Category Archives: Offtopic

El forat al pont, de Slawomir Mrozek

marchande-pommes

Vet aquí que una vegada hi havia un riu, i a cada una de les ribes d’aquest riu hi havia un poble. Els dos pobles estaven units per un camí que passava per un pont.

Un bon dia al pont hi va aparèixer un forat. El forat s’havia de reparar, quant a això l’opinió pública de tots dos pobles hi estava d’acord. No obstant van haver-hi raons sobre qui havia de pagar la reparació. Ja que cada un dels pobles es considerava més important que l’altre. El poble de la riba dreta opinava que el camí duia sobretot a ell, per la qual cosa el poble de la riba esquerra havia de reparar el forat perquè devia estar-hi més interessat. El poble de la riba esquerra considerava que era l’objectiu de qualsevol viatge, de manera que la reparació del pont devia ser d’interès per al poble de la riba dreta.

La disputa es prolongava, així que el forat continuava allí. I com més temps passava, més creixia la mútua antipatia entre tots dos pobles.

Un bon dia un captaire local va caure al forat i es va trencar una cama. Els habitants de tots dos pobles li van preguntar amb insistència si anava de la riba dreta a l’esquerra, o bé de l’esquerra a la dreta, ja que d’això depenia quin dels dos pobles era responsable de l’accident. Però el captaire no se’n recordava perquè aquella nit anava borratxo.

Un temps després va passar pel pont un carro amb un viatger, que va caure al forat i se li va trencar l’eix. Com que el viatger estava de pas als dos pobles —no anava ni del primer al segon, ni del segon al primer—, els habitants dels dos pobles es van mostrar indiferents amb l’accident. El viatger, fet una fúria, va baixar del carruatge, va preguntar per què no es reparava el forat, i en saber-ne els motius va dir:

—Vull comprar aquest forat. ¿Qui n’és el propietari?

Tots dos pobles van reclamar a l’uníson el seu dret al forat.

—O l’un o l’altre. La part propietària del forat ha de demostrar que ho és.

—Però ¿com? —van preguntar a l’uníson els representants de les dues comunitats.

—És molt senzill. Només el propietari del forat té dret a reparar-lo. El compraré al que repari el pont.

Els habitants de tots dos pobles es van posar mans a l’obra, mentre el viatger fumava un cigar i el seu cotxer canviava l’eix. Van reparar el pont en un tres i no res i es van presentar per cobrar pel forat.

—¿Quin forat? —es va sorprendre el viatger—. Jo no veig cap forat. Fa temps que busco un forat per comprar, estic disposat a pagar-ne un dineral, però vosaltres no teniu cap forat per vendre. ¿M’esteu prenent el pèl o què?

Va pujar al carro i es va allunyar. I els dos pobles van fer les paus. Els seus habitants estan ara a l’aguait en bona harmonia al pont i, si apareix un viatger, el detenen i l’estomaquen.

 

Joc d’atzar. 2001. Traducció de Bozena Zaboklick i Francesc Miravitlles. Quaderns Crema.

Ens volem vives (Mos volem viues), de Mireia Boya Busquet

Casualment avui, mentre llegia Lo Jornalet, diari en occità, m’he topat amb un article d’opinió de la candidata aranesa de la CUP, Mireia Boya, sobre la violència de gènere. Crec que avui és molt oportú fer-ne esment i per això en publico una traducció al català, molt rudimentària.

violencia

ENS VOLEM VIVES, de Mireia Boya

Cinquanta per cent de possibilitats de néixer nena o nen. Una loteria. Som el què som? O ens fan?

Diu una dona al carrer: “guaita quina nena més maca, guaita quin nen més preocupat. És força espavilat, ell, és força presumida, ella. Fes-me un petó que ets bonica i has de ser simpàtica. És igual si no vols, les nenes han de ser carinyoses. Avui t’has de posar un vestit, que les nenes n’han de portar. Ells que porten el que volen, que s’embruten molt tot jugant. Rosa. Blau no. No et lamentis si tracten com un drap brut al pati de l’escola, són coses de mainada, és un joc. No et lamentis si t’estiren dels cabells. Les nenes grans no ploren. Les nenes grans no criden. Les nenes grans escolten i callen. Que maca que és! Si et tracten malament és que et tenen enveja, que les altres nenes són molt geloses, és perquè ets molt intel·ligent, perquè ets la més maca, la més encantadora. Així és com cal que sigui. Ets més bonica amb aquest llacet que t’ha posat la mare. No siguis capriciosa. Fes el favor de no ser tant matussera quan jugues. Sembles un noiàs tot el dia amb el futbol. Aquells jocs no són per les nenes. Deixa de queixar-te. Juga amb les nines i les cuinetes, els camions i els videojocs no són per a tu. Les nenes estudien més. Les nenes són més educades, sempre tant calladetes elles. D’activitat extraescolar faràs dansa, la informàtica i l’esport són avorrits. Vols que et diguin que sembles un homenot? Balla. Faràs coreografies. Balla pel pare, se li cau la baba. Canta’m la cançó de moda. Reggaeton. Guaita que bé que es mou. Sembles un maniquí de la televisió. Què diu la cançó? Canta-la-hi al papà: «Hola bebe. Ya que contigo no
sirve la labia, y te crees muy sabia,
pero vas a caer, te lo digo mujer». Canten ells. Elles dansen. Poca roba.

Continue reading Ens volem vives (Mos volem viues), de Mireia Boya Busquet

El qüestionari Proust

Amb l’aparició de les xarxes socials, des del fotolog passant pel facebook, han aparegut immensitat de tests, alguns més inútils; i d’altres que suposadament t’aporten informació sobre tu mateix o sobre els altres. Molts d’aquests que circulen per internet no deixen de ser imbecil·litats per als adolescents que avorrits intenten descobrir-se al món, o que algú els escolti i els faci cas.

Però si hi ha un qüestionari introspectiu interessant és el qüestionari Proust, d’André Maurois, que no és res més que un test de trenta preguntes per a conèixe’t millor. No va ser inventat per l’escriptor francès però les seves respostes han donat rellevància al qüestionari. Si vols emular el que va fer Marcel Proust, hauries de respondre’l en dues etapes diferenciades de la teva vida i comparar-les.

Retrat d’un jove Marcel Proust

Ell va respondre el test, en la primera etapa, quan tenia tretze anys durant la festa d’aniversari de la seva amiga Antoinette Felix-Faure i per segona vegada al cap de set anys, en un esdeveniment social.

Continue reading El qüestionari Proust