Tag Archives: Franz Kafka

Desig d’esdevenir indi de Franz Kafka

Avui voldríem fer una pregunta ben senzilla: què us evoca aquest poema en prosa, ¿un sentiment alliberador o un sentiment d’angoixa?

Si hom fos realment un indi, sempre apunt, i sobre un cavall galopant, oblic en l’aire, vibraria breument a cada passa sobre la terra tremolosa, fins a deixar els esperons, llavors no hi haurien esperons, fins a llençar les regnes, llavors no hi haurien regnes, i al davant només veuria la terra com un bruguerar segat a ran, ja sense el coll ni el cap del cavall.

Traducció de l’alemany d’Àlex Agustí (2013)

Wunsch, Indianer zu werden, F. Kafka, 1913
Wenn man doch ein Indianer wäre, gleich bereit, und auf dem rennenden Pferde, schief in der Luft, immer wieder kurz erzitterte über dem zitternden Boden, bis man die Sporen ließ, denn es gab keine Sporen, bis man die Zügel wegwarf, denn es gab keine Zügel, und kaum das Land vor sich als glatt gemähte Heide sah, schon ohne Pferdehals und Pferdekopf.

A mi em transmet sensació d’angoixa. I és que en la última part, quan parla de la terra, de què la terra estigui segada com un bruguerar… m’evoco cap a una imatge pertorbadora, sobretot tenint en compte que es tracta d’una cultura que només sega i destrueix el just i necessari per viure, una societat harmònica amb la natura. A més, els colls i els caps dels cavalls, desapareixen, amb tot el que implica que l’aire fregui la seva crin, que l’aire atorgui llibertat. Perquè tothom es fa una imatge del cavall galopant i en moviment, i realment el moviment del cavall es dóna pel moviment dels pèls, sinó hi ha aquest moviment el cavall està estàtic. Em dóna la impressió que al intentar ser l’indi som com un ocell; com un ocell que pensa que seria fantàstic poder volar sense el maleït aire (com el colom de Kant, si volem)… però quan aquest aire desapareix se n’adona que no es pot enlairar, perquè tot necessitem d’aquesta fricció. Fins i tot els humans necessitem de l’angoixa, per seguir el camí de la vida. Per què ¿com sabem que tenim un sentiment alliberador, si abans no em experimentat l’angoixa?

Anuncis

La metamorfosi de Franz Kafka

La vida d’un geni turmentant

Franz Kafka era un individu solitari. Silenciós. Una persona que no se sentia agust en el món. I per això parla dels altres com si ho fes des de la distància. Kavka, en txec vol dir “gralla”, i fa referència a un animal que és misteriós; solitari; sinistre, i aquest fet produïa molta satisfacció per al propi Kafka que s’autoidentificava.

  • Títol original: Die Verwandlung (La transformació)
  • Títol traduït: La metamorfosi
  • Autor: Franz Kafka
  • Any de publicació: 2009
  • Llengua original: alemany (1915)
  • Traducció: català (Jordi Llovet)
  • Editorial: Columna
  • Col·lecció: Les eines [Núm. 65]
  • Pàgines: 152
  • ISBN: 978-84-9267-201-1

Escric aquesta entrada després de llegir l’obra i d’entrendre-la millor gràcies a l’explicació en el cicle de conferències de #ClàssicsModerns al CaixaForum Girona impartit per Laura Borràs, professora de literatura comparada a la Universitat de Barcelona.

Aprofundiment sobre Kafka

En el seu diari personal les paraules que més es repetien eren:

  • suïcidi
  • soledat
  • silencia
  • escriptura = que li és la vida. El seu mitjà de supervivència
Per a Vladimir Nabokov, Kafka és l’escriptor alemany més gran del nostre temps. Diem que la seva obra és una metàfora de la modernitat amb elements com el temps que és cruel, convuls i boig.

Continue reading La metamorfosi de Franz Kafka