Tag Archives: perfecció

De l’estètica de la brossa i l’amor

#12 Can (The Waste Management Series) by Vicent Skoglund

Necessitem alienar-nos més del nostre món de vida, de la nostra, per així dir-ho, naturalesa espontània. Hem d’esdevenir més artificials. Hem de desenvolupar, crec, un materialisme abstracte molt més terrorífic, una espècie d’univers matemàtic on no hi hagi res. Només fórmules, formes tècniques, etc. I la complicació serà trobar la poesia, l’espiritualitat, en aquesta dimensió… recrear —si no la bellesa— aleshores la dimensió estètica en coses, en això, en les mateixes escombraries. Aquest és el veritable amor del món. Perquè, què és l’amor? L’amor no és idealització. Tot amant veritable sap que si realment estimes una dona o a un home, no l’idealitzes. Amor significa que acceptes una persona amb tots els seus defectes, estupideses, trets fastigosos. I tanmateix, la persona està feta per a tu. Tota vida que fa que viure la vida valgui la pena. Només veus perfecció en la imperfecció mateixa. I així és com hem d’aprendre a estimar el món.

Slavoj Zizek

Traducció de l’anglès d’Àlex Agustí Polis (2013).

Dins d'Astra Taylor (editor). Examined Life: Excursions with Contemporary Thinkers. New York: The New Press, 2009. 166.
Anuncis

L’obra mestra desconeguda de Honoré de Balzac

Un crític d’art i un artista alhora

Honoré de Balzac, escriptor i crític d’art entre d’altres professions ens apropa la teoria de l’art en forma de novel·la breu.

En aquesta novel·la no es parla solament d’art, sinó de l’obra mestra. I és aquesta perfecció la que interessa a l’autor. Trobem altres treballs seus en que es destaca algun tipus de recerca cap d’allò perfecte, exemples en serien: La recerca de l’absolut (la perfecció en l’alquimia) i Massimilla doni i Gambara (la perfecció en la música).

  • Títol original: Le chef-d’oeuvre inconnu
  • Títol traduït: L’obra mestra desconeguda
  • Autor: Honoré de Balzac
  • Any de publicació: 1997
  • Llengua original: francès (1831)
  • Traducció: català (Manel Ollé)
  • Editorial: Quaderns Crema
  • Col·lecció: Mínima Minor, 73
  • Pàgines: 80
  • ISBN: 978-84-7727-174-1

Escric aquesta entrada després de llegir l’obra i d’entrendre-la millor gràcies a l’explicació en el cicle de conferències de #ClàssicsModerns al CaixaForum Girona impartit per Laura Borràs, professora de literatura comparada a la Universitat de Barcelona.

Amb la lectura de l’obra se’ns plantegen serioses preguntes…

Quan s’acaba un quadre?

Quan defineix, l’última pinzellada  l’obra? I quan s’acaba, aquest quadre, l’abandonem o ens abandona? Per a Miquel Àngel l’obra l’ha creat Déu i l’artista només és un destriador, és qui separa el marbre de l’obra. És l’encarregat d’alliberar la figura del marbre. És una visió molt humil envers al creador. L’artista seria un recreador.

Continuant amb la pregunta de “quan s’acaba un quadre?” si ens fixem en la sèrie Esclaus o Captius (1530-34) que es troba a la Galeria de l’Acadèmia (Florència) la pròpia creativitat es projecta d’una manera inacabada. Són les escultures que intenten alliberar-se del marbre.

Continue reading L’obra mestra desconeguda de Honoré de Balzac