Tag Archives: 馬をさへ眺むる雪の朝哉

Veure passar viatgers de Matsuo Basho

Ja vaig fer una interpretació (potser sui generis) amb la meva primera traducció d’un haiku i, a continuació, ofereixo una segona translació de la llengua japonesa a la llengua catalana.  El poema pertany al llibre El viatge de l’esquelet en el camp (野ざらし紀行) [1684] de Matsuo Bashō.

Veure passar viatgers (1684)

馬をさへ
眺むる雪の
朝哉

uma o sae
nagamuru yuki no
ashita kana

Si amb un cavall
em meravella la neu
del matí, penso.

Pel matí pots posar un cavall en un fons cobert de neu, sentir l’alè del cavall i la seva olor, i percebre que es tracta d’un paisatge literari. Però, també ho pots fer a l’inverès: En termes d’admiració, sense que hi hagi ni tan sols el cavall, si tens una bona representació de la naturalesa d’un matí nevat, el pots transportar. El ‘kana’ final del vers japonès s’acostuma a traduir per ’em pregunto si’. El poeta dubta, realment, de l’existènca (estètica i, ¿ontològica?) del cavall. “Sí, d’acord, el cavall hi és, però i què?”, podem pensar. “Però, quin valor té?”. Sovint les coses que no hi són, són les que més sentit donen al ser. Prenent aquesta interpretació, el cavall és com una llarga exposició fotogràfica que no ha quedat impressa, com una petjada… Com un rastre invisible, que no imperceptible, del ser.

Anuncis