Category Archives: General

Es poden llegir 100 llibres en un any?

Suposo que el màxim interès d’aquesta entrada serà si realment he complert el repte del 100 llibres. La realitat és que per a mi sí que he complert el meu objectiu, que bàsicament era llegir, però molt més important poder reflexionar amb allò llegir. Que fes ressenyes o comentaris dels llibres era per recordar aquelles coses que m’havien interessat, interessat, que no vol dir agradat, eh!

Finalment he llegit 88 meravelles, algunes millors que d’altres, però és clar que tot el que he llegit m’ha aportat alguna cosa, fins i tot aquelles obres que no m’han agradat m’ha ensenyat quelcom. Una experiència molt recomanable: Llegir i pensar. A més també he après el valor de la lectura, i que no m’haig d’obsessionar per aquests aspectes, i que encara que sigui un bibliòfil no deixen de ser llibres; és a dir, que no hem d’oblidar que tot i el món que ens brinden els llibres hi ha un món real allà fora que ens espera diàriament.

I ara ja per acabar de contestar la pregunta del títol: no en tinc ni idea, també és veritat que jo he tret del temps d’on bonament he pogut, sóc estudiant humanista, i això traduït al llenguatge col·loquial significa que no cardo ni brot. Però ja queda palès que el que importa no és la quantitat sinó la qualitat i experimentar, que en definitiva és viure. Per últim m’agradaria donar les gràcies a tots aquells que m’heu acompanyat, que m’heu donat ànims, que m’heu preguntat, que m’heu recomenat llibres i també als que us heu rigut de mi.

Anuncis

El poema La gaia ciència de Friedrich Nietzsche

Preàmbul

He estat pensant durant unes quantes setmanes en aquest poema de Nietzsche. L’he llegit en alemany; l’he llegit en català; i encara a dia d’avui no sé si n’he tret l’entrellat, però puc estar satisfet d’haver-ho intentat, tot i que ja aviso que pot ser que no sigui la interpretació correcte, o que l’hagi sobreinterpretat perdent de vista el referent. Voldria, però, que abans de la lectura es tingués en consideració que la crítica nietzschiana no és contra els llibres, almenys contra aquells que són transmissors de coneixements i que ens ajuden a la reflexió, sinó més aviat a un conjunt d’elements culturals que ens estan fent agafar uns hàbits que ens priven de viure amb vitalisme. És, en certa mesura, una crítica contra tot allò que ens oprimeix: el pensament dogmàtic, el port (pel mariner que estima el mar), i alhora una manera d’estendre la vitalitat i l’espontaneïtat a travessant l’horitzó marí. Cal entendre que en aquest sentit els llibres no són espontanis, i la poesia que hi ha en els llibres encara menys (tot i que suposo que el fet de recitar-la permet que temporalment sigui alliberada). Continuant amb la tendència del vitalisme, també crec que abans de començar amb l’anàlisi del poema cal deixar clar que la composició de Nietzsche no només és una crítica als llibres i, fins i tot una interpretació del reafirmació del pensament de platònic sobre la impressió dels pensaments en llibres. És també vitalisme. Per això crec que es tracta d’un reafirmament de l’esperit dionisíac, de la vitalitat, en una línia força semblant al fragment d’Ecce Homo: «Llegir un llibre de bon matí, a trenc d’alba, en ple vigor, a l’aurora de la pròpia força – ho trobo viciós».

Continue reading El poema La gaia ciència de Friedrich Nietzsche

Literatura histèrica i eròtica

Avui us delecto amb la traducció d’un article que he trobat molt interessant que té per autor Supervert, el pseudònim d’un escriptor eròtic famós als EUA, i que tracta sobre un curiós experiment que s’oposa a la teoria cartesiana.

El següent escrit pertany a l’autor de novel·la eròtica Supervert.
Traducció directa de l’anglès d’Àlex Agustí.

El fotògraf Clayton Cubitt ha començat una sèrie de vídeos anomenats “Hysterical Literature” (Literatura histèrica) en els quals dones llegeixen un llibre mentre alguna cosa passa sense que veiem què amaga la taula que cobreix les seves cames. Pel primer lliurament, la divina Stoya (reconeguda acrtriu porno americana) va escollir llegir un fragment de Necrophilia Variations mentre era masturbada per un efectiu conspirador, un consolador Hitachi.

El concepte és pura genialitat, una bogeria equivalent als experiments de recerca sexual realitzats als laboratoris MRI que escanegen el cervell en el moment de l’orgasme. Això ens mostra un conflicte —ment contra cos, més o menys— i el dramatisme en la fisonomia de la Stoya. Ella està atenta al llibre, la seva ment presumiblement s’omple amb les paraules, i llavors el seu cos a poc a poc es fa càrrec, buidant la seva ment i forçant la seva cara a transmetre la resta de les seves sensacions corporals. Quant ho pot suportar? El text esdevé un cronòmetre. Et preguntes si aconseguirà arribar fins al final. No ho fa —s’escorre al cap d’un paràgraf curt— i seva estudiada expressió dóna pas a una fascinant combinació d’èxtasi i alegria.

Continue reading Literatura histèrica i eròtica

Els pronoms de Shakspeare

A principis d’estiu vaig provar de llegir alguna obra de William Shakespeare, això sí en anglès. Certament no és pas massa complicat d’entendre-les (més o menys si tens un nivell B2.1.) i sempre pots consultar per internet totes aquelles expressions antigues que puguis desconèixer.

El que més em va sorprendre va ser la paraula thou /ðaʊ/, que sortia molt a l’obra de Romeu i Julieta. I vaig descobrir que no significa res més que “tu”. I em va tornar a sobtar llegir que you també figurava a l’obra, però només per referir-se a “vosaltres” o a “vostè”.

Per això vaig buscar informació sobre la pronominalització de l’anglès modern, la llengua germànica que emprava Shakespeare. A continuació us mostro una graella, que us pot servir per sortir de dubtes i aprendre aquests pronoms gairebé arcaics.

Continue reading Els pronoms de Shakspeare

Black Mirror de Charlie Brooker, una sàtira social molt àcida

Feia temps que tenia ganes de veure aquesta sèrie, sobretot des que se’n ha fet ressò a les xarxes socials, però sóc un cas i mai recordo quan passen les sèries per la TV. I és que Black Mirror no és la sèrie de la que tothom parla perquè sí, sinó que és transgressió; distòpia; crítica al consumisme, a la societat; i per davant de tot una imatge de nosaltres anant a la deriva.

Ja em sonava el nom de Charlie Brooker, perquè vaig tenir una etapa en què el meu interès per les sèries i pel·lícules de zombies i va ser llavors quan vaig descobrir Dead Set, a simple vista semblava una petita sèrie sobre es destapa una pandèmia d’infectats zombies als concursants d’un reality show, una espècie de Big Brother. Però en realitat hi havia una dura crítica a aquests programes equiparant a tot el seu entorn en veritables morts vivents nihilisme.

Continue reading Black Mirror de Charlie Brooker, una sàtira social molt àcida