Tag Archives: amor

De l’estètica de la brossa i l’amor

#12 Can (The Waste Management Series) by Vicent Skoglund

Necessitem alienar-nos més del nostre món de vida, de la nostra, per així dir-ho, naturalesa espontània. Hem d’esdevenir més artificials. Hem de desenvolupar, crec, un materialisme abstracte molt més terrorífic, una espècie d’univers matemàtic on no hi hagi res. Només fórmules, formes tècniques, etc. I la complicació serà trobar la poesia, l’espiritualitat, en aquesta dimensió… recrear —si no la bellesa— aleshores la dimensió estètica en coses, en això, en les mateixes escombraries. Aquest és el veritable amor del món. Perquè, què és l’amor? L’amor no és idealització. Tot amant veritable sap que si realment estimes una dona o a un home, no l’idealitzes. Amor significa que acceptes una persona amb tots els seus defectes, estupideses, trets fastigosos. I tanmateix, la persona està feta per a tu. Tota vida que fa que viure la vida valgui la pena. Només veus perfecció en la imperfecció mateixa. I així és com hem d’aprendre a estimar el món.

Slavoj Zizek

Traducció de l’anglès d’Àlex Agustí Polis (2013).

Dins d'Astra Taylor (editor). Examined Life: Excursions with Contemporary Thinkers. New York: The New Press, 2009. 166.
Anuncis

L’amor segons Zizek

“L’amor és maligne”, sentencia Slavoj Zizek.

Això és l’inici d’un documental que fa un parell d’anys es va realitzar sobre la figura del filòsof eslovè, Slavoj Žižek. El documental que porta el mateix nom que el filòsof, Zizek!, segueix a l’estrella acadèmica en el seu dia a dia, en les seves quotidianes excentricitats, i en les seves multitudinàries conferències. L’acadèmic eslovè es ben conegut per les seves idees peculiars i alhora molt radicals sobre qüestions delicades. No obstant, creiem que és de gran utilitat apropar-nos al seu pensament i a la seva vida.

Quan s’acaba l’amor

Zizek s’ha divorcitat tres cops. Com ho porta? “Ah, ara t’ho explicaré. Saps que el jove Marx (no l’idealitzo, era un tiu fastigós, crec personalment) però tenia una lògica meravellosa. Deia: ‘No dissols solament el matrimoni; divorciar-te significa que retroactivament estableixes que l’amor no era vertader.’ Quan l’amor s’esvaeix, retroactivament estableixes que mai va ser amor veritable”. És el que va fer? “Sí! El vaig esborrar completament. No és que no cregui que ja no estic enamorat. És que crec que mai ho he estat.”

Extret i traduït d’una entrevista a The Guardian

[Les traduccions de l’anglès del vídeo (2012) i del fragment de l’entrevista (2013) són  d’Àlex Agustí(2013)]

El petit príncep d’Antoine de Saint-Exupéry

Feia temps que volia llegir aquest llibre. Crec que és un dels millors llibres mai escrits i de petit no el vaig llegir, però crec que potser millor, perquè no haguès entès la veritable història que s’hi amaga.

Sempre he considerat que no et saps explicar fins que aconsegueixes fer-te entendre davant d’un nen, perquè d’alguna manera ets capaç d’extreure (fer una abstracció de les idees més importants) i expressar-les en un to col·loquial i proper. I aquest conte aconsegueix això, fer-se entendre a dos nivells, és per això que és un conte tant recomenat als infants i que hauria de ésser biblia personal de molts adults. Primer de tot el llibre desperar el nen que hi ha dins teu i en segon lloc és capaç d’explicar-te la vida amb la sencillesa impròpia dels grans.

La història del Petit Príncep no és complicada ni està escrita amb un estil molt rebuscat, ni tantsols hi ha mots que fugin del vocabulari popular que utilitzariem habitualment.

Si tothom llegís i tingués present El petit príncep, la vida seria un lloc millor. Destruim els llibres sacres, perquè l’única Biblia que hem de recordar és aquesta. El petit príncep o guía per a una societat amb valors.

L’autor

Fill d’una familia noble de Lió, Antoine Marie Jean-Baptiste Roger de Saint-Exupéry va ser un escritor i aviador francés.

Primerament es dóna una coincidència amb el primer interlocutor del Petit Príncep i és que es tracta d’un aviador al que se li espatlla l’ocell mecànic i l’ha d’arreglar mentre conversa i explica com va conèixer i que en va descobrir del Petit Príncep, la faula està basada precisament en una experiència personal del propi autor en un descens forços al desert del Sàhara.

La seva obra ha estat publicada póstumament, donat que l’aviador va desapareixer combatent amb els Aliats l’estiu de 1944.

La dedicatòria

L’inici de la dedicatòria a Léon Werth és preciosa i acaba rematant que també està dedicat a totes aquelles persones grans que foren al principi nens (tot i que elles no ho recordin).

El què els grans obliden

Museu del petit príncep a Hakonade (Japó)

Als grans els agraden les xifres. Quan els hi parles d’un nou amic, mai pregunten sobre allò esencial d’ell. Mai se’ls acudeix preguntar: Quin to té la seva veu? Quins jocs li agraden? Li agrada col·leccionar papallones? Però en canvi pregunten: Quina edat té? Quants germans? Quant pesa? Quant guanya el seu pare? Solament amb aquests detalls creuen conèixe’l.

Magnífic! Realment quan ets nen no t’importa mai quant val una cosa, suposo que és qüestió de madurar, entendre els números que imposa la societat. Aquesta obsessió numeral del adults està fora de la comprensió infantil.

Continue reading El petit príncep d’Antoine de Saint-Exupéry