Tag Archives: Buda

Introducció al budisme. La doctrina de Buddha i altres budismes

Presentem el dossier d’Introducció al budisme. L’hem elaborat amb molta cura, i sempre intentant copsar el sentit del budisme(s). Som conscients de la dificultat que això comporta, i que del budisme, en termes wittgenstenians, valdria més no parlar-ne, perquè d’allò que no entenen hem de guardar silenci. El mateix budisme zen (branca del budisme japonès) ens parla d’aquest silenci, i és que a vegades el saber es troba en saber guardar silenci.

Gran Buddha de Kamakura (Japó)

Introducció al budisme. La doctrina de Buddha i altres budisme

Descarrega el dossier clicant aquí: Introducció al budisme.
Anuncis

El “segon naixement” i l’infantament espiritual de Mircea Eliade

El budisme i les filosofies gregues antiques tenen molts elements en comú. La distància que separa, o que es creu que separa, Buda i Sòcrates, és irrisoria (es parla d’aproximadament d’una dècada). Així doncs, tots dos personatge van ser coetanis: L’un a l’Atenes de la filosofia, l’altre al Nepal del bramanisme. Però, què més pot unir aquest dos pensador que han marcat un abans i un després en l’història del pensament?

El “segon naixement” i l’infantament espiritual de Mircea Eliade

[…]

L’escenari iniciàtic, és a dir, la mort a la condició profana seguida del re-naixement al món sagrat, al món dels déus, representa també un paper considerable en les religions evolucionades. Un exemple cèlebre és el del sacrifici indi, la finalitat del qual és obtenir, després de la mort, el cel, l’estada amb els déus o la qualitat de déu (devatma). En altres paraules, hom es forja, pel sacrifici, una condició sobrehumana, un resultat que podem homologar al de les iniciacions arcaiques. Ara bé, qui sacrifica ha d’haver estat prèviament consagrat pels sacerdots, i aquesta consagració (dîkshâ) comporta un simbolisme iniciàtic d’estructura obstètrica; en sentit estricte, la dîkshâ transforma ritualment qui sacrifica en embrió i el fa néixer per segona vegada.

El textos insisteixen detalladament en el sistema d’homologació gràcies al qual el sacrificant experimenta un regressus ad uterum, seguit d’un nou naixement. Vet aquí, per exemple, el que en diu l’Aitarey-Brâhmana (I,3): “Els sacerdots transformen en embrió aquell a qui consagren (dîkshâ). L’aspergeixen amb aigua: l’aigua és la llavor viril […]. El fan entrar en el cobert especial: el cobert especial és la matriu del qui fa la dîkshâ; d’aquesta manera el fan entrar en la matriu que li convé. El cobreixen amb un vestit; el vestit és l’amni […]. Per damunt li posen una pell d’antílop negra; el cori està, efectivament, per damunt de l’amni […]. Té els punys tancats; i efectivament, l’embrió té els punys tancats quan neix. […] Es treu la pell d’antílop per entrar en el bany; és per això que els embrions arriben al món despullats del cori. Conserva el seu vestit per entrar-hi, i és per això que l’infant neix recobert amb l’amni.”

Continue reading El “segon naixement” i l’infantament espiritual de Mircea Eliade

Osamu Tezuka, el Déu desconegut?

Aquest article no és res més que una adaptació d’un escrit que vaig fer en un intent de fer un fanzine, quan encara estava a l’institut. Fa més de set anys d’ençà que vaig escriure el text sobre Tezuka, però ben poques coses han canviat en la meva manera de veure la seva obra, sinó que s’ha ampliat la manera de percebre-la. D’altra banda, en aquesta quasi dècada he estat al poble on va viure Tezuka, he llegit i gaudit de més obres de Tezuka i he visitat el seu museu al Japó.

Abans de res voldria dir que aquest home és considerat el manga no kamisama (Déu del manga). Com anava dient, Tezuka, curiós japonès de filosofia i pensaments budistes zen (nom que rep el budisme al Japó) va néixer el 3 de novembre de 1928 a la prefectura de Osaka, però es va trasllada a una ciutat de la prefectura Hyôgo, Takarazuka, allí és on a principis dels noranta es va inaugurar un museu en honor seu, si va morir al 1989 és considerable el poc temps en que es va crear un museu dedicat íntegrament a ell.

Osamu Tezuka és autor de la genial i divertidíssima obra Tetsuwan Atom (Atom poderós), que als Estats Units i a altres països va ser penosament traduïda com a Astroboy (Noi estelar?). No sé perquè però em va començar a agradar des del primer volum que vaig tenir a les meves mans. Podria ser per què barrejava humor absurd (l’Astroboy es capaç de disparar coets pel seu cul) i ciència ficció (les aventures d’aquest robot són equiparables a les novel·les de Philip K. Dick)? Certament podria ser aquest el motiu (sento haver negat una frase retòrica, pel lector deu haver estat inesperat).

Tezuka va debutar al 1946 (per estalviar càlculs diré que va debutar quan tenia 18 anys!) amb l’obra Maachan no nikkichô (El diari de Maachan) encara que el seu verdader triomf va ser la seva obra Shin Takarajima (La nova illa del tresor) que fou publicada un any després de Maachan no nikkichô. Crec que les obres de Tezuka ja es començen a conèixer a occident, també ajuda que grans editorials com ara Planeta de Agonstini o Glénat les publiquin per a l’Estat espanyol. Tezuka no només va fer obres d’acció com: Astroboy, també en va fer de d’un gènere més romàntic: La princesa cavaller i una mica més emblemàtiques o fosques com ara: Adolf, MW, Black Jack o Buda. Aquesta última tracta de un cirurgià clandestí, Osamu Tezuka va estudiar medicina, per tant, es pot dir que és un manga amb continguts molt realístics, sobretot els moments en que els personatges es sotmeten al bisturí.

És molt important remarcar que Tezuka tenia un “enfrontament” amb la empresa de Walt Disney. Es diu que Tezuka va inspirar-se en el ulls de Mickey Mouse i per això l’Astroboy el tenia grosos i que això ha derivat posteriorment en que tot el manga els personatges tinguin els ulls molt grans. Era tal l’odi per Disney, que fins i tot en una obra seva va arribar ha explicar que existia una espècie de ratolins malignes gegants anomenats Mickeymousis Waldisneynis, acte seguit va dibuixar com el protagonista del còmic se’n carregava un. I sembla ser que els de Disney no perdonen i el que van fer va ser copiar-se una sèrie de Tezuka, que a occident no és molt coneguda, la sèrie en qüestió és Kimba, el lleó blanc (1965) o en anglès The Jungle Emperor. Més tard els Disnerians van canviar el nom del lleó, de Kimba a Simba; el color, de blanc a marró; i en lloc de l’emperador de la selva va ser el rei. Resultat final: El rei lleó (1995).

Crec que ja he explicant per sobre una mica la vida de Tezuka, només falta per remarcar que mor el 3 de febrer de 1989 després d’haver publicat unes 700 obres (que no són poques).

Amb el temps i després d’una valoració me’n adono que algunes de les obres que Osamu Tezuka ha dibuixat estan inspirades o basades en llibres o pel·lícules (Metròpolis, Lost World, La nueva isla del tesoro), però el més curiós és que és capaç tant de crear espectaculars còmics que et fan endinsar en el seu contingut com d’adaptar pel·lícules i llibres al seu propi llenguatge i entendre.