All posts by - Àlex Agustí Polis -

About - Àlex Agustí Polis -

Àlex Agustí Polis (Girona, 1991) Sóc blocaire, lletraferit, japonòfil empedernit i cinèfil encuriosit. Eclècticament esportista corredor i excel·lent gourmet.

La filosofia i l’inici de la ciència

Filosofía

Mite i logos

En l’era de les post-veritats resulta especialment rellevant parlar dels primers cercadors de la Veritat. Em refereixo als filòsofs, als savis que indagaven una explicació diferent de la que la tradició els havia atorgat. Així, els filòsofs cercaven un perquè no-mitològic a les explicacions del món. La mitologia havia dota els humans de tranquil·litat perquè els fenòmens naturals eren producte dels capricis dels déus. I el destí els havia condemnat a un món sense sentit. Això es fa palès sobre tot a la tragèdia de Sòfocles Èdip rei, en què Èdip vol evitar el seu destí a tota costa i tot i així l’acaba acomplint.

Pas del mite al logos

Els filòsofs, però, trenquen amb aquesta idea d’explicar el món a través de les llegendes i els mites. Apliquem la lògica o en grec logos. El logos, que en grec fa referència no només a la raó lògica, sinó també a la paraula i al discurs, s’apodera de les explicacions del món. El logos es fa cerca les causes dels efectes. És en aquest moment en què els experts parlen del pas del mite al logos. Un moment en què les explicacions mitològiques o mitificades passen en segon terme i el logos agafa les regnes de les explicacions dels fenòmens.

Què distingeix el mite del logos?

Quina diferència hi ha entre el mite i el logos? Prenguem per exemple la pregunta del per què plou? que em sembla que mostra perfectament de quina manera tant el mite com el logos responen la pregunta. No és que el mite no doni una resposta sinó que el mite dona una resposta que no és vertadera. No és veritat que Zeus fa que plogui. Si hi ha alguna entitat celestial que participi de la pluja aquesta és el sol, que evapora, primerament, la superfície de l’aigua terrestre. De manera que el logos es basa en l’observació dels fenòmens i segueix un mètode, un ordre, per tal de formular nou saber o refusar-ne l’antic.

Continue reading La filosofia i l’inici de la ciència

Anuncis

Philippe van Parijs i la veritable llibertat

Els dies 13 i 14 de març de 2018, l’acadèmic belga Philippe van Parijs ha visitat la ciutat de Barcelona. Hi ha fet dues conferències, la primera a la Universitat Autònoma de Barcelona i la segona a la Universitat de Barcelona. En totes dues ha presentat el seu tema estrella: la renda bàsica universal. Aprofitem aquest article per resseguir la seva trajectòria, així com introduir les seves idees, idees que provenen dels segles passats però que malauradament per culpa de la incipient crisi econòmic encara s’han vist més reforçades. Són pensaments sobre la necessitat social d’introduir una renda bàsica incondicional per tal de millorar les condicions de vida de tothom.

van parijs foto alex agusti
Van Parijs durant la darrera conferència a Barcelona

Continue reading Philippe van Parijs i la veritable llibertat

Ressenya de Sobre la llibertat de J.S. Mill

9788493858773Fitxa tècnica

  • Autor: John Stuart Mill
  • Títol: Sobre la llibertat (1859)
  • Ciutat: Girona
  • Editorial: Edicions de la ela geminada
  • Col·lecció: Quadrívium
  • Número de la col·lecció: 6
  • Any de publicació: 2012
  • Nombre de pàgines: 187 p.

Contextualització de l’autor i el text

John Stuart Mill (Londres, 1806 – Avinyó, 1873). Probablement Mill és l’autor liberal més influent de la història. Va destacar com a economista, però alhora se’l considera un filòsof brillant. A l’edat de cinc anys ja estava instruït en el llatí i el grec antic, i als nou posseïa un enorme nivell de matemàtiques; va ser un experiment educatiu del seu pare, James Mill, que el va convertir en tot un erudit, a canvi, però, va desenvolupar greus problemes de personalitat. Cal destacar que no es va casar fins després de vint-i-un anys d’amistat amb Harriet Taylor, a qui considerà una gran intel·lectual i a qui dedica l’obra que tractarem.

