Tag Archives: Narcís Comadira

«No hi ha poema superior al Càntic dels Càntics»

Publicat a “LA CONTRA” de la Vanguardia, 03/06/2013

Joan Ferrer, filòleg semític, hebraista i biblista

Tinc 53 anys. Vaig néixer a Calella i visc a Pineda. Sóc doctor en Filologia Semítica i degà de la facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Estic casat i tinc tres fills, l’Anna (27), en Joan (25) i en Pau (23). Sóc d’esquerres. Sóc cristià i un seguidor apassionat de Jesús.

Fruits saborosos

Arriba amb barret, com un Indiana Jones dels textos bíblics hebreus. Va ajudar a Joan Coromines a culminar el seu Onomasticon Cataloniae, i ara s’ha unit al poeta Narcís Comadira per regalar-nos l’última, més fidel i més reeixida versió al català del Càntic dels Càntics de Salomó (Fragmenta), en hebreu Xi ha-Xirim (“el millor dels poemes”), un dels llibres sapiencials de l’Antic Testament, generat per la tradició jueva i assumit per la Bíblia cristiana. No sabem res de l’autor d’aquest poema que canta la glòria dels cossos (“Que el meu amor penetri al seu jardí i en mengi els fruits saborosos”), un dels poemes més sublims i sensuals de tots els temps.

Foto: Àlex Garcia

Continue reading «No hi ha poema superior al Càntic dels Càntics»

Anuncis

Les tres germanes, de Anton P. Txèkhov

Les tres germanes és un clàssic de l’escriptor rus Anton Txèkhov. La traducció d’aquesta edició va ser feta per encàrrec a Narcís Comadira (l’edició anterior era de Joan Oliver).

  • Títol original: Три сeстры
  • Títol traduït: Les tres germanes
  • Autor: Anton P. Txèkhov
  • Any de publicació: 2005
  • Llengua original: rus (1900)
  • Traducció: català
    (Narcís Comadira i Selma Ancira)
  • Editorial: Proa
  • Col·lecció: PROA-TNC [Núm. 1]
  • Pàgines: 144
  • ISBN: 978-84-8437-724-5

ARGUMENT: Olga, Maixa i Irina són tres germanes de la família Prózorov que viuen en una ciutat d’uns cent-mil habitants a la part més oriental de Rússia. Van deixar Moscou pel seu pare, un militar de carrera, que fa un any que va morir. Totes tres senten una gran fascinació per la capital de la gran mare Rússia i esperen amb moltes ànsies el retorn de la seva felicitat migrant cap allà.

Hi ha històries de desamor: Verxinin, el tinent coronel, s’enamora de Maixa i aquesta té els mateixos sentiments, però tots dos tenen parella, i ell ha de seguir a les tropes de l’exèrcit. Maixa està casada amb Kulyguin, professor d’institut. També tracta l’amor la relació entre Irina i Tusenbach, el baró i tinent. Tusenbach s’estima a la germana Prózorov, però aquest li deixa molt clar que s’hi casarà però que no l’estima, que de fet no ha estimat mai.

 La història està fragmentada en quatre actes:

  • Acte I: S’inicia el cinc de maig, el dia del teu sant, Irina. Ha passat just un any des de la mort del pare.
  • Acte II: És el vespre del mateix dia, just després de que finalitzi la festa.
  • Acte III: Hi ha un incendi de matinada a la ciutat on viu la família Prózorov
  • Acte IV: Els militars han d’abandonar aquell indret. Irina vol marxar amb Tusenbach, un baró i tinent. I Maixa ha abandonat la idea de tornar a Moscoú, és la director de l’escola.

Com a curiositat és que es parla de alguns personatges que mai surten a escena, com és el cas dels fills del matrimoni entre Andrei, un dels germans Prótozov, i Nataixa, la seva dona, o quan s’esmenta que Protopov ve a buscar a Nataixa amb trineu.

Continue reading Les tres germanes, de Anton P. Txèkhov

Com traduir Txèkhov, sense saber rus

Narcís Comadira (Girona, 1942), el traductor al català

“Com he traduït Txèkhov, sense saber rus”, així comença la nota de la traducció de Narcís Comadira d’una famosa obra teatral de l’escriptor rus. Ell ho té molt clar. L’escriptor català sense tenir ni idea de rus va traduir Les tres germanes, una obra teatral de Anton P. Txèkhov. El secret, si és que n’hi ha, estudiar algunes de les traducciones ja fetes de l’obra i comparar-les:

  • traducció feta del francès de Joan Oliver
  • traducció italiana
  • traducció espanyola
  • traducció anglesa de David Mamet

Explica el poeta gironí que creia que se’n podria sortir (de fet si ha escrit aquesta nota a l’inici del llibre serà perquè ho ha aconseguit). El motiu, de creure en el seu èxit, era que hi havia dos antecedents de traduccions de Txèkhov amb total desconeixement de la llengua russa: Per part de Feliu Formosa, que havia traduït L’oncle Vània, una altra obra del dramaturg rus. I també la traducció de David Mamet, traductor de la versió anglesa, de Les tres germanes.

Va llegir les traduccions en francès i italià, per recordar bé l’obra i buscar un to, que, per exemple, en la versió anglesa era massa ràpid. Sobre el llenguatge, va intenta recrear els diàlegs amb “el català que ara es parla” però amb uns matissos molt més rics i sense calcs de l’espanyol.

Continue reading Com traduir Txèkhov, sense saber rus