Tag Archives: Laura Borràs

Confusió dels sentiments i altres narracions de Stefan Zweig

Aquesta és la primera novel·la que llegeixo de l’aclamat autor austríac Stefan Zweig. Ja ho deia Laura Borràs que els clàssics en són molt de moderns. I és que aquesta obra tracta d’una manera fantàstica la introspecció i les relacions socials.

  • Títol original: Verwirrung der Gefühle und andere Erzählungen
  • Títol traduït: Confusió de sentiments i altres narracions (Secret palpitant i Col·lecció invisible)
  • Autor: Stefan Zweig
  • Any de publicació: 1989
  • Llengua original: alemany (1926)
  • Traducció: català (Carme Gala)
  • Editorial: La Llar del Llibre
  • Col·lecció: Nova Terra, 106
  • Pàgines: 196
  • ISBN: 84-7279-411-3

ARGUMENT: Roland, un vell professor, recorda els seus inicis i el seu interès per a la literatura anglesa. En aquest viatge se’n recordarà del seu professor a una petita universitat de poble. 

Vaig iniciar la seva lectura perquè vaig trobar el llibret per casa. I recordava que el llibre figurava a una llista de rànquings que havia elaborat el diari francès Le Monde dels cent llibres més destacats del segle XX, on (després de consultar-ho altra cop) vaig veure que ocupava la trenta-setena posició.

Continua la lectura de Confusió dels sentiments i altres narracions de Stefan Zweig

Anuncis

La metamorfosi de Franz Kafka

La vida d’un geni turmentant

Franz Kafka era un individu solitari. Silenciós. Una persona que no se sentia agust en el món. I per això parla dels altres com si ho fes des de la distància. Kavka, en txec vol dir “gralla”, i fa referència a un animal que és misteriós; solitari; sinistre, i aquest fet produïa molta satisfacció per al propi Kafka que s’autoidentificava.

  • Títol original: Die Verwandlung (La transformació)
  • Títol traduït: La metamorfosi
  • Autor: Franz Kafka
  • Any de publicació: 2009
  • Llengua original: alemany (1915)
  • Traducció: català (Jordi Llovet)
  • Editorial: Columna
  • Col·lecció: Les eines [Núm. 65]
  • Pàgines: 152
  • ISBN: 978-84-9267-201-1

Escric aquesta entrada després de llegir l’obra i d’entrendre-la millor gràcies a l’explicació en el cicle de conferències de #ClàssicsModerns al CaixaForum Girona impartit per Laura Borràs, professora de literatura comparada a la Universitat de Barcelona.

Aprofundiment sobre Kafka

En el seu diari personal les paraules que més es repetien eren:

  • suïcidi
  • soledat
  • silencia
  • escriptura = que li és la vida. El seu mitjà de supervivència
Per a Vladimir Nabokov, Kafka és l’escriptor alemany més gran del nostre temps. Diem que la seva obra és una metàfora de la modernitat amb elements com el temps que és cruel, convuls i boig.

Continua la lectura de La metamorfosi de Franz Kafka

Dublinesos de James Joyce

Relats costumistes de Dublin

Quinze relats sobre la Irlanda de principis del segle XX. Una radiografia moral de la societat irlandesa, abans de la consagració com a nació. Abans de parlar de Els morts, que és el millor i més extens relat d’aquesta compilació de contes, tractaré una mica les temàtiques dels altres relats catorze i també la del quinzè.

  • Títol original: Dubliners
  • Títol traduït: Dublinesos
  • Autor: James Joyce
  • Any de publicació: 2006
  • Llengua original: anglès (1914)
  • Traducció: català (Joaquim Mallafrè)
  • Editorial: Proa
  • Col·lecció: Proa Butxaca [Núm. 65]
  • Pàgines: 272
  • ISBN: 978-84-8437-887-7

Escric aquesta entrada després de llegir l’obra i d’entrendre-la millor gràcies a l’explicació en el cicle de conferències de #ClàssicsModerns al CaixaForum Girona impartit per Laura Borràs, professora de literatura comparada a la Universitat de Barcelona.

A més a més, també he posat especial atenció a l’article Dublinesos, de l’estrany quotidià, escrit per Joaquim Mallafrè, el traductor de James Joyce en llengua catalana.

Els temes que tracten els relats són molt diversos i alhora comuns:

  • El naixement del nacionalisme irlandès
  • L’educació mitjançant la violència
  • Les relacions socials a la Irlanda de principis de segle
  • Els estaments socials
  • Els catòlics i els protestants
  • La pèrdua de les persones estimades
  • La por a perdre
  • Els desconcertaments i les torbacions dels homes front a les dones

I ara faré una breu explicació dels catorze relats (són quinze totals, però deixo de banda Els morts, que té un anàlisi exhaustiu) que formen aquest llibre de contes.

