Tag Archives: Jaume Cabré

Sou eriçons o guineus?

L’entrada versarà sobre un tema d’un assaig literari força rellevant, L’eriçó i guineu i altres assaigs literaris (Proa, 2000). L’assaig en qüestió és d’Isaiah Berlin, historiador de les idees i politòleg, que tracta un tema que ja havia estat introduït per Arquíloc de Paros, i que també esmenta Erasme de Rotterdam al seu Adagia, la màxima en qüestió fa així:

πόλλ’ οἶδ’ ἀλώπηξ, ἀλλ’ ἐχῖνος ἓν μέγα
Multa novit vulpes, verum echinus unum magnum
La guineu sap moltes coses, però l’eriçó sap una gran cosa

Eriçó
[Hedgehog]
Guineu
 [Fox]
Els qui veuen el món a través d’una lent d’una sola i definida idea Els qui dibuixen una gran varietat d’experiències i pels quals el món no pot ser reduït a una sola idea
Plató Heròdot
Lucreci Aristòtil
Dante Alighieri Desideri Erasme de Rotterdam
Blaise Pascal William Shakespeare
Georg Wilhelm Friedrich Hegel Michel de Montaigne
Fiódor Mikhàilovitx Dostoievski Molière
Friedrich Wilhelm Nietzsche Johann Wolfgang von Goethe
Henrik Johan Ibsen Alexandr Serguèievitx Puixkin
Marcel Proust Honoré de Balzac
Jaume Cabré James Joyce

Continua la lectura de Sou eriçons o guineus?

Anuncis

La matèria de l’esperit de Jaume Cabré

Després de Jo confesso, he decidit llegir aquest assaig literari que presenta Cabré i alhora enceto secció Literatura > Assaigs. El títol és molt suggerent: la matèria de l’esperit… i jo crec que la matèria de l’esperit no és res més que allò del que està format el nostre intel·lecte. 

  • Títol original: La matèria de l’esperit
  • Autor: Jaume Cabré
  • Any de publicació: 2005
  • Llengua original: català
  • Editorial: Proa
  • Col·lecció: La Mirada [Núm. 1]
  • Pàgines: 184
  • ISBN: 978-84-8437-827-3

Al principi només hi havia la paraula

Jaume Cabré ens explica les seves vivències a través d’una assignatura que feia a l’escola on t’explicaven passatges bíblics i no dubta que la Bíblia no sigui uns dels textos literaris més importants fins ara.

El traductor i l’intèrpret

Aquestes anècdotes serveixen per introduir a través d’una paràbola sobre el rei de Babilònia la importància del traductor (i/o l’intèrpret). Diuen els italians traduttore traidore, i per això ell defensa que llegir una obra traduïda no és com rebre un petó, però que s’assimilaria més a que uns llavis ens fessin un petó, però amb una tel·la de pel mig. Evidentment la sensació no és la mateixa, diríem que és un rastre més difús però igual de tendre i bonic que un petó sense barreres.

Continua la lectura de La matèria de l’esperit de Jaume Cabré

Jo confesso de Jaume Cabré

Jaume Cabré és un autor que ven més fora de l’Estat, que dins. I és que les xifres de vendes de la seva anterior novel·la parlen per si soles: 500.000 exemplars venuts a Alemanya. Jo confesso, però, va arrencar molt bé i és que en els dotze primers dies de la seva publicació va vendre un total de 12.000 exemplars.

  • Títol original: Jo confesso
  • Autor: Jaume Cabré
  • Any de publicació: 2011
  • Llengua original: català
  • Editorial: Proa
  • Col·lecció: A tot vent [Núm. 559]
  • Pàgines: 1008
  • ISBN: 978-84-7588-253-6
  • Premi de la Crítica de narrativa catalana 2012
  • Premi Crítica Serra d’Or 2012
  • 9a edició del Premi de narrativa Maria Àngels Anglada
  • Premi Crexells 2012

Crec que és important destacar que he escrit aquesta entrada mentre llegia el llibre, perquè és una obra plena de matisos que he volgut captar i si l’hagués escrit un cop hagués finalitzat el llibre provablement m’hagués deixat moltes coses per tractar. Ja ho dic ara és la novel·la catalana imprescindible d’aquest any segur, i qui sap si de la dècada (hi ha qui la considera la millor novel·la mai escrita en català). El que si que tinc clar és la seva ferma candidatura al Premi Crexells 2012 (que se sabrà si l’he guanyat aquest proper 15 de juny de 2012) i ara guanyadora del premi esmentat.

Booktràiler, en comptes de l’argument

Una novel·la de novel·les

Parlar de la història de Jo confesso, és gairebé com fer un resum de la història d’Europa (i d’altres indrets de l’Àfrica). I és que la trama principal ens parla de la família Ardèvol. Sobretot de l’Adrià, que n’és protagonista i narrador (a estones). Però també ens parla de la Inquisició a Girona, de com es va fabricar el violí Vial (i és que el violí de la família Ardèvol té nom propi), de la història del seu pare quan estudiava a Roma, i del franquisme i del nazisme. Així com de les guerres europees del segle XX. És per això que se la qualifica de novel·la de novel·les,  o de història de històries.

Perquè us feu una idea dels personatges que arriben a figurar a l’obra la secció Dramatis personae, de cinc pàgines d’extensió a enumerar-los i descriure’l en una línia.

Continua la lectura de Jo confesso de Jaume Cabré