parlen del pas del mite al logos. Un moment en què les explicacions mitològiques o mitificades passen en segon terme i el logos agafa les regnes de les explicacions dels fenòmens.

Què distingeix el mite del logos?

Quina diferència hi ha entre el mite i el logos? Prenguem per exemple la pregunta del per què plou? que em sembla que mostra perfectament de quina manera tant el mite com el logos responen la pregunta. No és que el mite no doni una resposta sinó que el mite dona una resposta que no és vertadera. No és veritat que Zeus fa que plogui. Si hi ha alguna entitat celestial que participi de la pluja aquesta és el sol, que evapora, primerament, la superfície de l’aigua terrestre. De manera que el logos es basa en l’observació dels fenòmens i segueix un mètode, un ordre, per tal de formular nou saber o refusar-ne l’antic.

El primer filòsof era un científic: Tales de Milet

No serà fins passada l’edat moderna que ciència i filosofia se separaran. A l’antiga Grècia, però, ser filòsof era sinònim, també, de ser científic. De manera que no és estrany que el primer savi que va ser anomenat filòsof, que significa ‘qui estima la saviesa’, fos un filòsof.

Em refereixo a Tales de Milet (nascut el 625 aC i mort el 546 dC) que visqué a Anatòlia, l’actual Turquia, concretament a la ciutat que li donà nom, Milet, i de qui normalment només es coneixen els seus teoremes matemàtics. No obstant, de Tales ens han arribat algunes informacions sobre seves idees filosòfiques, per exemple, que en el món hi ha un principi (arkhé, ἀρχή) que és l’aigua i que, de fet, la Terra descasava sobre aigua [Arist. Sobre el cel II, 13, 294a 28]. Però també contribucions de l’àmbit més científic, concretament astronòmic, que encara avui dia emprem, com ara la divisió de l’any en estacions i també en 365 dies [Diogenes Laerci, I, (27)].

Si abans he dit que l’observació és clau sobre tot als inicis de la filosofia i la ciència, se’ns diu de Tales de Milet que era un gran observador. Tan observava els cels amb els astres que en una ocasió va ensopegar i va prendre mal. Diuen que en aquesta ocasió, una vella li va pregunta estranyada: Tu que no ets capaç de veure què tens als peus, et creus que pots conèixer el que hi ha dalt del cel? [SUDA 2 A2].

També ens ha arribat que Tales va fer-se molt ric gràcies a la ciència. I és que gràcies als seus coneixements en astronomia va descobrir que hi havia d’haver una bona collita d’olives. Així que va llogar tots els molins d’oli que va poder per ben poc, atès que ningú creia que la collita seria gaire bona. Però quan la collita va ser pròspera molts van ser els que van necessitar un molí per fer oli d’oliva, de manera que Tales va rellogar els seus molis i es va fer l’or.

De totes maneres, aquesta no és la major proesa de Tales, ja que se’ns diu que gràcies a la ciència va poder parar una guerra. Feia sis anys que els lidis i els medes estaven enfrontats. Només el riu Halys els separava. Tales, gràcies als seus coneixements sobre astronomia sumèria va poder detectar una eclipsi solar i va fer creure als dos exèrcits que era la ira dels déus. El conflicte va cessar. I així va ser com va passar a la història per ser el primer capaç de predir eclipsis solars [Diogenes Laerci I, (27)].

El relat de Tales i la guerra ens duu a dues maneres d’entendre el món: 1) o bé com fan els militars de tots dos bàndols que deixen les armes perquè creuen que es tracta de la ira dels déus, o bé 2) com ho fa Tales preguntant-se per les causes. Isaac Asimov va considerar que aquesta proesa de Tales marca l’inici del saber científic contra la mitologia. Perquè el saber científic és submergir-se en el dubte, és qüestionar-se el que mai ningú abans s’havia qüestionat, en definitiva, no es pot fer ni ciència ni filosofia des del dogmatisme.

Anuncis

About - Àlex Agustí Polis -

Àlex Agustí Polis (Girona, 1991) Sóc blocaire, lletraferit, japonòfil empedernit i cinèfil encuriosit. Eclècticament esportista corredor i excel·lent gourmet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s