All posts by David Pastor

«Modernitat i mediocritat» de Josep-M. Terricabras

Publicat a l'”ARA”, 15/06/2013

 Zygmunt Bauman. Modernitat i mediocritat

L’any passat va fer cent anys del naixement del gironí Josep M. Corredor. El calendari ens ha donat l’oportunitat de tornar als seus escrits, no solament a les seves famoses Converses amb Pau Casals, sinó també a alguns dels seus esplèndids articles, aplegats sota el títol Contra la valoració de la mediocritat. Certament, un intel·lectual com ell havia de condemnar la mediocritat. Però, tants anys després, no tinc cap dubte que la mediocritat es continua trobant còmoda entre nosaltres, fins i tot justificada per alguns moderns que ho accepten pràcticament tot i que aplaudeixen (s’aplaudeixen) sovint i fort.

Aquesta setmana, hem tingut la sort de poder seguir les lliçons de Zygmunt Bauman a la Càtedra Ferrater Mora de la UdG. És ell qui ha fet l’esplèndida troballa de la metàfora de la modernitat líquida per referir-se a la nostra època. Certament, és líquid tot allò que no pot aguantar la mateixa forma gaire estona, tot allò que pots fer canviar de forma sense gaire esforç. En el passat —un passat no gaire llunyà—, la societat, l’escola, l’empresa, la família, l’art o l’ètica eren sòlids, i mostraven la seva solidesa precisament perquè canviaven poc i ho feien amb dificultat.

Continue reading «Modernitat i mediocritat» de Josep-M. Terricabras

Anuncis

És quan amo que hi veig clar

En l’Edat Mitjana, entre els segles XI i XII van aparèixer uns poetes en la franja meridional francesa que van escriure en llengua vulgar, i no en llatí com se solia compondre la poesia. Aquests poetes se’ls va anomenar trobadors, nom que ve del verb trobar, és a dir, trobar alguna cosa i crear literàriament. Els seus poemes no només van presentar una perfecció tècnica i van canviar les antigues unitats de mesura per síl·labes i accents -pensant en la musicalitat del poema ja que es composava per ser cantat-, sinó que van reinventar el concepte d’amor. Estem parlant de l’amor cortès.

L’amor cortès no va sorgir de tractats filosòfics ni va originar-se com una teoria amorosa, sinó que es va formar en la poesia. Així doncs, hem d’entendre també aquest amor d’acord amb la poesia. Una característica innovadora dels poemes dels trobadors és que van relacionar l’arribada del bon temps, de la primavera com a renaixement de la naturalesa, amb el renaixement de la vitalitat i l’amor humans. D’aquesta forma, el poeta composa música de la mateixa manera que els ocells tornen a cantar en èpoques primaverals. En altres paraules, la primavera fa reviure l’amor i el trobador, que sent com l’amor el desborda, s’adona que ha de composar, de fer alguna cosa.

Continue reading És quan amo que hi veig clar