1Q84 (pronunciat en japonès: ichi-kyû-hachi-yon, i possiblement en català l’hauríem d’anomenar: u-cu-vuit-quatre, tot i que “mil cu vuitanta-quatre” tampoc és un títol que li quedi malament) és la novel·la més prometedora de l’autor japonès Haruki Murakami. L’obra més recent del literat Murakami és, d’alguna manera, una al·legoria al conegudíssim 1984 de George Orwell. Tot i que Murakami juga amb avantatge en aquest 1984 (en la formulació d’aquesta utòpia/distòpia), perquè ja hi ha viscut, contràriament al món creat per Orwell que sortí publicat el 1949 i que podríem dir que es tracta d’un flashforward de la societat que vol narrar, és per aquest motiu que Murakami fa un exercici de un retrocés en el temps (un flashback temporal narratiu).
- Títol original: 1Q84 Book 1; 1Q84 Book 2
- Títol traducït: 1Q84 Llibres 1 i 2
- Autor: Haruki Murakami
- Any de publicació: 2011
- Llengua original: japonès (2009)
- Traducció: català (Jordi Mas López)
- Editorial: Editorial Empúries
- Col·lecció: Narrativa [384]
- Pàgines: 784
- ISBN: 978-84-9787-686-5
- Premi literari Man Asian
Suposo que l’anècdota del títol a part de tota l’analogia amb el món de 1984 irreal d’Orwell recau en que en japonès “q” i el nombre “9” es pronuncien igual “kyû”. I això serveix a Murakami per establir una certa de diferències entre el 1984 que relata a la novel·la (un món versemblant) i el 1Q84 (un món inversemblant però amb molts elements de 1984). De fet el que més crida l’atenció de la novel·la és que els personatges se’n adonen que es troben en un món alternatiu perquè descobreixen que hi ha dues llunes al firmament, el satèl·lit de sempre i una lluneta de color verd que l’acompanya. En realitat aquests dos món no són totalment aïllats l’un de l’altre ja que d’alguna manera estan connectats i flueixen paral·lelament.
ARGUMENT: L’Aomame (literalment, ‘mongeta verda’) és una noia jove que fa de monitora en un gimnàs, tot i que no és simplement el que aparenta. En Tengo és professor de matemàtiques en una acadèmia privada i vol esdevenir un gran novel·lista. Les seves vides es veuran interconnectades, sense arribar-se a tocar, quan una jove noia de disset anys escriu un llibre per a un concurs literari, que despertarà la passió de Tengo com a novel·lista.
M’he llegit un munt d’obres d’en Murakami i crec que ja entenc perquè s’afirmava que aquest era el projecte més ambiciós, i és que aquesta novel·la em recorda a un collage de les seves millors novel·les, perquè hi ha una sèrie d’elements que ha extret d’alguna manera per reunir-los aquí. I ara m’explico:
- De Kafka a la platja: ha fet d’abstracció de la dualitat de personatges que se senten presents i connectats d’alguna manera però que mai s’arriben a tocar del tot. Això també fa que la lectura sigui molt dinàmica perquè hi ha 24 capítols dedicats a cada personatge.
- De Crònica de l’ocell que dóna corda al món: s’ha dedicat a extreure la profunditat dels pensaments i és que si en aquell cas els personatges podien recorre a un pou per trobar-se, en aquest cas el seu pou són profundes introspeccions o s’hi pot accedir a través del sexe.
- De Norwegian wood o de Al sud de la frontera a l’oest del sol: no sé ben bé si sorgeix d’aquestes obres però en les dues vaig sentir que en l’aire hi havia una esfera romàntica, d’amor. A vegades d’amor impossible o platònic, d’altres d’un amor pur que tot i saber fermament que no arribarà en lloc, s’ha d’intentar consumar-lo.
També he notat que per aquesta trilogia Murakami s’ha endinsat en una trama molt sofisticada. Els personatges ja no són els típics anònims amb vides avorrides i prou. Hi ha assassinats, organitzacions estranyes, tot això sense deixar el seu realisme fantàstic que tant el caracteritza.
Abans de finalitzar l’entrada m’agradaria advertir de la mala edició que en llengua catalana se’n ha fet, per això si heu adquirit algun exemplar seria convenient que us adrecessiu a Defectes i errors en la trilogia 1Q84.
La barba no fa el filòsof, 