Tag Archives: #Reptedels100llibres

Es poden llegir 100 llibres en un any?

Suposo que el màxim interès d’aquesta entrada serà si realment he complert el repte del 100 llibres. La realitat és que per a mi sí que he complert el meu objectiu, que bàsicament era llegir, però molt més important poder reflexionar amb allò llegir. Que fes ressenyes o comentaris dels llibres era per recordar aquelles coses que m’havien interessat, interessat, que no vol dir agradat, eh!

Finalment he llegit 88 meravelles, algunes millors que d’altres, però és clar que tot el que he llegit m’ha aportat alguna cosa, fins i tot aquelles obres que no m’han agradat m’ha ensenyat quelcom. Una experiència molt recomanable: Llegir i pensar. A més també he après el valor de la lectura, i que no m’haig d’obsessionar per aquests aspectes, i que encara que sigui un bibliòfil no deixen de ser llibres; és a dir, que no hem d’oblidar que tot i el món que ens brinden els llibres hi ha un món real allà fora que ens espera diàriament.

I ara ja per acabar de contestar la pregunta del títol: no en tinc ni idea, també és veritat que jo he tret del temps d’on bonament he pogut, sóc estudiant humanista, i això traduït al llenguatge col·loquial significa que no cardo ni brot. Però ja queda palès que el que importa no és la quantitat sinó la qualitat i experimentar, que en definitiva és viure. Per últim m’agradaria donar les gràcies a tots aquells que m’heu acompanyat, que m’heu donat ànims, que m’heu preguntat, que m’heu recomenat llibres i també als que us heu rigut de mi.

Anuncis

El gran Gatsby de Francis Scott Fitzgerald

De Fitzgerald només havia llegit El curiós cas d’en Benjamin Button i alguns pocs contes més. Totes les seves narracions estan impregnades de foxtrot i de vetllades a l’oest, al sud, al nord o a l’est dels Estats Units. Les classes socials, també hi són molt presents i un element que passa força desapercebut però que hi figura de rerefons, no és altra que, la Gran Guerra. A part, una mostra de l’esnobisme de l’època era haver passat una temporada en una gran ciutat europea com ara París, fet que també hi és present en aquest relat i en d’altres.

  • Títol original: The great Gatsby
  • Títol traduït: El gran Gatsby
  • Autor: Francis Scott Fitzgerald
  • Any de publicació: 2010
  • Llengua original: anglès (1925)
  • Traducció: Ramón Folch i Camarassa
  • Editorial: Labutxaca
  • Col·lecció: narrativa
  • Pàgines: 240
  • ISBN: 978-84-9930-144-0

ARGUMENT: Poc es podia imaginar, Nick, quin era el motiu principal de les festes de Mr. Gatsby, el seu veí i propietari d’una luxosa mansió a West Egg. Els dos veïns s’aniran coneixent i mentre fan un viatge que a travessarà les superflues conductes dels individus de classe mitjana-alta fins a arribar a l’amor vertader.

Un costumisme molt metafòric

En realitat Fitzgerald fa un exercici de costumisme del 1922. Ens relata com és la societat de l’oest dels Estats Units i com és la societat de l’oest dels Estats Units que s’ha traslladat a l’est (Nova York, en aquest cas). Però la forma de relatar-ho és magnífica. Plena de paraules que brollen com un font. Les metàfores i altres elements comparatius hi són molt presents i fan que puguis configurar un entorn de festivitat i alhora de decadència oculta.

Continue reading El gran Gatsby de Francis Scott Fitzgerald

Una cuestión personal de Kenzaburō Ōe

Kenzaburō Ōe, es un escrito japonés galardonado con el premio Nobel de literatura en 1994. Gran parte de su obra girará entorno a la realidad que vive junto a su hijo, Hikari (que significa luz) Ōe, el cual padece autismo.

  • Título original: 個人的な体験
  • Título traducido: Una cuestión personal
  • Autor: Kenzaburō Ōe
  • Año de publicación: 1999
  • Lengua original: japonés (1964)
  • Traducción: castellano
    (Yoonah Kim y Roberto Fernández Sastre)
  • Editorial: Anagrama
  • Colección: Compactos [CM 188]
  • Páginas: 192
  • ISBN: 978-84-339-6619-3

ARGUMENTO: Bird es un profesor de inglés en una academia preuniversitaria con una vida más o menos senzilla y el sueño de viajar por África. No obstante este sueño se irá desvaneciando cuando se entera que su hijo recién nacido podría ser un vegetal durante toda su vida.

