Tag Archives: Ulisses

Els dos noms d’Ulisses, de Carles Miralles

Avui fent endreça hem trobat unes quantes línies preses de la conferència de Carles Miralles realitzada fa un parell d’anys a La Mercè de Girona. Per aquelles coses de la vida que ningú sap, no vam publicar res sobre el tema. Però mai és tard quan arriba!

Portada_Homer

El professor Carles Miralles comparà l’esdevenir de la Ilíada i l’Odissea, basant-se en el nom dels seus protagonistes:

(1) Aquil·les, segons una interpretació etimològica significaria «(el qui) dóna patiments a l’exèrcit», que ja és una pista del que s’aventura. Després va comentar la ira d’Aquil·les perquè Agamèmnon li roba Briseida, i aquest acte s’ha entendre (i això recordo haver-ho tractat en alguna classe seva) com una humiliació, no és el robatori d’aquesta, sinó la humiliació resultant el que portarà als aqueus «patiment de l’exèrcit». 

Per contra, (2) Ulisses és un home molt més versàtil, gens dogmàtic, i que no intenta afirmar-se sempre i en tot moment (com si que ho fa Aquil·les). Ulisses és un camaleó, és flexible. I ens cità, per exemple, l’episodi del ciclop Polidem (que Tono Fornes també relatà en la seva conferència). Ens explicà que Ulisses no és un mentider, ans «Tots els cretencs entenen de ficció» (Tots els cretencs són uns mentiders), i és que Ulisses es presenta a si mateix com a cretenc. Però, ¿menteix el d’Ítaca? Segons Miralles el que fa Ulisses no és mentir, sinó ficció. Els seus relats i explicacions són una adaptació d’una realitat, d’una versemblança. És un precursor de la ficció literària. Tornant a l’episodi del ciclop (o ciclōp, amb la «o» llarga, tal i com precisa Miralles), Ulisses es presenta com a Ningú (οὔτις), en la traducció de Riba. Una explicació seria que Ulisses s’identifica amb tothom, per això és tot i res, per això és Ningú. O bé, perquè no té importància qui és (contràriament a la idea d’Aquil·les d’imposar-se de ser el millor). Ulisses té clar que és un humà, i ho vol continuar essent. És mortal, però molt enginyós. Precisament en aquesta resposta de Ningú, hi trobem un gran enginy. Sobre el nom d’Odisseu va comentar el cant en què la seva dida li renta els peus i percep que té una ferida (ουλή) i l’acaba reconeixent. D’aquí, del mot ferida, provindria el llatí Ulixes i l’Ulysses. En canvi, en grec, Odisseu prové d’odissomai que vindria a significar «tenir a algú mania (o que et tinguin mania)». Que no és res més que el nom que li posa Autòlic, el seu avi, perquè durant el seu viatge molta gent l’ha odiat. [Odissea XIX, 405 i ss.]: Riba fa el següent joc de paraules: ulcerat = Ulisses, mentre que Mira diu: odiat = Odisseu.

Anuncis

Divina Comèdia (Infern) de Dante Alighieri

La Divina Comèdia és una odissea. Un viatge que portarà a Dante a l’infern (i a altres indrets inhòspits) tenebrós. He llegit la traducció, fantàstica per cert, del professor Joan F. Mira que va ser condecorada amb el premi Nacional de Traducció del Ministeri de Cultura, el de la Crítica Serra d’Or i la Medalla d’Or de la Ciutat de Florència.

La traducció

És una versió molt interessant, perquè la penúltima traducció en català va ser duta a terme el 1933 per Josep Maria de Sagarra. Aquesta nova, i darrera, versió (del 2000), que no desmereix ni molt menys la de l’escriptor barceloní, intenta apropar l’obra al gran públic, o si més no, ajudar a aquells no tan erudits en el cap de la literatura a comprendre millor els versos del poeta italià, perquè compte amb notes als peus de pàgines i breus explicacions a l’inici de cada capítol que et faciliten la comprensió. Una versió molt recomanable per endisar-se de cap als mons dantescos.

  • Títol original: [Divina] Commedia. (Inferno)
  • Títol traduït: Divina Comèdia (Infern)
  • Autor: Dante Alighieri
  • Any de publicació: 2000
  • Llengua original: italià (s. XIV)
  • Traducció: català en vers lliure (Joan F. Mira)
  • Editorial: labutxaca
  • Col·lecció: clàssics
  • Pàgines: 432
  • ISBN: 978-84-9930-058-0

Per què llegir a Dante?

  • Cristians: perquè gran part de l’ètica que hi trobem està barrejada amb el pensament cristià. I hi ha una concepció de la mort plenament cristiana.
  • Musulmans: perquè comparteixen un mateix Déu amb els cristians (religions abrahàmiques)
  • Jueus: perquè comparteixen un mateix Déu amb els musulmans (religions abrahàmiques)
  • Ateus: perquè es passen el dia parlant de Déu tot i negar-ne l’existència. Ja posats que intentin entendre la concepció teològica d’un poeta del segle XIV.
  • Agnòstics: perquè potser no podrem comprendre mai a Déu o saber ni tan sols si realment existeix però un viatge a un lloc calorós i paradisíac com l’infern tempta molt, oi?
  • Filòsofs: perquè si t’interessen els coneixements aquest viatge tracta sobre: teologia, poesia, pensament cristià, sant Anselm, sant Tomàs d’Aquino, l’Ètica d’Aristòtil…
  • Ciutadans d’un planeta anomenat Terra: perquè per moltes pàgines d’economia que llegeixis mai comprendràs el món fins que no hagis llegit la Divina Comèdia de Dante (Ramon Gener).

Per què es diu “Divina Comèdia”, la Divina Comèdia?

Dante la va titular Commedia, perquè es tractava d’una història fabulada, no pas d’un poema líric, ni d’una tragèdia, sinó d’una narració. Llavors per què en diem la Divina Comèdia? La resposta la devem a Boccaccio qui va afegir-hi l’adjectiu al títol perquè quedés clara la intenció del viatge de l’autor.

La politica dantesca

La comèdia també és una eina per insultar els partidaris polítics contraris a Dante. O per mostrar les discrepàncies polítiques del mateix poeta. A la Itàlia dels s. XII i XIII trobem dos grups polítics enfrontats: els güelfs a favor del Papat i els gibel·lins a favor del Sacre Imperi Romà.

Així, Dante que era güelf blanc (els güelfs tenien dues faccions: blancs i negres), cita en ella a: Filippo Argenti, un güelf negre que figura en el cinquè cercle, a Farinata degli Uberti (un gibel·lí) i Cavalcante de’ Cavalcanti (güelf), tots dos al cercle dels heretges, i també quan tracta la simonia (vuitè cercle) té paraules per als papes Bonifaci VIII i Climent V. També es tracten afers polítics al Cant XXXII, entre els traidors al partit polític i a la pàtria.

Continua la lectura de Divina Comèdia (Infern) de Dante Alighieri