Tag Archives: budisme

«Un ovni i l’aparició d’una verge són igual per al cervell»

Publicat a “LA CONTRA” de la Vanguardia, 24/07/2013

Ramon Maria Nogués, biòleg i teòleg

Tinc 75 anys. Sóc de Barcelona. Sóc catedràtic emèrit d’Antropologia Biològica, i sacerdot escolapi. Sóc celibatari. Política? Cor de centre, cap d’esquerres. Sóc un cristià més evangèlic que jeràrquic. Déu és el nom per al misteri de la vida: escriu D** per evitar connotacions…

Transcendència

El nostre cervell humà, a diferència dels de la resta de primats, prodiga “activitats de luxe”: simbolisme, recerca de bellesa, ètica: transcendència! Amb quina funció? Serveix per sobreviure? Ens ho explica el biòleg, filòsof i teòleg escolapi Ramon Maria Nogués a la seva obra Cervell i transcendència (Fragmenta), de la qual m’atreu aquesta frase llatina: “No hi ha res en l’intel·lecte que no hagi passat pels sentits. M’explica el que li va dir al seu amic el capellà Francesc Botey, a qui el bisbe va suggerir canviar la barraca del Somorrostro per una habitació millor: “Visc a la millor casa de Barcelona: el meu jardí és tot el Mediterrani”. La bellesa és la mirada.

Foto: Laura Guerrero

Ser religiós i científic és compatible?

La ciència obté dades. La religió les interpreta.

I on és la veritat? 

Hi ha relats. I el relat religiós conté veritat poètica, simbòlica.

“La veritat més alta és la veritat poètica”, deia Kapuscinski. 

El relat científic és avui el que més cotitza.

La religió quan apareix? 

Fa 40.000 anys apareix l’art en coves: neix la ment simbòlica, religiosa.

Continua la lectura de «Un ovni i l’aparició d’una verge són igual per al cervell»

Introducció al budisme. La doctrina de Buddha i altres budismes

Presentem el dossier d’Introducció al budisme. L’hem elaborat amb molta cura, i sempre intentant copsar el sentit del budisme(s). Som conscients de la dificultat que això comporta, i que del budisme, en termes wittgenstenians, valdria més no parlar-ne, perquè d’allò que no entenen hem de guardar silenci. El mateix budisme zen (branca del budisme japonès) ens parla d’aquest silenci, i és que a vegades el saber es troba en saber guardar silenci.

Gran Buddha de Kamakura (Japó)

Introducció al budisme. La doctrina de Buddha i altres budisme

Descarrega el dossier clicant aquí: Introducció al budisme.

El “segon naixement” i l’infantament espiritual de Mircea Eliade

El budisme i les filosofies gregues antiques tenen molts elements en comú. La distància que separa, o que es creu que separa, Buda i Sòcrates, és irrisoria (es parla d’aproximadament d’una dècada). Així doncs, tots dos personatge van ser coetanis: L’un a l’Atenes de la filosofia, l’altre al Nepal del bramanisme. Però, què més pot unir aquest dos pensador que han marcat un abans i un després en l’història del pensament?

El “segon naixement” i l’infantament espiritual de Mircea Eliade

[…]

L’escenari iniciàtic, és a dir, la mort a la condició profana seguida del re-naixement al món sagrat, al món dels déus, representa també un paper considerable en les religions evolucionades. Un exemple cèlebre és el del sacrifici indi, la finalitat del qual és obtenir, després de la mort, el cel, l’estada amb els déus o la qualitat de déu (devatma). En altres paraules, hom es forja, pel sacrifici, una condició sobrehumana, un resultat que podem homologar al de les iniciacions arcaiques. Ara bé, qui sacrifica ha d’haver estat prèviament consagrat pels sacerdots, i aquesta consagració (dîkshâ) comporta un simbolisme iniciàtic d’estructura obstètrica; en sentit estricte, la dîkshâ transforma ritualment qui sacrifica en embrió i el fa néixer per segona vegada.

El textos insisteixen detalladament en el sistema d’homologació gràcies al qual el sacrificant experimenta un regressus ad uterum, seguit d’un nou naixement. Vet aquí, per exemple, el que en diu l’Aitarey-Brâhmana (I,3): “Els sacerdots transformen en embrió aquell a qui consagren (dîkshâ). L’aspergeixen amb aigua: l’aigua és la llavor viril […]. El fan entrar en el cobert especial: el cobert especial és la matriu del qui fa la dîkshâ; d’aquesta manera el fan entrar en la matriu que li convé. El cobreixen amb un vestit; el vestit és l’amni […]. Per damunt li posen una pell d’antílop negra; el cori està, efectivament, per damunt de l’amni […]. Té els punys tancats; i efectivament, l’embrió té els punys tancats quan neix. […] Es treu la pell d’antílop per entrar en el bany; és per això que els embrions arriben al món despullats del cori. Conserva el seu vestit per entrar-hi, i és per això que l’infant neix recobert amb l’amni.”

Continua la lectura de El “segon naixement” i l’infantament espiritual de Mircea Eliade