Category Archives: de l’occità

La misèria de la llengua occitana

521px-Flag-map_of_Occitania.svg

[OC] MISÈRIA
de Joan BodonDins una cort plena de fems
un dròlle cargava lo carri… Me soveni d’aquel [ostal
tot fendasclat de fons a cima,
entre lo potz e la fenhal
oras pudentas de la trima…Una femna negra, [pelharda,
brandissiá qualque pairolet.
Una truèja maire, bocharda
de longa fasiá pissolet. Clamor de l’Autan [per las planas…
espandiment dels castanhèrs…
Perqué sonavan las campanas ?
Per qual se quilhan los cloquièrs ?Dins una cort plena de fems
un dròlle cargava lo carri…
[CA] MISÈRIA
de Joan BodonDins una cort plena de fems
un noi carregava el carro… Em recordo d’aquesta [casa,
tota esquerdada de dalt a baix.
Entre el pou i el paller
hores pudentes de fatiga…Una dona negra, [perduda,
brandia un calderet qualsevol.
Una mare truja, marrana,
feia pipí sens fi. Clamor del Xaloc per les [planes…
expansió dels castanyers…
¿per què sonaven les campanes?
¿per a qui s’erigeixen els campanaris?Dins una cort plena de fems
un noi carregava el carro…

Traducció d’Àlex Agustí

Anuncis

Ens volem vives (Mos volem viues), de Mireia Boya Busquet

Casualment avui, mentre llegia Lo Jornalet, diari en occità, m’he topat amb un article d’opinió de la candidata aranesa de la CUP, Mireia Boya, sobre la violència de gènere. Crec que avui és molt oportú fer-ne esment i per això en publico una traducció al català, molt rudimentària.

violencia

ENS VOLEM VIVES, de Mireia Boya

Cinquanta per cent de possibilitats de néixer nena o nen. Una loteria. Som el què som? O ens fan?

Diu una dona al carrer: “guaita quina nena més maca, guaita quin nen més preocupat. És força espavilat, ell, és força presumida, ella. Fes-me un petó que ets bonica i has de ser simpàtica. És igual si no vols, les nenes han de ser carinyoses. Avui t’has de posar un vestit, que les nenes n’han de portar. Ells que porten el que volen, que s’embruten molt tot jugant. Rosa. Blau no. No et lamentis si tracten com un drap brut al pati de l’escola, són coses de mainada, és un joc. No et lamentis si t’estiren dels cabells. Les nenes grans no ploren. Les nenes grans no criden. Les nenes grans escolten i callen. Que maca que és! Si et tracten malament és que et tenen enveja, que les altres nenes són molt geloses, és perquè ets molt intel·ligent, perquè ets la més maca, la més encantadora. Així és com cal que sigui. Ets més bonica amb aquest llacet que t’ha posat la mare. No siguis capriciosa. Fes el favor de no ser tant matussera quan jugues. Sembles un noiàs tot el dia amb el futbol. Aquells jocs no són per les nenes. Deixa de queixar-te. Juga amb les nines i les cuinetes, els camions i els videojocs no són per a tu. Les nenes estudien més. Les nenes són més educades, sempre tant calladetes elles. D’activitat extraescolar faràs dansa, la informàtica i l’esport són avorrits. Vols que et diguin que sembles un homenot? Balla. Faràs coreografies. Balla pel pare, se li cau la baba. Canta’m la cançó de moda. Reggaeton. Guaita que bé que es mou. Sembles un maniquí de la televisió. Què diu la cançó? Canta-la-hi al papà: «Hola bebe. Ya que contigo no
sirve la labia, y te crees muy sabia,
pero vas a caer, te lo digo mujer». Canten ells. Elles dansen. Poca roba.

Continue reading Ens volem vives (Mos volem viues), de Mireia Boya Busquet