Un dura realidad

Como he contado antes la obra de Ōe girá entorno a una problemática (Una cuestión personalDinos cómo sobrevivir a nuestra locuraEl grito silencioso y ¡Despertad, oh jóvenes de la nueva era!) que no es otra que tener un hijo discapacitado o con deformidades, tal y como le ocurrió al mismo escritor.

Una història personal

Cuando su hijo nacio padecía unas discapacidades en su desarrollo que según los doctores le llevarían a la muerte. Fueron estos quienes trataron de convencer a Kenzaburo y a su mujer de que dejarán morir al niño, no obstante ellos tenían muy claro que querían que su hijo viviera. Después lo operaron y los resultados fueron que permaneció con discapacidad visual, retraso en el desarrollo, epilepsia y una coordinación física limitada y tampoco podía hablar demasiado.

Continue reading Una cuestión personal de Kenzaburō Ōe

La metamorfosi de Franz Kafka

La vida d’un geni turmentant

Franz Kafka era un individu solitari. Silenciós. Una persona que no se sentia agust en el món. I per això parla dels altres com si ho fes des de la distància. Kavka, en txec vol dir “gralla”, i fa referència a un animal que és misteriós; solitari; sinistre, i aquest fet produïa molta satisfacció per al propi Kafka que s’autoidentificava.

  • Títol original: Die Verwandlung (La transformació)
  • Títol traduït: La metamorfosi
  • Autor: Franz Kafka
  • Any de publicació: 2009
  • Llengua original: alemany (1915)
  • Traducció: català (Jordi Llovet)
  • Editorial: Columna
  • Col·lecció: Les eines [Núm. 65]
  • Pàgines: 152
  • ISBN: 978-84-9267-201-1

Escric aquesta entrada després de llegir l’obra i d’entrendre-la millor gràcies a l’explicació en el cicle de conferències de #ClàssicsModerns al CaixaForum Girona impartit per Laura Borràs, professora de literatura comparada a la Universitat de Barcelona.

Aprofundiment sobre Kafka

En el seu diari personal les paraules que més es repetien eren:

  • suïcidi
  • soledat
  • silencia
  • escriptura = que li és la vida. El seu mitjà de supervivència
Per a Vladimir Nabokov, Kafka és l’escriptor alemany més gran del nostre temps. Diem que la seva obra és una metàfora de la modernitat amb elements com el temps que és cruel, convuls i boig.

Continue reading La metamorfosi de Franz Kafka

Estupor i tremolors d’Amélie Nothomb

Una autobiografia d’allò més curiosa

El primer llibre que he llegit de Nothomb ha estat el relat de les seves experiències en una companyia japonesa. Centrat en l’any de la seva vida que va passar a Tòquio (1990-1991), mentre treballava per a Yomimoto, com a intèrpret? com a noia dels cafès? com a netejadora de vàters? Realment no queda clar ben bé quina feina volien que desenvolupés, el que si que es demostra és que les seves capacitats són desaprofitades.

  • Títol original: Stupeur et tremplements
  • Títol traduït: Estupor i tremolors
  • Autor: Amélie Nothomb
  • Any de publicació: 2000
  • Llengua original: francès (1999)
  • Traducció: català (Antoni Dalmau)
  • Editorial: Columna Edicions
  • Col·lecció: Clàssica
  • Pàgines: 108
  • ISBN: 84-8300-984-6
  • Gran Premi de novel·la de l’Acadèmia Francesa

Dura crítica d’una japonòfila al sistema nipó

El que més sorprèn és que Amélie-san (com li diuen en seus companys japonesos, i que podriem traduir com a senyoreta Amélie) és una gran amant del Japó. Va neix a Kobe, a la prefectura de Kansai (Japó) i des de petita que va aprendre el japonès. Als cinc anys al seu pare, diplomàtic, el van destinar a la Xina. I així va desapareixer el somni nipó. Amb vint i pocs anys va tornar al Japó, aquest cop per a treballar en una empresa japonesa, gràcies als seus coneixements de francès (llengua materna) i japonès (llengua apresa de petita a l’escola).

Continue reading Estupor i tremolors d’Amélie Nothomb