Category Archives: Literatura

La filosofia i la mar, de Tono Fornes (IES Chabàs)

De vegades sospito que el que representa per algunes persones l’esperit de la música, per a mi ho representa el mar.

—Josep Pla.

*        *         *

Trobades de filosofia divendrívola a la Universitat de Girona. Maig 2013.

LA FILOSOFIA I LA MAR

de Tono Fornes
(biòleg; IES Chabàs de Dénia)

Sinopsi: fer camí contra el vent gràcies al vent és una tasca comuna de la filosofia i la navegació a vela. La vella qüestió filosòfica de llibertat versus necessitats és comentada ací, tot suggerint que l’antinòmia de la llibertat no és la necessitat, sinó la burocràcia. L’autor aprofita per encolomar a l’auditori algunes reflexions sobre el mar com escola moral de Josep Pla, i fer-se eco d’aquell crit de Nietzsche: a les naus, filòsofes!

[…] ἀνήριθμον γέλασμα
(Prometeu encadenat. Èsquil v.90)

Probablement la majoria de vostès no saben grec clàssic. Jo tampoc, per desgràcia, així que ja tenim alguna cosa en comú. Es tracta del cèlebre vers que Èsquil posa en boca de Prometeu quan invoca l’innumerable somriure de les ones de la mar. ¿És cert que el mar de vegades riu? Potser no siga un motiu gratuït de reflexió. Ho anirem examinant amb l’ajuda de la seua paciència.

En un article intitulat L’importaria preguntar una altra cosa? un professor de filosofia feia constar entre divertit i irritat que qui entrevista un filòsof sempre li pregunta què és la filosofia, però no és costum preguntar què és la medicina a un metgessa, què és la biologia a un biòleg o què és la jardineria a un jardiner.

Continue reading La filosofia i la mar, de Tono Fornes (IES Chabàs)

Anuncis

«La vida imita l’art molt més que no pas l’art imita la vida»

Performance realitzada per Nessa Norich, Jessica Hinds, Charlotte Duberry, Marina Lazzarotto i Sofia Senna. Mimesis in the Louvre (2010).

La decadència de mentir (1889), d’Oscar Wilde.
Traducció directa de l’anglès d’Àlex Agustí (2012)

Tanmateix, no desitjo fixar cap més exemple concret. L’experiència personal és el cercle més viciós i limitat. Tot el que desitjo és assenyalar el principi general que la Vida imita l’Art molt més que no pas l’Art imita la Vida, i estic segur que si hi penses seriosament descobriràs que és veritat. La Vida sosté el mirall en front de l’Art, i o bé reprodueix un tipus estrany imaginat per un pintor o escultor, o realitza, de fet, el que ha estat somiat en la ficció. Científicament, la base de la Vida —l’energia de la Vida, com li agradava dir a Aristòtil— és simplement el desig d’expressió, i l’Art sempre està presentant formes diverses a través de les quals es pot assolir l’expressió. La Vida se les apropia i les utilitza, encara que vagin en contra seva. Homes joves s’han suïcidat perquè Rolla així ho va fer, ells mateixos s’han llevat la Vida perquè Werther es va decidir a morir. Pensa en el que devem a la imitació de Crist, el que devem a la imitació de Cèsar.

Continue reading «La vida imita l’art molt més que no pas l’art imita la vida»

De sobte, Etgar Keret!

Etgar Keret és un escriptor israelià que últimament està de moda a l’Estat d’ençà de la publicació del seu últim llibre De sobte truquen a la porta (Proa, 2013) i De repente llaman a la puerta, (Siruela, 2013). La versió catalana traduïda, a partir de l’anglesa, és fruit d’Albert Torrescasana, mentre que la castellana, en una traducció directa de l’hebreu, és d’Ana María Bejarano. Destacar de l’autor un estil molt sorprenent i original i una temàtica molt concreta i, alhora, ambigüa: la vida contemporània. Ha fet furor al seu país, i sobretot a les xarxes socials. Els seus relats tenen la peculitat de ser breus, però alhora concissos. M’he decidit a traduir un article curiós sobre la seva manera de concebre el procés de l’escriptura.

10 regles per a escriptors:
No ben bé normes, més aviat veritats ocultes

L’Etgar ens envia aquestes 10 normes per a escriptors, tot i que no es tracten de normes de debò. No són coses que algú hagi explicat mai sobre l’escriptura. Són com les seves històries —res del que sols escoltar ni tampoc les típiques lliçons. Després, no podràs parar de pensar sobre elles.

1. Assegura’t que gaudeixes escrivint. Als escriptors sempre els agrada dir com de complicat n’és el procés i com pateixen per culpa d’això. Menteixen. A la gent no li agrada admetre que viuen del que els apassiona. Escriure és la via cap a viure una altra vida. Moltes altres vides. Les vides d’incomptables persones les quals mai has vist, però que són completament tu. Cada instant que t’asseus i mires una pàgina i intentes —encara que no ho aconsegueixis— donar gràcies per l’oportunitat d’expandir l’abast de la teva vida. És divertit. És meravellós. És dandi. I no ho expliquis a ningú d’una altra manera.

Continue reading De sobte, Etgar Keret!

