Tag Archives: La Bíblia

La culpa tràgica

Judaisme i hel·lenisme

Si abordem el tema del destí, de la destrucció d’un personatge, de la seva davallada des de l’Olimp social al més gran dels Inferns terrenals, hem de parlar de culpa. Perquè la nostra tradició judeocristiana es fonamenta en la culpa. I els personatges grecs dels dramaturgs també volen entendre quines conductes (o pecats) els han tret de la seva còmode i tranquil·la vida a una odissea incerta i fosca. En la tragèdia no passa exactament el mateix que en l’Antic Testament. En el Gènesi la paraula culpa és fonamental per entendre l’esdevenir de l’acció. I posarem, com a aval, simplement dos exemples que creiem són molt il·lustratius:

  1. Després va dir a l’home: —Ja que t’has escoltat la teva dona i has menjat el fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit, la terra serà maleïda per culpa teva: tota la vida passaràs fatigues per treure’n l’aliment.[1]
  2. Llavors Déu va dir a Noè: —He decidit de posar terme a la vida de tots els homes. Per culpa d’ells, la terra és plena de violències; per això vull exterminar-los de la terra.[2]

Continue reading La culpa tràgica

Anuncis

La matèria de l’esperit de Jaume Cabré

Després de Jo confesso, he decidit llegir aquest assaig literari que presenta Cabré i alhora enceto secció Literatura > Assaigs. El títol és molt suggerent: la matèria de l’esperit… i jo crec que la matèria de l’esperit no és res més que allò del que està format el nostre intel·lecte. 

  • Títol original: La matèria de l’esperit
  • Autor: Jaume Cabré
  • Any de publicació: 2005
  • Llengua original: català
  • Editorial: Proa
  • Col·lecció: La Mirada [Núm. 1]
  • Pàgines: 184
  • ISBN: 978-84-8437-827-3

Al principi només hi havia la paraula

Jaume Cabré ens explica les seves vivències a través d’una assignatura que feia a l’escola on t’explicaven passatges bíblics i no dubta que la Bíblia no sigui uns dels textos literaris més importants fins ara.

El traductor i l’intèrpret

Aquestes anècdotes serveixen per introduir a través d’una paràbola sobre el rei de Babilònia la importància del traductor (i/o l’intèrpret). Diuen els italians traduttore traidore, i per això ell defensa que llegir una obra traduïda no és com rebre un petó, però que s’assimilaria més a que uns llavis ens fessin un petó, però amb una tel·la de pel mig. Evidentment la sensació no és la mateixa, diríem que és un rastre més difús però igual de tendre i bonic que un petó sense barreres.

Continue reading La matèria de l’esperit de Jaume Cabré