L’economia de les idees, de John Perry Barlow

Un marc per a les patents i els copyrights en l’era digital. (Tot el que coneixes sobre la propietat intel·lectual és mentida).

Si la natura ha fet qualsevol cosa menys susceptible que totes les altres de propietat exclusiva, aquesta és l’acció del poder de pensament dita una idea, que un individu pot posseir, per si sol, tant com vulgui; però en el moment que es divulgada, és forçada a ser posseïda per tothom, i el receptor no en pot disposar. També el seu peculiar caràcter consisteix en què ningú la posseeix menys, perquè qualsevol altre la posseeix en la seva integritat. El qui rep una idea de mi, ell mateix rep instruccions de no reduir-me-la; com qui encén una espelma a la mina, rep llum sense enfosquir-se. Aquestes idees s’haurien d’evocar lliurement d’un a altre a tot arreu del globus, per la moral i la mútua instrucció de l’home, i la millora de la seva condició, sembla haver estat peculiarment i benèvolament dissenyada per la naturalesa, quan ella les va fer, com el foc, expansives per tot l’espai, sense minvar la seva densitat en cap punt, i com l’aire en el què respirem, ens movem, i realitzem els nostres comportaments físics, incapaços de confinar-nos o excloure’ns apropiadament. Llavors, els invents no poden, per natura, estar subjectes a la propietat.

—Thomas Jefferson.