Tag Archives: Marina Garcés

Les 10 regles dels estudiants de filosofia

En la carta de la professora Marina Garcés se’ns presentaven les regles que Sor (o sister) Corita, va penjar a l’Escola d’Art de l’Immaculate Heart College.

De manera que jo també vull escriure les meves regles, així com aquesta monja als seixanta va crear una sèrie de regles per a l’Escola d’Art de l’Immaculate Heart College. I ho faré per als estudiants de filosofia de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, tot i que moltes d’aquestes normes són extrapolable a altres estudis, o si es vol a la vida mateixa. Cal considerar que, ben bé, no en diria normes o regles, sinó més aviat una espècie de principis (però ni molt menys màximes) que a mi m’ajuden a guiar la meva vida i que marquen com entenc la filosofia. De totes maneres, deixo oberta la porta a aquell qui vulgui plantejar-ne d’altres…

REGLA 1: Recorda que les classes comencen quan acaben.
REGLA 2: Tingues present que només hi ha filosofia abans i després de les classes.
REGLA 3: Fes (i fes-te) preguntes.
REGLA 4: Sigues modest com la filosofia.[1]
REGLA 5: Riu.
REGLA 6: Camina.
REGLA 7: Rellegeix.
REGLA 8: Reaprèn a contemplar.
REGLA 9: Sigues conscient…[2]
REGLA 10: 世界を理解するために言語を学ぶ。[3]

I tu, t’animes a proposar unes normes pels estudiants, o pel teu col·lectiu concret d’estudiants?

Anuncis

Carta als meus estudiants de filosofia, de Marina Garcés

Hi ha tantes coses a dir i a pensar sobre les actuals transformacions de la universitat, que no sé per on començar. Així que he decidit fer-ho pel més concret i pel més urgent: vosaltres. Vosaltres que seieu davant meu cada dimarts i cada dijous a dos quarts de quatre, mentre la vostra ciutat sembla tranquil·la i fa la migdiada.

Per què veniu? M’ho pregunto cada cop que us veig arribar, un darrere l’altre, i seure silenciosament, sempre al mateix lloc sense que ningú us hagi demanat de fer-ho: ni tornar, ni seure al mateix lloc. El ritual es repeteix cada dia. Entrar a la classe escalonadament, pujar persianes, obrir finestres, enrotllar la pantalla que cobreix la pissarra, i intercanviar dos o tres comentaris fins que jo arranco a parlar. Us explico coses d’Orient, intento posar els prejudicis de la filosofia potes enlaire, obro vies de fuga cap als impensats i us ofereixo camins de retorn que ja no siguin els mateixos, ni nosaltres tampoc. Proposo debats, lectures en grup, seminaris a partir de les vostres recerques. Em seguiu, feu tot el que us dic: escoltar, anotar, comentar les lectures, discutir en els debats. Presentareu un treball el dia que toca. Suposo que d’això es tracta i que això és el que cal fer, assignatura a assignatura, a través de l’horari que dóna ritme a la setmana i forma a la vostra vida d’estudiants. No ha estat sempre així?

Continua la lectura de Carta als meus estudiants de filosofia, de Marina Garcés