Últimament són molts els articles i manifestos que es troben a la xarxa en favor de mantenir una assignatura a quart d’ESO titula Ètica. Cal destacar, però, que a Catalunya aquest tema no ha generat l’enrenou que sí que ha tingut a la resta de l’Estat espanyol. Per què, això?
Molt senzill: A les aules catalanes no existeix una assignatura titulada Ètica. El marge de maniobra educatiu de cada comunitat autònoma ha fet que aquesta assignatura hagi mort molt abans en el currículum educatiu català. El més semblant que hi ha a les nostres contrades és una assignatura per a tots els cursos de secundària (i de títol il·lustrat!) anomenada Cultura i valors ètics, hereva de la famosa Educació per a la ciutadania. En els centres educatius amb prou cura pel pensament, podem afegir una altra assignatura, una optativa a quart d’ESO (és a dir, que només s’imparteix als alumnes que l’escullen), que s’intitula Filosofia.
Antonio Campillo, filòsof i expresident de la Red Español de Filosofía (REF), manifestava en una publicació en el seu compte de Facebook que tot sovint l’assignatura de Cultura i valors ètics es considera una maria, no només per part de l’alumnat. I és que la seva càrrega lectiva és mínima: Si arriba a impartir-se una hora setmanal, ja és molt. A més —afegeixo jo— no sempre l’imparteixen els especialistes d’ètica, és a dir, els professors de filosofia.
Si escric aquestes línies és perquè molta gent que s’ha interessat per la supressió d’aquesta assignatura a la resta de l’Estat m’han enviat missatges privats en què lamenten la pèrdua de l’assignatura. Reitero, però, que el lament a Catalunya va desacompassat del de la resta de l’Estat espanyol perquè fa més temps que hi és, sobretot si encara recordem que el Departament d’Ensenyament (actualment d’Educació) l’any 2017 va establir que la Història de la filosofia ja no formaria part de la fase comuna de les proves catalanes d’accés a la universitat.
Igualment considero que tot partidari de les tres formes de pensament teoritzades per Matthiew Lipman —el pensament crític, curós i creatiu— cal que es manifesti a favor de mantenir en el currículum una assignatura com la que fins ara impartien altres col·legues docents de fora de Catalunya.
Tots els professors de filosofia som molt conscients que el que està en joc no és una sola assignatura, sinó el fet que en moltes comunitats autònomes se’ns llevi la possibilitat de desenvolupar curricularment el pensament crític a la secundària.
En definitiva, sense esperit crític no serem capaços de manifestar-nos contra les polítiques que van en contra del pensament crític. Ni notar que a la secundària cada cop som més orfes de filosofia amb la pèrdua de l’Ètica.
La barba no fa el filòsof, 