Pregunta pel Departament de Llengües, sobre el debat de l’ortografia. Els primers anys de docència un alumne de primer d’ESO, després de marcar-li un error ortogràfic, em va dir alguna cosa com la següent: “Si jo creés un diccionari ortogràfic i de pronúncia i fos rigorós i sòlid amb el meu criteri, que podria ser no pas els ètims sinó aconseguir un llenguatge escrit el més proper possible a la meva prosòdia, estaria cometent errors ortogràfics? És a dir, si el meu criteri fos escriure o transcriure segons la varietat dialectal gironina, hauria d’escriure (gràficament) ‘pulissia’ i fonèticament /pu.ɫiˈsi.ə/. Però potser per un argument pragmàtic tindria més sentit el meu mètode que el fabrià, oi? I, de fet, el meu mètode és totalment compatible amb el teu establiment fabrià autoritari de l’ortografia perquè quan escric ‘pulissia’ m’entens perfectament car em marques la falta. Llavors, si em marques com a incorrecció el que per a mi és una millor selecció de la grafia, m’estàs aplicant una mesura punitiva per no participar de les regles del teu joc ortogràfic, quan jo n’he desenvolupat unes de més senzilles i que són compatibles amb la teva reglamentació.” Jo no vaig saber què dir-li. Què li haguéssiu contestat, vosaltres?
La barba no fa el filòsof, 