Tag Archives: filosofia

La filosofia i l’inici de la ciència

Filosofía

Mite i logos

En l’era de les post-veritats resulta especialment rellevant parlar dels primers cercadors de la Veritat. Em refereixo als filòsofs, als savis que indagaven una explicació diferent de la que la tradició els havia atorgat. Així, els filòsofs cercaven un perquè no-mitològic a les explicacions del món. La mitologia havia dota els humans de tranquil·litat perquè els fenòmens naturals eren producte dels capricis dels déus. I el destí els havia condemnat a un món sense sentit. Això es fa palès sobre tot a la tragèdia de Sòfocles Èdip rei, en què Èdip vol evitar el seu destí a tota costa i tot i així l’acaba acomplint.

Pas del mite al logos

Els filòsofs, però, trenquen amb aquesta idea d’explicar el món a través de les llegendes i els mites. Apliquem la lògica o en grec logos. El logos, que en grec fa referència no només a la raó lògica, sinó també a la paraula i al discurs, s’apodera de les explicacions del món. El logos es fa cerca les causes dels efectes. És en aquest moment en què els experts parlen del pas del mite al logos. Un moment en què les explicacions mitològiques o mitificades passen en segon terme i el logos agafa les regnes de les explicacions dels fenòmens.

Què distingeix el mite del logos?

Quina diferència hi ha entre el mite i el logos? Prenguem per exemple la pregunta del per què plou? que em sembla que mostra perfectament de quina manera tant el mite com el logos responen la pregunta. No és que el mite no doni una resposta sinó que el mite dona una resposta que no és vertadera. No és veritat que Zeus fa que plogui. Si hi ha alguna entitat celestial que participi de la pluja aquesta és el sol, que evapora, primerament, la superfície de l’aigua terrestre. De manera que el logos es basa en l’observació dels fenòmens i segueix un mètode, un ordre, per tal de formular nou saber o refusar-ne l’antic.

Continue reading La filosofia i l’inici de la ciència

Anuncis

El “segon naixement” i l’infantament espiritual de Mircea Eliade

El budisme i les filosofies gregues antiques tenen molts elements en comú. La distància que separa, o que es creu que separa, Buda i Sòcrates, és irrisoria (es parla d’aproximadament d’una dècada). Així doncs, tots dos personatge van ser coetanis: L’un a l’Atenes de la filosofia, l’altre al Nepal del bramanisme. Però, què més pot unir aquest dos pensador que han marcat un abans i un després en l’història del pensament?

El “segon naixement” i l’infantament espiritual de Mircea Eliade

[…]

L’escenari iniciàtic, és a dir, la mort a la condició profana seguida del re-naixement al món sagrat, al món dels déus, representa també un paper considerable en les religions evolucionades. Un exemple cèlebre és el del sacrifici indi, la finalitat del qual és obtenir, després de la mort, el cel, l’estada amb els déus o la qualitat de déu (devatma). En altres paraules, hom es forja, pel sacrifici, una condició sobrehumana, un resultat que podem homologar al de les iniciacions arcaiques. Ara bé, qui sacrifica ha d’haver estat prèviament consagrat pels sacerdots, i aquesta consagració (dîkshâ) comporta un simbolisme iniciàtic d’estructura obstètrica; en sentit estricte, la dîkshâ transforma ritualment qui sacrifica en embrió i el fa néixer per segona vegada.

El textos insisteixen detalladament en el sistema d’homologació gràcies al qual el sacrificant experimenta un regressus ad uterum, seguit d’un nou naixement. Vet aquí, per exemple, el que en diu l’Aitarey-Brâhmana (I,3): “Els sacerdots transformen en embrió aquell a qui consagren (dîkshâ). L’aspergeixen amb aigua: l’aigua és la llavor viril […]. El fan entrar en el cobert especial: el cobert especial és la matriu del qui fa la dîkshâ; d’aquesta manera el fan entrar en la matriu que li convé. El cobreixen amb un vestit; el vestit és l’amni […]. Per damunt li posen una pell d’antílop negra; el cori està, efectivament, per damunt de l’amni […]. Té els punys tancats; i efectivament, l’embrió té els punys tancats quan neix. […] Es treu la pell d’antílop per entrar en el bany; és per això que els embrions arriben al món despullats del cori. Conserva el seu vestit per entrar-hi, i és per això que l’infant neix recobert amb l’amni.”

Continue reading El “segon naixement” i l’infantament espiritual de Mircea Eliade

Carta als meus estudiants de filosofia, de Marina Garcés

Hi ha tantes coses a dir i a pensar sobre les actuals transformacions de la universitat, que no sé per on començar. Així que he decidit fer-ho pel més concret i pel més urgent: vosaltres. Vosaltres que seieu davant meu cada dimarts i cada dijous a dos quarts de quatre, mentre la vostra ciutat sembla tranquil·la i fa la migdiada.

Per què veniu? M’ho pregunto cada cop que us veig arribar, un darrere l’altre, i seure silenciosament, sempre al mateix lloc sense que ningú us hagi demanat de fer-ho: ni tornar, ni seure al mateix lloc. El ritual es repeteix cada dia. Entrar a la classe escalonadament, pujar persianes, obrir finestres, enrotllar la pantalla que cobreix la pissarra, i intercanviar dos o tres comentaris fins que jo arranco a parlar. Us explico coses d’Orient, intento posar els prejudicis de la filosofia potes enlaire, obro vies de fuga cap als impensats i us ofereixo camins de retorn que ja no siguin els mateixos, ni nosaltres tampoc. Proposo debats, lectures en grup, seminaris a partir de les vostres recerques. Em seguiu, feu tot el que us dic: escoltar, anotar, comentar les lectures, discutir en els debats. Presentareu un treball el dia que toca. Suposo que d’això es tracta i que això és el que cal fer, assignatura a assignatura, a través de l’horari que dóna ritme a la setmana i forma a la vostra vida d’estudiants. No ha estat sempre així?

