L’entrada versarà sobre un tema d’un assaig literari força rellevant, L’eriçó i guineu i altres assaigs literaris (Proa, 2000). L’assaig en qüestió és d’Isaiah Berlin, historiador de les idees i politòleg, que tracta un tema que ja havia estat introduït per Arquíloc de Paros, i que també esmenta Erasme de Rotterdam al seu Adagia, la màxima en qüestió fa així:
πόλλ’ οἶδ’ ἀλώπηξ, ἀλλ’ ἐχῖνος ἓν μέγα
Multa novit vulpes, verum echinus unum magnum
La guineu sap moltes coses, però l’eriçó sap una gran cosa
| Eriçó [Hedgehog] |
Guineu [Fox] |
| Els qui veuen el món a través d’una lent d’una sola i definida idea | Els qui dibuixen una gran varietat d’experiències i pels quals el món no pot ser reduït a una sola idea |
| Plató | Heròdot |
| Lucreci | Aristòtil |
| Dante Alighieri | Desideri Erasme de Rotterdam |
| Blaise Pascal | William Shakespeare |
| Georg Wilhelm Friedrich Hegel | Michel de Montaigne |
| Fiódor Mikhàilovitx Dostoievski | Molière |
| Friedrich Wilhelm Nietzsche | Johann Wolfgang von Goethe |
| Henrik Johan Ibsen | Alexandr Serguèievitx Puixkin |
| Marcel Proust | Honoré de Balzac |
| Jaume Cabré | James Joyce |
La barba no fa el filòsof, 