Tag Archives: tragèdia

La culpa tràgica

Judaisme i hel·lenisme

Si abordem el tema del destí, de la destrucció d’un personatge, de la seva davallada des de l’Olimp social al més gran dels Inferns terrenals, hem de parlar de culpa. Perquè la nostra tradició judeocristiana es fonamenta en la culpa. I els personatges grecs dels dramaturgs també volen entendre quines conductes (o pecats) els han tret de la seva còmode i tranquil·la vida a una odissea incerta i fosca. En la tragèdia no passa exactament el mateix que en l’Antic Testament. En el Gènesi la paraula culpa és fonamental per entendre l’esdevenir de l’acció. I posarem, com a aval, simplement dos exemples que creiem són molt il·lustratius:

  1. Després va dir a l’home: —Ja que t’has escoltat la teva dona i has menjat el fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit, la terra serà maleïda per culpa teva: tota la vida passaràs fatigues per treure’n l’aliment.[1]
  2. Llavors Déu va dir a Noè: —He decidit de posar terme a la vida de tots els homes. Per culpa d’ells, la terra és plena de violències; per això vull exterminar-los de la terra.[2]

Continua la lectura de La culpa tràgica

Anuncis

Èdip rei de Sòfocles

Èdip rei de Sòfocles és un clàssic de la literatura occidental. I és un clàssic perquè representa un llibre de primera classe. Se’l defineix com una tragèdia del coneixement. Qui més qui menys ja sap alguna cosa sobre Èdip, ens sona la teoria de Freud sobre el complex d’Èdip.

  • Títol original: Οἰδίπους Τύραννος
  • Títol traduït: Èdip rei
  • Autor: Sòfocles
  • Any de publicació: 2000
  • Llengua original: grec antic (430 aC)
  • Traducció: català (Joan Castellanos Vila)
  • Editorial: La Magrana
  • Col·lecció: Butxaca
  • Pàgines: 112
  • ISBN: 978-84-7410-913-9

Escric aquesta entrada després de llegir l’obra i d’entrendre-la millor gràcies a l’explicació en el cicle de conferències de #ClàssicsModerns al CaixaForum Girona impartit per Laura Borràs, professora de literatura comparada a la Universitat de Barcelona.

El treatre s’inicia in media res (en mig de la història)

La història d’Èdip rei s’inicia després de que aquest arribi a Tebes i aconsegueixi respondre la pregunta de l’Esfinx (ésser que assetjava la ciutat). L’Esfinx (meitat lleó, meitat humà) pregunta a Èdip, príncep de Corint, “quin animal camina amb quatre potes al matí; amb dues, al migdia, i amb tres, al vespre?“. Èdip va respondre: “L’home, al matí, és a dir, quan es un nadó, camina de quatre grapes. Al migdia, a la meitat de la seva vida, camina sobre dues cames. Finalment, al vespre, quan es gran, camina amb un bastó”. L’Esfinx es va esfumar i va accedir a Tebes on el van nomenar rei per la seva astúcia i es va casar amb la vidua reina Iocasta. Fins aquí la història és molt maca, però hem de saber que Èdip fugia del seu destí des de Corint perquè l’oracle li havia dit que mataria al seu pare i es casaria amb la seva mare.

Continua la lectura de Èdip rei de Sòfocles