Tag Archives: Déu

«Un ovni i l’aparició d’una verge són igual per al cervell»

Publicat a “LA CONTRA” de la Vanguardia, 24/07/2013

Ramon Maria Nogués, biòleg i teòleg

Tinc 75 anys. Sóc de Barcelona. Sóc catedràtic emèrit d’Antropologia Biològica, i sacerdot escolapi. Sóc celibatari. Política? Cor de centre, cap d’esquerres. Sóc un cristià més evangèlic que jeràrquic. Déu és el nom per al misteri de la vida: escriu D** per evitar connotacions…

Transcendència

El nostre cervell humà, a diferència dels de la resta de primats, prodiga “activitats de luxe”: simbolisme, recerca de bellesa, ètica: transcendència! Amb quina funció? Serveix per sobreviure? Ens ho explica el biòleg, filòsof i teòleg escolapi Ramon Maria Nogués a la seva obra Cervell i transcendència (Fragmenta), de la qual m’atreu aquesta frase llatina: “No hi ha res en l’intel·lecte que no hagi passat pels sentits. M’explica el que li va dir al seu amic el capellà Francesc Botey, a qui el bisbe va suggerir canviar la barraca del Somorrostro per una habitació millor: “Visc a la millor casa de Barcelona: el meu jardí és tot el Mediterrani”. La bellesa és la mirada.

Foto: Laura Guerrero

Ser religiós i científic és compatible?

La ciència obté dades. La religió les interpreta.

I on és la veritat? 

Hi ha relats. I el relat religiós conté veritat poètica, simbòlica.

“La veritat més alta és la veritat poètica”, deia Kapuscinski. 

El relat científic és avui el que més cotitza.

La religió quan apareix? 

Fa 40.000 anys apareix l’art en coves: neix la ment simbòlica, religiosa.

Continua la lectura de «Un ovni i l’aparició d’una verge són igual per al cervell»

Anuncis

La concepció antropològica de Pico della Mirandola

Abans de presentar les seves Nou-centes tesis, Giovanni Pico della Mirandola fa fer un pròleg a l’obra, intitulat Discurs sobre la dignitat de l’home. En aquest pròleg, que consisteix en dues parts; primerament, resumeix la seva concepció de l’home, a través de la filosofia i la religió; i en segon lloc, procedeix a nombrar les tesis. El que presentem, en aquesta ocasió, és una síntesi del seu pensament antropo-religiós.

Pico és coneixedor de la tradició judeocristiana i també de les filosofies orientals, així com de tota la producció filosoficoliterària grecollatina, inicia en aquest discurs una recerca per a la dignitat de l’home.

Se’ns presenta a l’home com el més digne d’admirar, però no pels motius tradicionals: que si l’home fa d’intermediari entre les criatures, que si és un intèrpret de la naturalesa, que si ocupa un lloc intermedi entre l’eternitat i l’efímer…

Sinó perquè Déu va decidir no atorgar res de singular a l’home, i per tot això diem que li fou comú tot allò privatiu de cada espècie. Així, creà una obra amb una imatge indefinida i la situà al centre del món. Pico creu que l’home al no estar definit es pot definir a ell mateix, ja sigui degenerant en una bestiola, o bé, regenerant-se en un ésser superior, “si segueixes els criteris del teu esperit”, diu. I és que, per exemple, un dels pares del judaisme, sant Henoc, s’eleva; mentre que, per exemple, per als pitagòrics, els criminals són bèsties.

Continua la lectura de La concepció antropològica de Pico della Mirandola

Cinema i filosofia, comparatives

Sempre he trobat la filosofia apassionant i crec que la millor manera d’apropar-la és mitjançant elements audiovisuals. Sempre pots llegir els llibres dels autors, fins i tot els originals si tens prou domini de la llengua en què foren escrits o buscar traduccions fidedignes. Però crec que és molt més didàctic aprendre de la filosofia a través del cinema (també es podria proposar a través de la música, per exemple, d’Also sprach Zarathustra de Richard Strauss, però crec que a ple segle XXI el cinema, les pel·lícules, els vídeos són el mitjà més complet i dels més accessibles, qui més qui menys té VHS, DVD, Blu-ray a casa seva). 

Porto cert temps elaborant llistes i vinculant temàtiques filosòfiques amb pel·lícules

L’elaboració he decidit fer-la a través dels conceptes i autors que s’acostumen a estudiar al batxillerat

El que pretenc és poder ajudar a aquells estudiants que vulguin entendre o aprofundir en l’estudi, i a qualsevulla persona interessada en la filosofia. I a més a més també he afegit temàtiques més afins als meus coneixements de dret i política.

Abans que res, agrair la feina ja feta per Aula de Filosofia, en la seva secció de Cine (Directors; Ciència ficció; Documentals i Cine i psicologia); també a Boulesis amb la creació del seu primer concurs de filosofia i cinema, a Rafael Robles (Cine i filosofia), a Filoètica i al GrupIREF. Gran part d’aquesta recerca no hagués estat possible sense ells.

Continua la lectura de Cinema i filosofia, comparatives