Continue reading Carta als meus estudiants de filosofia, de Marina Garcés

El arte de tener razón de Arthur Schopenhauer

Me acuerdo que en clase de filosofía, años ha, en Bachiller tratamos un poco de Schopenhauer, y es que es un autor muy curioso. Junto a Nietzsche es de esos autores que atraen a los universitarios. Y es que sus temas son curiosos: dialéctica, relaciones amorosas, entre otros.

Arthur Schopenhauer creía que buscamos en nuestra pareja los atributos que nos faltan, para de esta forma engendrar un hijo perfecto. De manera que la próxima vez que vayas a la disco a ligar, acuérdate, y selecciona a tu presa por los atributos que no tienes (si eres alto buscarás a una chica bajita, si tienes una nariza aguileña buscarás a un chico con la nariz chata). Y como dicen Els Amics de les Arts: I tot parlant de Schopenhauer vam acabar en un afterhour. De todas formas el tema de este libro es un poco distinto.

  • Título original: Die Kunst, Recht zu bebalten. In 38 Kunstgriffen dargestellt
  • Título traducido: El arte de tener la razón. Expuesto en 38 estratagemas
  • Autor: Arthur Schopenhauer
  • Año de publicación: 2002
  • Lengua original: 1831 (alemán)
  • Traducción: castellano (Jesús Alborés Rey)
  • Editorial: Alianza Editorial
  • Colección: Libro de Bolsillo. Filosofía
  • Páginas: 120
  • ISBN: 978-84-206-7348-6

Lógica, dialéctica y otras artes de la argumentación y del saber

La dialéctica erística es el arte de discutir, y de discutir de tal modo que uno siempre lleve razón, es decir, per fas et nefas.

Aristóteles distingue, pues,
1) La lógica o analítica, como teoría o instrucción para llegar a los silogismos verdaderos, los apodícticos;
2) La dialéctica o instrucción para llegar a los silogismos que se consideran verdaderos, que generalmente pasan por serlo; silogismos que no está demostrado que sean falsos, pero tampoco que sean verdaderos (en sí y por sí), silogismos en los que no es esto lo que importa. ¿Pero qué es esto sino el arte de llevar razón, independientemente de que en el fondo se tenga o no? Se trata, pues, del arte de alcanzar la apariencia de verdad sin que importe el asunto. Por tanto, como se ha dicho al principio, Aristóteles divide realmente los silogismos en lógicos y dialécticos, como ya hemos dicho,
3) Y además en erísticos (Erística),en los que la forma del silogismo es la correcta, pero las propias proposiciones, la materia, no lo son, sino que solo parecen verdaderas y,
4) Finalmente, en sofísticos (Sofistica), en los cuales la forma del silogismo es falsa, aunque parezca correcta. Los tres últimos tipos en realidad forman parte de la dialéctica erística, pues todos ellos tienen como objetivo no la verdad objetiva, sino su apariencia, sin que importe la propia verdad, es decir: tienen como objetivo llevar razón. Por otra parte, el libro sobre los silogismos sofísticos fue editado solo posteriormente: era el último libro de la dialéctica.

—El arte de tener la razón, de Arthur Schopenhauer,
traducción de Jesús Alborés Rey, Alianza Editorial (2003)

Estratagemas

Muy posiblemente se podrían reducir a unas veinte, pero el autor prefirió presentarlas de esta manera, aunque como digo hay muchas de parecidas. De lo que estoy seguro es de que siguiéndolas no perderemos ningún duelo verbal.

Continue reading El arte de tener razón de Arthur Schopenhauer

Leyendo (filosofia) a través del cómic manga

Siempre me han interesan las nuevas formas de aprender. Toda innovación en el proceso epistemológico es bienvenida, y que mejor manera que acercar la filosofía, ese arduo y anacrónico conocimiento, a la juventud mediante los cómics. Desde el año 2007 en Japón se están publicando una serie de mangas que llevan por nombre (まんがで読破, ‘manga de dokuha’, traducido com Leyendo a través del cómic) sobre grandes adaptaciones de novelas de la literatura universal.

No solo hay narrativa en esta colección de mangas literarios también hay adaptaciones sobre ensayos políticos, psicológicos y filosóficos. Y es precisamente de estos ensayos de los que voy a hablar en esta entrada. 

Antes que nada quería presentar a la editorial vasca Herder Editorial, centrada en la publicación de obras filosóficas, que es la que nos presenta estos tres volúmenes. Los títulos ya publicados de esta serie son: El príncipe de Nicolás Maquiavelo, Así habló Zaratustra de Friedrich Nietzsche y La divina comedia de Dante Alighieri.

 

 

 

 

 

 

 

 

La traducción según he podido comprovar en las páginas de la adaptación nietzscheriana se ha hecho directamente del japonés y de la mano de la empresa de traducción (Daruma Serveis Lingüístics, SLde Marc Bernabé, conocidísimo traductor de manga.

Continue reading Leyendo (filosofia) a través del cómic manga