Tag Archives: La Belle Noiseuse

L’obra mestra desconeguda de Honoré de Balzac

Un crític d’art i un artista alhora

Honoré de Balzac, escriptor i crític d’art entre d’altres professions ens apropa la teoria de l’art en forma de novel·la breu.

En aquesta novel·la no es parla solament d’art, sinó de l’obra mestra. I és aquesta perfecció la que interessa a l’autor. Trobem altres treballs seus en que es destaca algun tipus de recerca cap d’allò perfecte, exemples en serien: La recerca de l’absolut (la perfecció en l’alquimia) i Massimilla doni i Gambara (la perfecció en la música).

  • Títol original: Le chef-d’oeuvre inconnu
  • Títol traduït: L’obra mestra desconeguda
  • Autor: Honoré de Balzac
  • Any de publicació: 1997
  • Llengua original: francès (1831)
  • Traducció: català (Manel Ollé)
  • Editorial: Quaderns Crema
  • Col·lecció: Mínima Minor, 73
  • Pàgines: 80
  • ISBN: 978-84-7727-174-1

Escric aquesta entrada després de llegir l’obra i d’entrendre-la millor gràcies a l’explicació en el cicle de conferències de #ClàssicsModerns al CaixaForum Girona impartit per Laura Borràs, professora de literatura comparada a la Universitat de Barcelona.

Amb la lectura de l’obra se’ns plantegen serioses preguntes…

Quan s’acaba un quadre?

Quan defineix, l’última pinzellada  l’obra? I quan s’acaba, aquest quadre, l’abandonem o ens abandona? Per a Miquel Àngel l’obra l’ha creat Déu i l’artista només és un destriador, és qui separa el marbre de l’obra. És l’encarregat d’alliberar la figura del marbre. És una visió molt humil envers al creador. L’artista seria un recreador.

Continuant amb la pregunta de “quan s’acaba un quadre?” si ens fixem en la sèrie Esclaus o Captius (1530-34) que es troba a la Galeria de l’Acadèmia (Florència) la pròpia creativitat es projecta d’una manera inacabada. Són les escultures que intenten alliberar-se del marbre.

Continue reading L’obra mestra desconeguda de Honoré de Balzac

Anuncis