La formulació de les seves teories arriba en un moment de màxima importància a l’Anglaterra del s. XIX. Ens trobem en l’Era Victoriana, que està acompanyada de la Revolució Industrial. En aquest moment de la història es planteja un tema molt interessant i alhora controvertit: Els salaris dels nens i les dones són ínfims, i aquests dos col·lectius tenen poca o cap llibertat, per això el plantejament de la llibertat individual de Mill és molt trencador. També resulta curiós que una dècada abans de la publicació de Sobre la llibertat, aparegués la primera edició del Manifest comunista d’Engels i de Marx. És una època, doncs, en què la mà invisible de Smith i el fantasma del marxisme assolaran les contrades d’una Europa en transició i canvis, on ja s’ha aniquila definitivament l’Ancien Régime. És, per tant, un moment de formulació i expansió de dues teories irreconciliables, totes dues sobre la concepció del paper que ha de jugar l’Estat.

Continue reading Ressenya de Sobre la llibertat de J.S. Mill

La misèria de la llengua occitana

521px-Flag-map_of_Occitania.svg

[OC] MISÈRIA
de Joan BodonDins una cort plena de fems
un dròlle cargava lo carri… Me soveni d’aquel [ostal
tot fendasclat de fons a cima,
entre lo potz e la fenhal
oras pudentas de la trima…Una femna negra, [pelharda,
brandissiá qualque pairolet.
Una truèja maire, bocharda
de longa fasiá pissolet. Clamor de l’Autan [per las planas…
espandiment dels castanhèrs…
Perqué sonavan las campanas ?
Per qual se quilhan los cloquièrs ?Dins una cort plena de fems
un dròlle cargava lo carri…
[CA] MISÈRIA
de Joan BodonDins una cort plena de fems
un noi carregava el carro… Em recordo d’aquesta [casa,
tota esquerdada de dalt a baix.
Entre el pou i el paller
hores pudentes de fatiga…Una dona negra, [perduda,
brandia un calderet qualsevol.
Una mare truja, marrana,
feia pipí sens fi. Clamor del Xaloc per les [planes…
expansió dels castanyers…
¿per què sonaven les campanes?
¿per a qui s’erigeixen els campanaris?Dins una cort plena de fems
un noi carregava el carro…

Traducció d’Àlex Agustí

Una tribu comanxe

El 1993 el grup asturià de pop Zapato Veloz presentava la cançó Tribu Comanche en un disc que té com a títol el nom de la banda. Aquesta peça, com d’altres del grup, d’entre les que podríem destacar Tractor Amarillo, va tenir un èxit notori a l’Estat espanyol dels anys noranta i encara avui dia és la banda sonora de moltes de les atraccions de les fires. De fet, les apreciacions que escriuré en aquest article són fruit d’escoltar aquesta música mentre esperava amb els amics poder pujar als toros mecànics de les darreres Fires de Girona. Aprofito per recordar-la i fer venir records:

En una tribu comanche,
¡jau! ¡jau! ¡jau!
llena de comanches,
¡jau! ¡jau! ¡jau!
un indio se me acercó,
con las plumas de color,
y con el hacha en la mano,
el gran jefe preguntó:
“por Manitú, por Manitú,
—decía el jefe—
¿quién yes, tú?, ¿quién yes, tú?, ¿quién yes, tú?,
¿eres comanche o navajo, chaval?”.
—“No, jefe, no,
soy del norte, compadre, paisano,
de la tribu de los cañoneros,
de los que usan muy bien el mortero,
de los que pasan a las indias por la piedra,
de los que andan y son de guerra.”

En una tribu siux
¡jau! ¡jau! ¡jau!
llena de muchos siux
¡jau! ¡jau! ¡jau!
un indio se me acercó
rapado como un melón
y con el hacha en la mano
el gran jefe preguntó:
“por Manitú, por Manitú,
—decía el jefe—
¿quién yes, tú?, ¿quién yes, tú?, ¿quién yes, tú?,
¿eres siux o navajo, chaval?”.
—“No, jefe, no,
soy del norte, compadre, paisano,
de la tribu de los cañoneros,
de los que usan muy bien el mortero,
de los que pasan a las indias por la piedra,
de los que andan y son de guerra.”

En una tribu apache
¡jau! ¡jau! ¡jau!
llena de mucho apache
¡jau! ¡jau! ¡jau!
un indio se me acercó
con las plumas de color
y con el hacha en la mano
el gran jefe preguntó:
“por Manitú, por Manitú,
—decía el jefe—
¿quién yes, tú?, ¿quién yes, tú?, ¿quién yes, tú?,
¿eres apache o navajo, chaval?”.
—“No, jefe, no,
soy del norte, compadre, paisano,
de la tribu de los cañoneros,
de los que usan muy bien el mortero,
de los que pasan a las indias por la piedra,
de los que andan y son de guerra.”

Continue reading Una tribu comanxe