La llebre amb ulls d’ambre d’Edmund de Waal

Em va cridar molt l’atenció la paraula netsuke. No és cap secret la meva japonofília i el meu japonisme, però me’n avergonyeixo, encara ara, de no saber què eren els netsukes abans de començar a llegir el llibre.

  • Títol original: The hare with amber eyes: A hidden inheritance
  • Títol traduït: La llebre amb ulls d’ambre: Una herència oculta
  • Autor: Edmund de Waal
  • Any de publicació: 2012
  • Llengua original: anglès (2010)
  • Traducció: català (Carles Miró)
  • Editorial: Quaderns Crema
  • Col·lecció: D’un dia a l’altre, 35
  • Pàgines: 384
  • ISBN: 978-84-7727-528-2

Els netsukes condueixen la història

Abans d’entrar en detalls crec que és important explicar què són els netsukes. Aquesta figureta, a la vostra esquerra, de pocs centímetres tallades en ivori (o en d’altres materials) és el que els japonesos anomenen netsuke. És una veritable miniatura d’art japonès.

Però aquesta figureta no és única, forma part d’una col·lecció de netsuke (de micos, llops, monjos, artesans i molts d’altres) que és la que ens fa de guia a través d’unes quantes generacions de la família Ephrussi, una de les famílies més benestants d’Europa, d’origen judeo-rus.

Continue reading La llebre amb ulls d’ambre d’Edmund de Waal

Divina Comèdia (Infern) de Dante Alighieri

La Divina Comèdia és una odissea. Un viatge que portarà a Dante a l’infern (i a altres indrets inhòspits) tenebrós. He llegit la traducció, fantàstica per cert, del professor Joan F. Mira que va ser condecorada amb el premi Nacional de Traducció del Ministeri de Cultura, el de la Crítica Serra d’Or i la Medalla d’Or de la Ciutat de Florència.

La traducció

És una versió molt interessant, perquè la penúltima traducció en català va ser duta a terme el 1933 per Josep Maria de Sagarra. Aquesta nova, i darrera, versió (del 2000), que no desmereix ni molt menys la de l’escriptor barceloní, intenta apropar l’obra al gran públic, o si més no, ajudar a aquells no tan erudits en el cap de la literatura a comprendre millor els versos del poeta italià, perquè compte amb notes als peus de pàgines i breus explicacions a l’inici de cada capítol que et faciliten la comprensió. Una versió molt recomanable per endisar-se de cap als mons dantescos.

  • Títol original: [Divina] Commedia. (Inferno)
  • Títol traduït: Divina Comèdia (Infern)
  • Autor: Dante Alighieri
  • Any de publicació: 2000
  • Llengua original: italià (s. XIV)
  • Traducció: català en vers lliure (Joan F. Mira)
  • Editorial: labutxaca
  • Col·lecció: clàssics
  • Pàgines: 432
  • ISBN: 978-84-9930-058-0

Per què llegir a Dante?

  • Cristians: perquè gran part de l’ètica que hi trobem està barrejada amb el pensament cristià. I hi ha una concepció de la mort plenament cristiana.
  • Musulmans: perquè comparteixen un mateix Déu amb els cristians (religions abrahàmiques)
  • Jueus: perquè comparteixen un mateix Déu amb els musulmans (religions abrahàmiques)
  • Ateus: perquè es passen el dia parlant de Déu tot i negar-ne l’existència. Ja posats que intentin entendre la concepció teològica d’un poeta del segle XIV.
  • Agnòstics: perquè potser no podrem comprendre mai a Déu o saber ni tan sols si realment existeix però un viatge a un lloc calorós i paradisíac com l’infern tempta molt, oi?
  • Filòsofs: perquè si t’interessen els coneixements aquest viatge tracta sobre: teologia, poesia, pensament cristià, sant Anselm, sant Tomàs d’Aquino, l’Ètica d’Aristòtil…
  • Ciutadans d’un planeta anomenat Terra: perquè per moltes pàgines d’economia que llegeixis mai comprendràs el món fins que no hagis llegit la Divina Comèdia de Dante (Ramon Gener).

Per què es diu “Divina Comèdia”, la Divina Comèdia?

Dante la va titular Commedia, perquè es tractava d’una història fabulada, no pas d’un poema líric, ni d’una tragèdia, sinó d’una narració. Llavors per què en diem la Divina Comèdia? La resposta la devem a Boccaccio qui va afegir-hi l’adjectiu al títol perquè quedés clara la intenció del viatge de l’autor.

La politica dantesca

La comèdia també és una eina per insultar els partidaris polítics contraris a Dante. O per mostrar les discrepàncies polítiques del mateix poeta. A la Itàlia dels s. XII i XIII trobem dos grups polítics enfrontats: els güelfs a favor del Papat i els gibel·lins a favor del Sacre Imperi Romà.

Així, Dante que era güelf blanc (els güelfs tenien dues faccions: blancs i negres), cita en ella a: Filippo Argenti, un güelf negre que figura en el cinquè cercle, a Farinata degli Uberti (un gibel·lí) i Cavalcante de’ Cavalcanti (güelf), tots dos al cercle dels heretges, i també quan tracta la simonia (vuitè cercle) té paraules per als papes Bonifaci VIII i Climent V. També es tracten afers polítics al Cant XXXII, entre els traidors al partit polític i a la pàtria.

Continue reading Divina Comèdia (Infern) de Dante Alighieri