Tag Archives: llibertat

Ressenya de Sobre la llibertat de J.S. Mill

9788493858773Fitxa tècnica

  • Autor: John Stuart Mill
  • Títol: Sobre la llibertat (1859)
  • Ciutat: Girona
  • Editorial: Edicions de la ela geminada
  • Col·lecció: Quadrívium
  • Número de la col·lecció: 6
  • Any de publicació: 2012
  • Nombre de pàgines: 187 p.

Contextualització de l’autor i el text

John Stuart Mill (Londres, 1806 – Avinyó, 1873). Probablement Mill és l’autor liberal més influent de la història. Va destacar com a economista, però alhora se’l considera un filòsof brillant. A l’edat de cinc anys ja estava instruït en el llatí i el grec antic, i als nou posseïa un enorme nivell de matemàtiques; va ser un experiment educatiu del seu pare, James Mill, que el va convertir en tot un erudit, a canvi, però, va desenvolupar greus problemes de personalitat. Cal destacar que no es va casar fins després de vint-i-un anys d’amistat amb Harriet Taylor, a qui considerà una gran intel·lectual i a qui dedica l’obra que tractarem.

La formulació de les seves teories arriba en un moment de màxima importància a l’Anglaterra del s. XIX. Ens trobem en l’Era Victoriana, que està acompanyada de la Revolució Industrial. En aquest moment de la història es planteja un tema molt interessant i alhora controvertit: Els salaris dels nens i les dones són ínfims, i aquests dos col·lectius tenen poca o cap llibertat, per això el plantejament de la llibertat individual de Mill és molt trencador. També resulta curiós que una dècada abans de la publicació de Sobre la llibertat, aparegués la primera edició del Manifest comunista d’Engels i de Marx. És una època, doncs, en què la mà invisible de Smith i el fantasma del marxisme assolaran les contrades d’una Europa en transició i canvis, on ja s’ha aniquila definitivament l’Ancien Régime. És, per tant, un moment de formulació i expansió de dues teories irreconciliables, totes dues sobre la concepció del paper que ha de jugar l’Estat.

Continue reading Ressenya de Sobre la llibertat de J.S. Mill

Anuncis

Desig d’esdevenir indi de Franz Kafka

Avui voldríem fer una pregunta ben senzilla: què us evoca aquest poema en prosa, ¿un sentiment alliberador o un sentiment d’angoixa?

Si hom fos realment un indi, sempre apunt, i sobre un cavall galopant, oblic en l’aire, vibraria breument a cada passa sobre la terra tremolosa, fins a deixar els esperons, llavors no hi haurien esperons, fins a llençar les regnes, llavors no hi haurien regnes, i al davant només veuria la terra com un bruguerar segat a ran, ja sense el coll ni el cap del cavall.

Traducció de l’alemany d’Àlex Agustí (2013)

Wunsch, Indianer zu werden, F. Kafka, 1913
Wenn man doch ein Indianer wäre, gleich bereit, und auf dem rennenden Pferde, schief in der Luft, immer wieder kurz erzitterte über dem zitternden Boden, bis man die Sporen ließ, denn es gab keine Sporen, bis man die Zügel wegwarf, denn es gab keine Zügel, und kaum das Land vor sich als glatt gemähte Heide sah, schon ohne Pferdehals und Pferdekopf.

A mi em transmet sensació d’angoixa. I és que en la última part, quan parla de la terra, de què la terra estigui segada com un bruguerar… m’evoco cap a una imatge pertorbadora, sobretot tenint en compte que es tracta d’una cultura que només sega i destrueix el just i necessari per viure, una societat harmònica amb la natura. A més, els colls i els caps dels cavalls, desapareixen, amb tot el que implica que l’aire fregui la seva crin, que l’aire atorgui llibertat. Perquè tothom es fa una imatge del cavall galopant i en moviment, i realment el moviment del cavall es dóna pel moviment dels pèls, sinó hi ha aquest moviment el cavall està estàtic. Em dóna la impressió que al intentar ser l’indi som com un ocell; com un ocell que pensa que seria fantàstic poder volar sense el maleït aire (com el colom de Kant, si volem)… però quan aquest aire desapareix se n’adona que no es pot enlairar, perquè tot necessitem d’aquesta fricció. Fins i tot els humans necessitem de l’angoixa, per seguir el camí de la vida. Per què ¿com sabem que tenim un sentiment alliberador, si abans no em experimentat l’angoixa?

Cinema i filosofia, comparatives

Sempre he trobat la filosofia apassionant i crec que la millor manera d’apropar-la és mitjançant elements audiovisuals. Sempre pots llegir els llibres dels autors, fins i tot els originals si tens prou domini de la llengua en què foren escrits o buscar traduccions fidedignes. Però crec que és molt més didàctic aprendre de la filosofia a través del cinema (també es podria proposar a través de la música, per exemple, d’Also sprach Zarathustra de Richard Strauss, però crec que a ple segle XXI el cinema, les pel·lícules, els vídeos són el mitjà més complet i dels més accessibles, qui més qui menys té VHS, DVD, Blu-ray a casa seva). 

Porto cert temps elaborant llistes i vinculant temàtiques filosòfiques amb pel·lícules

L’elaboració he decidit fer-la a través dels conceptes i autors que s’acostumen a estudiar al batxillerat

El que pretenc és poder ajudar a aquells estudiants que vulguin entendre o aprofundir en l’estudi, i a qualsevulla persona interessada en la filosofia. I a més a més també he afegit temàtiques més afins als meus coneixements de dret i política.

Abans que res, agrair la feina ja feta per Aula de Filosofia, en la seva secció de Cine (Directors; Ciència ficció; Documentals i Cine i psicologia); també a Boulesis amb la creació del seu primer concurs de filosofia i cinema, a Rafael Robles (Cine i filosofia), a Filoètica i al GrupIREF. Gran part d’aquesta recerca no hagués estat possible sense ells.

Continue reading Cinema i filosofia, comparatives