Continua la lectura de Dublinesos de James Joyce

L’obra mestra desconeguda de Honoré de Balzac

Un crític d’art i un artista alhora

Honoré de Balzac, escriptor i crític d’art entre d’altres professions ens apropa la teoria de l’art en forma de novel·la breu.

En aquesta novel·la no es parla solament d’art, sinó de l’obra mestra. I és aquesta perfecció la que interessa a l’autor. Trobem altres treballs seus en que es destaca algun tipus de recerca cap d’allò perfecte, exemples en serien: La recerca de l’absolut (la perfecció en l’alquimia) i Massimilla doni i Gambara (la perfecció en la música).

  • Títol original: Le chef-d’oeuvre inconnu
  • Títol traduït: L’obra mestra desconeguda
  • Autor: Honoré de Balzac
  • Any de publicació: 1997
  • Llengua original: francès (1831)
  • Traducció: català (Manel Ollé)
  • Editorial: Quaderns Crema
  • Col·lecció: Mínima Minor, 73
  • Pàgines: 80
  • ISBN: 978-84-7727-174-1

Escric aquesta entrada després de llegir l’obra i d’entrendre-la millor gràcies a l’explicació en el cicle de conferències de #ClàssicsModerns al CaixaForum Girona impartit per Laura Borràs, professora de literatura comparada a la Universitat de Barcelona.

Amb la lectura de l’obra se’ns plantegen serioses preguntes…

Quan s’acaba un quadre?

Quan defineix, l’última pinzellada  l’obra? I quan s’acaba, aquest quadre, l’abandonem o ens abandona? Per a Miquel Àngel l’obra l’ha creat Déu i l’artista només és un destriador, és qui separa el marbre de l’obra. És l’encarregat d’alliberar la figura del marbre. És una visió molt humil envers al creador. L’artista seria un recreador.

Continuant amb la pregunta de “quan s’acaba un quadre?” si ens fixem en la sèrie Esclaus o Captius (1530-34) que es troba a la Galeria de l’Acadèmia (Florència) la pròpia creativitat es projecta d’una manera inacabada. Són les escultures que intenten alliberar-se del marbre.

Continua la lectura de L’obra mestra desconeguda de Honoré de Balzac

Èdip rei de Sòfocles

Èdip rei de Sòfocles és un clàssic de la literatura occidental. I és un clàssic perquè representa un llibre de primera classe. Se’l defineix com una tragèdia del coneixement. Qui més qui menys ja sap alguna cosa sobre Èdip, ens sona la teoria de Freud sobre el complex d’Èdip.

  • Títol original: Οἰδίπους Τύραννος
  • Títol traduït: Èdip rei
  • Autor: Sòfocles
  • Any de publicació: 2000
  • Llengua original: grec antic (430 aC)
  • Traducció: català (Joan Castellanos Vila)
  • Editorial: La Magrana
  • Col·lecció: Butxaca
  • Pàgines: 112
  • ISBN: 978-84-7410-913-9

Escric aquesta entrada després de llegir l’obra i d’entrendre-la millor gràcies a l’explicació en el cicle de conferències de #ClàssicsModerns al CaixaForum Girona impartit per Laura Borràs, professora de literatura comparada a la Universitat de Barcelona.

El treatre s’inicia in media res (en mig de la història)

La història d’Èdip rei s’inicia després de que aquest arribi a Tebes i aconsegueixi respondre la pregunta de l’Esfinx (ésser que assetjava la ciutat). L’Esfinx (meitat lleó, meitat humà) pregunta a Èdip, príncep de Corint, “quin animal camina amb quatre potes al matí; amb dues, al migdia, i amb tres, al vespre?“. Èdip va respondre: “L’home, al matí, és a dir, quan es un nadó, camina de quatre grapes. Al migdia, a la meitat de la seva vida, camina sobre dues cames. Finalment, al vespre, quan es gran, camina amb un bastó”. L’Esfinx es va esfumar i va accedir a Tebes on el van nomenar rei per la seva astúcia i es va casar amb la vidua reina Iocasta. Fins aquí la història és molt maca, però hem de saber que Èdip fugia del seu destí des de Corint perquè l’oracle li havia dit que mataria al seu pare i es casaria amb la seva mare.

Continua la lectura de Èdip rei de Sòfocles