Tag Archives: ciència

La filosofia i l’inici de la ciència

Filosofía

Mite i logos

En l’era de les post-veritats resulta especialment rellevant parlar dels primers cercadors de la Veritat. Em refereixo als filòsofs, als savis que indagaven una explicació diferent de la que la tradició els havia atorgat. Així, els filòsofs cercaven un perquè no-mitològic a les explicacions del món. La mitologia havia dota els humans de tranquil·litat perquè els fenòmens naturals eren producte dels capricis dels déus. I el destí els havia condemnat a un món sense sentit. Això es fa palès sobre tot a la tragèdia de Sòfocles Èdip rei, en què Èdip vol evitar el seu destí a tota costa i tot i així l’acaba acomplint.

Pas del mite al logos

Els filòsofs, però, trenquen amb aquesta idea d’explicar el món a través de les llegendes i els mites. Apliquem la lògica o en grec logos. El logos, que en grec fa referència no només a la raó lògica, sinó també a la paraula i al discurs, s’apodera de les explicacions del món. El logos es fa cerca les causes dels efectes. És en aquest moment en què els experts parlen del pas del mite al logos. Un moment en què les explicacions mitològiques o mitificades passen en segon terme i el logos agafa les regnes de les explicacions dels fenòmens.

Què distingeix el mite del logos?

Quina diferència hi ha entre el mite i el logos? Prenguem per exemple la pregunta del per què plou? que em sembla que mostra perfectament de quina manera tant el mite com el logos responen la pregunta. No és que el mite no doni una resposta sinó que el mite dona una resposta que no és vertadera. No és veritat que Zeus fa que plogui. Si hi ha alguna entitat celestial que participi de la pluja aquesta és el sol, que evapora, primerament, la superfície de l’aigua terrestre. De manera que el logos es basa en l’observació dels fenòmens i segueix un mètode, un ordre, per tal de formular nou saber o refusar-ne l’antic.

Continua la lectura de La filosofia i l’inici de la ciència

Cinema i filosofia, comparatives

Sempre he trobat la filosofia apassionant i crec que la millor manera d’apropar-la és mitjançant elements audiovisuals. Sempre pots llegir els llibres dels autors, fins i tot els originals si tens prou domini de la llengua en què foren escrits o buscar traduccions fidedignes. Però crec que és molt més didàctic aprendre de la filosofia a través del cinema (també es podria proposar a través de la música, per exemple, d’Also sprach Zarathustra de Richard Strauss, però crec que a ple segle XXI el cinema, les pel·lícules, els vídeos són el mitjà més complet i dels més accessibles, qui més qui menys té VHS, DVD, Blu-ray a casa seva). 

Porto cert temps elaborant llistes i vinculant temàtiques filosòfiques amb pel·lícules

L’elaboració he decidit fer-la a través dels conceptes i autors que s’acostumen a estudiar al batxillerat

El que pretenc és poder ajudar a aquells estudiants que vulguin entendre o aprofundir en l’estudi, i a qualsevulla persona interessada en la filosofia. I a més a més també he afegit temàtiques més afins als meus coneixements de dret i política.

Abans que res, agrair la feina ja feta per Aula de Filosofia, en la seva secció de Cine (Directors; Ciència ficció; Documentals i Cine i psicologia); també a Boulesis amb la creació del seu primer concurs de filosofia i cinema, a Rafael Robles (Cine i filosofia), a Filoètica i al GrupIREF. Gran part d’aquesta recerca no hagués estat possible sense ells.

Continua la lectura de Cinema i filosofia, comparatives