Tag Archives: fal·làcia formal del conseqüent

La lògica al País de les Meravelles

Alícia al País de les Meravelles de Lewis Carroll és, per a molts, un relat infantil sobre una nena petita que descobreix un paratge curiós i molt fantàstic, ple d’imaginació. De totes maneres, en aquesta entrada no comentaré tant la vessant satírica (que hi és molt present) o literària de l’obra que també és fantàstica (vegi’s l’exemple que el Liró utilitza en el seu argument: ho fa parlant de dormir). Sinó que tractaré, tal i com indica el títol, la lògica que hi ha en els diàlegs d’aquesta novel·leta.

BARRETER: —¿Per què un corb s’assembla a un escriptori?
ALÍCIA: —Em sembla que aquesta la puc endevinar.
LLEBRE DE MARÇ: —¿Vols dir que et penses que pots trobar la resposta adequada?
ALÍCIA: —Exactament.
LLEBRE DE MARÇ: —Doncs, aleshores, hauries de «dir el que penses».
ALÍCIA: — Ja ho faig. Almenys… Almenys «penso el que dic», què vol dir el mateix, no?
BARRETER: —De cap manera. Amb aquest argument podries dir que «veig el que menjo» és el mateix que dir «menjo el que veig».
LLEBRE DE MARÇ: —I igualment podries dir que «m’agrada el que em donen» és el mateix que dir «em donen el que m’agrada».
LIRÓ: —I igualment podries dir que «respiro quan dormo» és el mateix que dir «dormo quan respiro».

Alícia al País de les Meravelles, traducció al català de Salvador Oliva Llinàs, Editorial Empúries

Continua la lectura de La lògica al País de les Meravelles

Anuncis