És innegable la qualitat literària de les obres de Plató. Tant poden ser llegides en clau filosòfica, com en clau literària. Una prova d’això és El banquet (El simposi o El convit, depenent de la traducció). No entrarem en detalls per a no explicar el complicat joc narratiu que Aristocles d’Atenes utilitzà, però sí que ens agradaria mostrar quelcom, que sota el nostre punt de vista ha quedat oblidat en aquesta obra.
Sòcrates, el protagonista de l’obra i amic de Plató, de cop hi volta s’atura just abans d’arribar a la casa d’Agató, lloc on se celebrarà el banquet. Així és que Sòcrates mana al seu acompanyant Aristodem que vagi fent, que vagi passant, que ell vindrà després. Quan Aristodem arriba a la casa d’Agató, aquest darrere se sorprèn de què Sòcrates no vingui amb Aristodem, i envia un esclau a buscar a Sòcrates.
[L’esclau diu:] —Aquest Sòcrates pel qual demaneu s’ha quedat plantat al vestíbul de la casa dels veïns i, per bé que el crido, no vol entrar aquí.
[Aristodem diu:] —[…] Ans deixeu-lo estar, car aquest és un dels costums que té: a vegades s’aparta i es queda plantat en qualsevol lloc que es trobi.[1]
La barba no fa el filòsof, 